Cap a un canvi de paradigma en l’atenció de la salut mental de joves migrants

L’Auditori de l’SJD Numància va acollir la semana passada la Jornada de Salut Mental i Joves Migrants, sota el lema ‘Necessitats i reptes a l’atenció sanitària dels menors migrants no acompanyats a Espanya’, organitzada pel Servei d’Atenció en Salut Mental per a població Immigrada (SATMI) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, l’equip de recerca Migrasalud i Sant Joan de Déu Terres de Lleida.

Una trobada orientada a professionals de la salut mental, del treball social, l’educació i organitzacions comunitàries que treballen amb joves migrants, en la qual es van abordar les necessitats específiques i els desafiaments als quals s’enfronten aquests joves en termes de salut mental. Les experiències en primera persona, les recerques dutes a terme a llarg dels últims anys i la presentació de programes adreçats a millorar el benestar psicològic dels joves migrants van posar sobre la taula la importància d’un canvi de mirada cap a un fenomen que en els últims anys s’ha accelerat i que demana més solucions i més coordinació de tots els agents implicats.

 

‘El jove migrant ha d’estar al centre, sovint se’l tracta com un objecte i no com a subjecte. Té veu i ha de decidir”, Violeta Quiroga

La jornada va començar amb les intervencions del Dr. Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Investigació i el Dr. Antoni Serrano, director de la Xarxa de Salut Mental, ambdós del Parc Sanitari Sant joan de Déu, que van ser els encarregats de donar la benvinguda als assistents i donar pas a la conferència inaugural de Violeta Quiroga. La investigadora de la UB va presentar el programa ‘Menors migrants no acompanyats a Espanya. Situació actual, circuit d’atenció o models d’intervenció social i educativa per a la inclusió”, amb el qual pretén millorar l’atenció social i sanitària d’aquests joves migrants per prevenir situacions de malestar, mitjançant la creació d’itineraris d’atenció integral que afavoreixen la integració.

Quiroga, amb més de 25 anys d’experiència treballant amb menors aposta per a un canvi de paradigma: “Quan els professionals intervenen, el menor poques vegades té dret a decidir, i se l’envia d’un lloc a un altre, allà on hi ha places. Hi ha una deshumanització de la persona, que fa que es converteixi en un número o en una categoria: menors no acompanyats, MENAS”

És per això, que Quiroga aboga per reconèixer els factors protectors dels menors, en aquest cas la seva llengua, les creences, la cultura, els mateixos professionals que els ajuden o la família d’origen, a qui sovint només es demana la documentació, quan hauria d’estar present en tot moment i ser un referent pel menor. I fer-ho a través de l’acompanyament integral, socioeducatiu i sanitari, tots a una.  “Hem de reivindicar que siguin subjectes de drets”

Quiroga va explicar que el fenomen dels joves migrants no acompanyats comença a mitjans dels anys 90, però és a partir de 2018 que es dispara perquè hi ha un canvi estructural i es converteix en un negoci per les màfies: “Si abans els menors arribaven sota un camió o amagats en un autobús, a partir de 2018, més del 60% arriben en pastera. Com? Les famílies paguen. Les màfies migratòries van als pobles a fer xerrades, explicant que els seus fills estaran molt bé aquí. Aquests pares busquen les millors oportunitats pels seus fills i filles.”

Quiroga aposta per una intervenció comunitària, on els professionals han de conèixer el projecte migratori del cada jove i si cal, reajustar-lo, treballant totes les dimensions de manera simultània, per aconseguir la seva inserció, tant important és la formació i el treball, com els vincles familars, socials, els professionals o la seva espiritualitat. En termes de salut mental, cal detectar ràpidament els seus malestars i fer-ho amb la família, des de l’acompanyament. “Treballar d’una manera integral és una forma de prevenir i d’aconseguir que tinguin una vida digna. Si som capaços de crear un futur amb ells, tindrem una societat més jove i equitativa”

 

Projectes de sensibilització i de millora de la salut mental dels joves migrants que els impliquen

La jornada va continuar amb Joana Maestre, del centre d’estudis africans i interculturals (CEAI) del barri del Raval de Barcelona, que va explicar el projecte “Joves referents per a la diversitat, la interculturalitat i la prevenció de violències” sorgit l’any 2013 de la mà de joves d’origen divers que veien que no tenien referents a les escoles, i amb l’objectiu de formar persones joves afectades pel racisme o l’estigma d’origen, perquè esdevinguin agents de sensibilització.

En paraules de Maestre: “el projecte implica una generació d’eines perquè aquests joves s’empoderin i puguin ser agents referents en el seu entorn”. Un d’aquests agents és la Yasmin Messari, mestra d’una escola pública de Viladecans, que es va formar per adquirir eines i coneixements per oferir a l’alumnat de l’escola i, alhora, entendre el seu bagatge de jove racialitzada: “Com a mestra sempre defensaré que l’educació es l’eina més poderosa per entendre-ho tot i ara sento que tinc les eines per poder identificar els comportamets que són intolerables”. No obstant va reconèixer que encara hi ha molt de camí per recórrer.

Tot seguit, Marta Franch i Rachid el Hafi, investigadors del Parc Sanitari Sant Joan de Déu van presentar el projecte MIOH: ‘Migration impacts on health: lliçons apreses de la recerca co-creada a la pràctica”, sorgit del programa Migrasalud en col·laboració amb l’SJD Terres de Lleida, amb l’objectiu conèixer els factors de risc i protecció que influeixen en la salut mental dels menors migrants i la creació d’una eina que promogui la seva salut mental.

