L'esquizofrènia és el trastorn mental més discapacitant i afecta aproximadament a un 1% de la població. Aquesta línea pretén investigar sobre l'ampli ventall de factors que intervenen en l'esquizofrènia, des de la genòmica fins a les intervencions psicosocials. L'objectiu és el de relacionar els diferents nivells (biològics, psicològics i socials) necessaris per a entendre el trastorn amb l'objectiu final de millorar l'atenció de les persones que el pateixen.

 

L'esquizofrènia és un trastorn multifactorial. En la seva comprensió cal entendre com intervenen els diferents factors etiològics i l'existència de diferents subgrups dins el trastorn.

 

Els tractaments farmacològics actuals no són efectius en totes les persones que pateixen esquizofrènia ja que encara n'hi ha moltes que segueixen presentant manifestacions del trastorn o que la resposta al tractament és parcial.

 

El tractament de l'esquizofrènia no només està present en les persones que la pateixen sino també en els seus familiars i xarxa social. Cal conèixer quins són els factors que causen una major càrrega familiar i desenvolupar i avaluar programes de suport familiar per a poder ajudar millor les persones que pateixen trastorns psicòtics.

 

El desenvolupament de la psiquiatria comunitària ha fet que les persones que abans romanien ingressades a llarg temps, en l'actualitat estiguin vivint en la comunitat. Tanmateix, la manca relativa de serveis fa que molts cops aquestes persones presentin necessitats importants que resten insatisfetes. I, si es vol ajudar, primer cal conèixer quines són aquestes necessitats.

 

A més de tractaments biològics, cal desenvolupar tractaments psicològics i psicosocials per atendre les persones amb esquizofrènia. Actualment, s'avaluen tractaments psicològics i d'atenció comunitària per entendre el seu paper i així evitar la discapacitat associada a trastorn.