“Els professionals sanitaris hauríem de ser a les xarxes socials únicament per generar veracitat”
Sota el lema Reptes bioètics de les generacions digitals, la IV Jornada de Bioètica de l’Anoia, organitzada pel Consorci Sanitari de l’Anoia i el CEA Anoia el passat 15 de març, va posar sobre la taula els nous reptes a què s’enfronten les generacions actuals. A través de dues taules de debat, professionals de diversos sectors, van discutir sobre dos grans temes ètics: el Dret a decidir a l’entorn de la vulnerabilitat i la Confidencialitat i les xarxes socials.
El president del Comitè d’Ètica Assistencial del Parc Sanitari SJD, Dr. Bernabé Robles, aprofundeix, després de participar en aquesta jornada, en el rol dels professionals assistencials a les xarxes socials.
Cada vegada més professionals assistencials tenen perfils de caire mèdic a les xarxes socials. És ètic?
La comunicació en salut té diverses branques, i una de molt clara i atribuïble als professionals sanitaris és la de la divulgació d’informació mèdica. El que no té cabuda a les xarxes socials és la prescripció o l’activitat clínica individualitzada. En aquests canals no s’hauria de donar mai cap consell ni assessorament individual, ja que fent-ho s’està vulnerant la confidencialitat de la persona que consulta. A xarxes, doncs, podem divulgar informació general (compartir anònimament un cas, mostrar una guia a seguir en una situació concreta, per exemple Com actuar en cas d’ictus, compartir recomanacions en obert…), però mai visitar. Cal ser conscients dels límits i les fronteres entre divulgar i prescriure, tenint sempre en ment que tenim un compromís amb la veracitat. En molts casos, la temptació dels usuaris és fer ús de les xarxes socials per poder accedir al professional sanitari, però les visites sempre han de ser en l’entorn de la consulta mèdica (sigui aquesta presencial o telemàtica).
En els darrers anys ha canviat, doncs, l’opinió dels sanitaris sobre el rol a les xarxes socials.
Sí, els professionals assistencials hem passat d’una situació d’escepticisme envers les xarxes socials, d’estar-hi d’esquenes i considerar-les vies d’informació perillosa o de baixa qualitat, a una activitat gairebé hiperactiva, amb dificultats per trobar el límit i diferenciar entre ser-hi present per divulgar, lluitant contra la desinformació i contrarestant-la amb actitud oberta, o, pel contrari, prescrivint… Ara hi ha una febre de participació a les xarxes i, en la meva opinió, encara no hem reflexionat prou sobre els riscos que pot tenir que un professional sanitari entri en certs debats o discuteixi públicament amb un col·lega.
A les xarxes socials els professionals assistencials hem passat d’una situació d’escepticisme a una activitat gairebé hiperactiva, amb dificultats per trobar els límits entre divulgar i prescriure
En quins altres supòsits podríem parlar d’actitud inadequada a les xarxes per part dels professionals?
Quan es perd de vista l’objectiu primari, que és ajudar l’altre, és quan es comença a fer malament. Generar alarmes injustificades, fer afirmacions categòriques, compartir missatges que provoquen intranquil·litat… La veracitat no ven, és plena de matisos i grisos. Però el paper del professional sanitari hauria de ser únicament generar veracitat.
Quina opinió teniu els professionals sanitaris del que les persones ateses us diuen que han vist a les xarxes o a internet?
Fins ara jutjàvem les persones que buscaven informació a les xarxes mentre esperaven a ser ateses. Hem menystingut la seva iniciativa, sense revisar què es deia en aquests espais, i quan ens hem adonat que efectivament cal ser-hi, per saber què s’hi diu, hi hem entrat, però tard i malament… amb objectius que no sempre són de divulgació, enfocats a millorar la salut de la gent. Cal tenir una actitud oberta i ser conscients que les persones que atenem vindran a la consulta amb la informació de les xarxes.
Ara el professional sanitari ja no és l’únic comunicador en salut
Per tant, heu canviat la vostra resposta en aquest context?
La informació mèdica que hi ha a internet habitualment és correcta, però genèrica. La gent fa seva una informació general. Quan algú ve a consulta amb una informació llegida a les xarxes o a internet, el que hauria de fer el metge és mirar-la amb la persona atesa. Ara el professional sanitari ja no és l’únic comunicador en salut. Hi ha moltes altres veus, i cal tenir-ho en compte.
Finalment, què li diries a un sanitari que està valorant obrir-se un perfil per fer divulgació a les xarxes socials?
Tens una doble vinculació, amb la teva institució i amb el col·legi professional, i estàs representant un col·lectiu. Sigues responsable amb el que dius i la manera com ho transmets, especialment quan t’identifiques com a professional sanitari.