Malgrat que està demostrat que els joves menors que han migrat tenen una prevalença de problemes de salut mental major que els adolescents que no han migrat, degut a factors com la separació de la familia, la complexitat i duresa del viatge o la discriminació que pateixen, Franch assegura que ”no hi ha pràcticament cap investigació amb aquest col.lectiu en concret”

El projecte MIOH consta de dues parts: Per una banda, les entrevistes fetes a 223 joves migrants, que van aportar dades molt clares en termes de salut mental, com per exemple que el 92% ha patit discrimanació i estrés aculturatiu o que el 88% perceben, un cop han arribat aquí, que la situació és pitjor del que havien considerat abans de començar el procés migratori. I que aquesta discriminació diària té efecte negatiu en la salut mental dels joves que han emigrat sols.

D’altra banda, inclou el disseny d’una aplicació. Un procés co-creatiu, en constant revisió, entre els professionals del SATMI i els mateixos joves que demanaven que l’eina comptés amb exercicis i tècniques de relaxació per disminuir l’estrés relacionat amb la discriminació i el procés migratori, que hi hagués un xat per denunciar-ho, un espai per a la reinserció laboral o suport juridic, entre d’altres. De moment, els joves han destacat les activitats de relaxació, la possibilitat que els dona d’aprendre l’idioma o el fet que no hi hagi imatges del seu procés migratori.

Aimad Bakki, ha explicat la seva experiència en primera persona com a menor migrant no companyat: “Vaig intentar-ho tres vegades i quasi perdo la vida, vaig pagar 4000 euros, per què? Volia noves oportunitats”. Un camí ple de dificultats que el van dur a Lleida on ara treballa com auxiliar d’infemeria en salut mental a l’SJD Terres de Lleida. Reconeix que la salut mental en joves migrants és un tema tabú: “Tots diuen que estan bé, ho amaguen, anar al psicòleg és estar malalt, però arriba un moment que el cap no aguanta, i apareix la ansietat i la depressió”.

 

Els reptes de l’atenció sanitària i social davant d’aquest nou perfil de jove migrant

L’última part de la jornada la va encetar Maria José Rueda, psicòloga de l’SJD Terres de Lleida, parlant de “L’atenció a la salut mental dins dels sistema de protecció a infants i joves migrants” deixant clar que “no són un col.lectiu uniforme, la majoria provenen de països on la visió de la salut mental és molt diferent a la dels països occidentals, i les eines i professionals que tenim aquí, com els psicòlegs, són molt desconegudes per ells”.

Si als anys 90 la majoria eren nois que venien de famílies desestructurades o models familiars inadequats, sovint maltractats, ara, el projecte migratori és un projecte de família.

Aquest nou perfil de migrant arriba amb altres problemes que afecten el seu benestar mental com el dol per la separació familiar, les expectatives de futur, vivències traumàtiques, el xoc cultural o la gestió de la pressió, que es manifesten en esclats d’ira, sentiments depressius o ansietat, estrés postraumàtic o angoixa pel futur immediat.

Malgrat que amb l’arribada massiva de joves es comencen a crear serveis exclusius per atendre’ls, no es suficient. L’atenció de la seva salut mental es fa a través dels recursos comunitaris. El professionals s’hi estan adaptant, però queda molt per fer, a vegades simplement no entenen el seu dioma, i això fa que hi hagi una barrera. Cal crear serveis especialitzats i implicar tots els agents d’atenció a la població migrada.

Per acabar, Lola Aparicio, psicòloga clínica del Servei d’Atenció en Salut Mental per a població Immigrada (SATMI), va explicar quins són els perfils atesos des de gener de 2023 a abril de 2024. En total, han estat 70 pacients menors de 23 anys de 17 països diferents: Menors migrants sols (amb estrés posttraumàtic, adaptatiu, ansietat o depressió, a causa de l’exposició a situacions de violència, soledat o angoixa)  els menors reagrupats (amb trastorn depressiu o ansietat, a causa de l’exigència de les famílies de voler que s’integrin de seguida), els sol.licitants d’asil (amb trastorns adaptatius i posttraumàtics, a causa de les situacions de les quals fugen) i els menors que passen molt de temps entre un país i un altre (angoixats perquè no tenen un lloc propi).

Pel que fa al tractament, Aparicio ha destacat la importància d’intervenir sempre coordinats en xarxa i comptar amb tota la informació des de l’inici: ‘és important que ens vegin com un espai de salut, de confiança, que vegin que no tenim res a veure amb temes burocràtics”. Per això remarca la importància de la paraula (traductors!)  i de crear i mantenir una xarxa de suport per al jove migrant. Cal donar-li la seguretat i el temps necessari per curar els traumes, a través dun tractament interdisciplinar que englobi totes les dimensions, també la espiritual, i tenir en compte que el que passa al seu voltant (manca de  drets discriminació o cosificació) repercuteix clarament en la seva salut mental. Alhora, la invisibilitat del jove migrant exitós, feta des del racisme i l’estigma, també marquen el jove migrant que busca les seves oportunitats. Així ho deia Zouhair Benhajaj, usuari del SATMI “Quan un noi marroquí vesteix gorra i xandall, sempre pensen que és un lladre”, qui alhora, ha agraït l’ajuda de l’equip de psicòlegs del SATMI, amb qui ha ha creat vincles de confiança.

Yolanda Osorio i Paula Cristóbal, coordinadores del SATMI i del projecte Migrasalud, respectivament, van ser les encarregades d’organitzar i moderar la jornada juntament amb el director de l’Àrea d’integració infanto-juvenil i laboral de l’SJD Terres de Lleida, Marcos Febas, qui va posar punt i final a la trobada reconeixent el gran esforç dut a terme per l’Administració, però insuficient, instant a comptar amb els joves migrants que s’atenen perquè tinguin veu en els projectes, i als professionals a continuar treballant coordinats “hem de fer més prevenció i funcionar menys per reacció”.