“En les malalties respiratòries la clau és la prevenció: deixar de fumar o, directament, no començar mai”

Les malalties respiratòries afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració. Enguany  La Marató de TV3 està destinada a aquestes malalties i recapta fons per seguir-les investigant.

La Dra. Elisabeth Arellano, cap del servei de Pneumologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Sant Boi, aprofundeix en el tema, incidint en les malalties respiratòries cròniques i en la seva prevenció.

Què són les malalties respiratòries?

Són un conjunt de patologies que afecten les vies respiratòries. N’hi de dos tipus: les que són agudes, d’inici ràpid i de curta duració, com les infeccions respiratòries per virus (grip, COVID o pneumònies); i les que són afectacions cròniques, d’inici més gradual però de duració més prolongada, com és el cas de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC).

Quines persones tenen més risc de patir-les?

Aquelles en edats més extremes: els infants menors de 5 anys, perquè tenen el sistema immunològic més immadur, i les persones majors de 65 anys, perquè tenen més malalties cròniques i un sistema immunològic més deteriorat. Els infants són més propensos a tenir bronquiolitis (VRS) mentre que els adults majors de 65 anys, si han fumat al llarg de la seva vida, poden desenvolupar més freqüentment una EPOC. De totes maneres, en persones grans, les malalties respiratòries poden tenir una evolució més complexa, sobretot si ja tenen altres malalties.

Quines són les més prevalents? En què es diferencien?

En referència a les malalties respiratòries cròniques, les més prevalents avui en dia són l’EPOC, que afecta quasi un 10% de la població espanyola major de 70 anys; l’asma, amb una prevalença del 8% de la població; i l’Apnea Obstructiva de la Son (AOS); també molt freqüent, amb un 8% d’afectació i amb un augment considerable del número de diagnòstics en els darrers temps. A més, entre d’altres malalties destacades, també cal mencionar el càncer de pulmó, amb 32.000 nous casos cada any.

Les malalties respiratòries cròniques no tenen cura. Què podem fer per prevenir-les?

El més important és evitar el tabac. Deixar de fumar o, directament, no fumar, incidint amb aquest missatge sobretot en la gent jove perquè ja no comencin a fer-ho. Cal fer-los entendre com és de dolent el tabac i totes les malalties que pot comportar fumar, no només respiratòries, sinó problemes cardíacs, circulatoris…i, evidentment, càncers.

D’acord, el tabac cal mantenir-lo ben lluny…però, en línies generals, hi intervé algun altre factor?

La contaminació. L’hauríem d’intentar reduir vivint en llocs on n’hi hagi menys, allunyant-nos de centres de ciutat i apropant-nos a la natura, ja que la contaminació empitjora molt les malalties respiratòries.

També és clau vacunar-se enfront de les principals malalties respiratòries, com la grip, la COVID o el virus respiratori sincicial (VRS) en el cas dels infants i en adults majors de 65 anys.

I en el cas dels asmàtics, també destacaria, en la mesura del possible, no exposar-se als al·lèrgens als quals s’és asmàtic.

Entre les malalties respiratòries cròniques, has mencionat l’EPOC com la més prevalent. Parla’ns més d’ella.

Actualment és la tercera causa de mort als països desenvolupats i està vinculada directament amb el tabaquisme, ja que més del 90% dels pacients que la presenten són o han estat fumadors. Es tracta d’una malaltia que provoca una obstrucció persistent del pas de l’aire que deriva en una disminució de la capacitat pulmonar. Això provoca una sensació d’ofec, sobretot en pacients amb emfisema pulmonar; i genera tos i mucositat en els pacients amb bronquitis crònica, que són els dos tipus d’EPOC.  En ambdós casos el primer que cal fer és deixar de fumar per poder iniciar, després, el tractament més adequat. En ser una malaltia crònica, l’EPOC és de per vida, no té cura, però es pot mantenir estable deixant de fumar i seguint el tractament indicat pel pneumòleg. Aquests pacients fan exacerbacions. Els refredats comuns descendeixen a la via àrea inferior i es compliquen, amb ingrés, necessitant tractaments endovenosos amb cortisona.

I si aquestes infeccions respiratòries es van repetint en el temps el seu estat de salut i, per tant, la seva capacitat pulmonar, es ressenteix? Què pot suposar això?

Sí, és clar, cada vegada que tenen una exacerbació, una infecció a nivell de bronqui, empitjora la seva capacitat pulmonar. No es poden recuperar del tot i el seu pronòstic va empitjorant amb cada infecció. Això pot suposar la necessitat d’oxigen de manera crònica. Per sota de 60 mmHg és indicat l’ús d’oxigenoteràpia.

I si parlem de malalties respiratòries agudes, causades habitualment per virus, quines mesures preventives hem de prendre per evitar-les?

Aleshores seguim insistint en el que ja vam reiterar durant la pandèmia: cal rentar-se sovint les mans. Si estosseguem i tossim i ens posem la mà al davant, i després toquem superfícies o li donem la mà a una altra persona…podem contagiar-la. I si estem malalts, amb símptomes respiratòries, ens hem de posar la mascareta. Ja hi estem acostumats, fem-ho, i evitarem la transmissió de la malaltia respiratòria que tinguem.

I en general, sempre recomanem seguir un estil de vida saludable, seguint una dieta adequada, fent exercici, mantenint un pes saludable i adequat a cada persona.

En aquests últims anys, quins avenços heu detectat en el camp de la pneumologia?

Han millorat les tècniques d’imatge, com les ressonàncies i els tacs, que ara són molt més precisos; també hi ha noves tècniques diagnòstiques per a les apnees de la son, amb dispositius menys invasius; i han aparegut noves vacunes per a malalties respiratòries com l’VRS.

Respecte als tractaments, per a l’EPOC han aparegut les triples teràpies que són tres medicaments (doble broncodilator i corticoides inhalat) que es dispensen junts i que milloren l’evolució de la malaltia. En el cas de l’Apnea Obstructiva de la Son (AOS), també hi ha avenços en aquest camp. Ha sorgit un fàrmac innovador, la Tirzepatida, que es posiciona com un tractament prometedor per a l’AOS. El seu ús ha demostrar que redueix el pes en pacients amb obesitat i això influeix directament en el número d’apnees que tenen aquests pacients, disminuint-les considerablement.

I en pneumologia, podem parlar també d’Intel·ligència Artificial?

Sí, també s’hi està treballant. En quant a la seva aplicació s’ha desenvolupat un model que s’anomena HEAR i que utilitza l’acústica de la tos per identificar malalties respiratòries. Encara està en una fase inicial, però podrà detectar només amb la tos si estem, per exemple, davant d’un pacient amb tuberculosi.

I en el cas de l’Hospital Sant Joan de Déu Sant Boi, quines són les malalties més habituals? Amb quins casos us trobeu habitualment?

Al nostre hospital el que més diagnostiquem és l’Apnea Obstructiva de la Son (AOS), en un 50% dels casos, la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC) i l’asma. En el cas de l’apnea, les persones diagnosticades es troben en edats que oscil·len entre els 40 i els 75 i, la majoria, tenen sobrepès o obesitat. Aquestes persones poden arribar a consulta amb cansament, a causa d’un son molt poc reparador, provocat per les apnees, que els desperta (o microdesperta constantment), mal de cap i somnolència durant el dia. Un cop reben tractament, normalment utilitzant un dispositiu anomenat CPAP (continuous positive airway pressure) durant la nit, la millora és molt notable i estan agraïts.