Des del passat mes de desembre, els professionals de psiquiatria i psicologia disposen de la primera Guia de Pràctica Clínica a escala mundial per al tractament de la patologia dual en població adulta. Tal com explica el doctor Lluis San, psiquiatre i director de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, es tracta de pacients que tenen dos diagnòstics, un trastorn mental més un trastorn per consum de substàncies, que també es considera un trastorn mental. És important destacar aquest fet perquè, en general, es tendeix a interpretar que el trastorn per ús de substàncies és un tema al marge, quan en realitat no és així.

 

La Guia, gratuïta i de lliure accés, aborda els diagnòstics psiquiàtrics de major gravetat, com l'esquizofrènia i el trastorn bipolar, i aquells de major prevalença, com els trastorns afectius, els d'ansietat o el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. En relació a l'ús de substàncies psicoactives se centra en l'alcohol, el cànnabis, la cocaïna i la nicotina. L'estudi creuat d'ambdues vessants ha permès definir les recomanacions terapèutiques que ajudaran a reduir la variabilitat i la millora de la pràctica clínica dels professionals.

 

Fins ara, no existia cap instrument similar que proporcionés informació sobre què fer i què no fer en aquests casos, fet totalment il·lògic en tenir en compte la realitat clínica quotidiana i l'existència d'una Societat Científica de Patologia Dual, revistes científiques i fins a congressos centrats en aquesta temàtica, argumenta el doctor San. A més, des de fa anys, ha tingut lloc un augment en la prevalença de la patologia dual. De fet, segons el National Institute on Drug Abuse (NIDA), més del 60% dels pacients amb trastorns per ús de substàncies poden presentar un altre trastorn mental. En conseqüència, era necessari establir unes pautes pràctiques de tractament multidisciplinàries, en les quals s'integressin simultàniament intervencions per als pacients amb tots dos diagnòstics. En aquest sentit, l'objectiu de la Guia és resoldre ràpidament dubtes com ara quin antidepressiu se li ha de prescriure a un pacient amb un diagnòstic depressiu que vol deixar de fumar, exemplifica el doctor Lluis San.

 

Com a resultat, la Guia, organitzada per diagnòstics, pot resumir-se en vuit algoritmes distribuïts en quatre pàgines que recullen les recomanacions basades en l'estudi de la literatura científica i en la vintena de preguntes PICO (Pacient, Intervenció, Comparació i Resultat). En relació a això, San apunta que hem aconseguit resumir fins a tal punt la informació disponible, que els professionals podrien imprimir-se aquestes quatre pàgines i tenir-les sempre a mà en les seves consultes.

 

 

 

Arribar a aquests vuit algoritmes va suposar un treball previ molt complex, en el qual es va fer una exhaustiva revisió bibliogràfica en diverses bases de dades científiques que va acabar referenciant uns 400 articles a la Guia. Una vegada redactats tots els capítols, la Guia va ser avaluada per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS) i el grup Cochrane. Finalment, Guia Salut, òrgan dependent del Sistema Nacional de Salut, va atorgar l'última aprovació necessària el desembre passat de 2017 per a la seva publicació i difusió.

 

D'altra banda, la Guia ha estat consensuada per tots els professionals que han participat en ella. A més del doctor Lluis San, també s'ha comptat amb el treball de dues psiquiatres del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, les doctores Belén Arranz i Ruth Cunill al costat d'un nodrit grup d'experts en psiquiatria, psicologia, farmacologia i documentació de diferents punts del panorama nacional.

 

Així mateix, a la Guia també ha col·laborat el Servei Gallec de Salut, la SEPB, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat, la Societat Espanyola de Psiquiatria, la Societat Espanyola de Toxicomanies, la Societat Espanyola de Patologia Dual, Socidrogalcohol i l'Associació Gallega de Psiquiatria. Altres organitzacions que també han donat suport a aquest projecte són CIBERSAM i la Xarxa de Trastorns Addictius (RTA).