La cocreació i les noves tecnologies s’obren camí en la recerca de tractaments més precisos per als problemes de salut mental
- És una de les principals conclusions de la XVI Jornada de Recerca en Salut Mental del Parc Sanitari SJD, celebrada avui a Sant Boi de Llobregat
- Una de cada cinc dones pateixen un trastorn de salut mental en l’etapa perinatal, i la depressió i l’ansietat són les complicacions més prevalents. Així ho confirma la promotora de l’App E-Perinatal en un estudi de la Universitat de Sevilla
- La jornada ha comptat amb ponències i taules de debat d’investigadors del centre i externs que han presentat projectes sobre determinants socials i el seu efecte en la salut mental, l’enfocament terapèutic i els nous reptes en l’era digital
La XVI Jornada de Recerca en Salut Mental ha donat avui el tret de sortida a la celebració de la Setmana de la Salut Mental que el Parc Sanitari Sant Joan de Déu organitza a l’Auditori de Sant Boi de Llobregat, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental. El treball de cocreació entre professionals i usuaris i les noves tecnologies s’han mostrat com les noves tendències de futur al sector com a eines indispensables per trobar solucions més precises en els tractaments dels trastorns mentals.
En la conferència inaugural Cláudia de Freitas, investigadora de l’Institut de Salut Pública de la Universitat de Porto, ha destacat els beneficis de la cocreació en la investigació en salut mental, és a dir, en la importància d’involucrar els diferents agents a l’hora de fer la recerca: professionals, investigadors, entitats i, sobretot, els usuaris, amb l’objectiu de crear una dinàmica més inclusiva, generar un diàleg mes crític i aconseguir uns resultats més vàlids.
Els determinants socials en la salut mental
La primera taula de debat s’ha centrat en la relació entre els determinants socials (l’accés a un habitatge digne, a una feina o a l’educació) en la salut mental de les persones. Ana Fernández (Agència de Salut Pública de Barcelona) ha presentat dades del Programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), l’estratègia del qual està enfocada a millorar la qualitat de vida de les persones que viuen en els barris amb menys recursos.
Fernández ha explicat que treballen amb tots els agents implicats (serveis socials, veïns, comerciants, hospitals, etc..) per crear un grup motor que supervisa tot el procés, analitza els problemes, fa un pla d’acció i l’evalua els resultats. Ha conclòs que l’acció comunitària té un impacte molt positiu en la salut mental de les persones i els mecanismes que tenen a veure amb el suport social són un incentiu per als condicionants desfavorables.
Ana Moreno Alcázar, investigadora postdoctoral de la unitat de Recerca del Centre Fòrum Parc de Salut Mar ha aprofundit en el tauma psicològic com a factor de risc per la malaltia mental, un tema que en els darres anys ha suscitat molt d’interès entre els investigadors. Segons l’estudi, patir qualsevol trauma infantil triplica el risc de desenvolupar una malaltia mental en l’etapa adulta. El trauma psicològic es presenta com un factor de risc significatiu per al desenvolupament de trastorns de salut mental com la depressió, l’ansietat, el TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu), el trastorn bipolar o la psicosi, entre altres. Segons la investigadora, és fonamental, que els professionals de la salut reconeguin la importància d’una intervenció primerenca i de tractaments basada en l’evidència, que tractin el trauma subjacent, i promoguin la recuperació integral i el benestar psicològic dels individus.
Paula Cristóbal, investigadora postdoctoral del grup IMPROMENT de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, ha tancat el primer bloc de la jornada presentant un projecte de creació d’una App, adreçada a millorar la salut mental dels menors migrants no acompanyats, mitjançant una sèrie de pautes i recomanacions, i a través d’un procés cocreaitu en constant revisió que involucra professionals i els mateixos joves. Cal conèixer els factors de risc i de protecció, i veure que els factors postmigratoris (com la dificultat d’adaptació i la discriminació) tenen un gran impacte en les persones afectades i que això es pot modificar amb eines com aquesta aplicació.
L’enfocament terapèutic en salut mental
La segona taula de debat l’ha encetada Victòria Espinosa, investigadora postdoctoral del grup MERITT, que ha explicat els resultats de la primera fase del Programa d’Entrenament Cognitiu Familiar per a dones amb psicosi i els seus fills adolescents, que també s’ha desenvolupat mitjançant el mètode cocreatiu, i que ha inclòs tant l’experiència en primera persona, com la de familiars, adolescents i professionals amb l’objectiu d’assegurar la validesa de l’estudi. En aquest programa s’han creat grups de treball en diferents fases per abordar temes com el diagnòstic, parlar de l’estigma, la soledat, la culpa, i adaptant el llenguatge i fugint de tecnicismes. Es van fer molts entrenaments abans d’arribar a l’assaig final, ja que era important conèixer la realitat d’aquestes famílies a fons a fi d’obtenir els millors resultats.
D’altra banda, la psiquiatra i investigadora del grup PRISMA, Leila Alba ha posat sobre la taula l’efectivitat del programa d’Atenció Domicialiària intensiva (ADI) per a pacients amb trastorns mentals severs, amb equips formats per un psiquiatra, un psicòleg, un professional d’infermeria i un de treball social, i amb una intervenció de tres setmanes amb visites diàries.
L’ADI ha suposat una alternativa eficaç per a l’hospitalització convencional per a la resolució d’episodis de crisi en pacients amb trastorn mental sever, i tant els pacients com els familiars es mostren molt satisfets amb el programa.
Finalment, Emma Motrico, investigadora i professora titular de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Sevilla ha presentat l’App E-Perinatal, fruit d’un estudi que pretén millorar la prevenció de trastorns mentals durant l’etapa perinatal, tant en dones com amb les seves parelles. “Una de cada cinc dones pateixen un trastorn de salut mental en l’etapa perinatal, i la depressió i l’ansietat són les complicacions més prevalents”, segons ella. El desenvolupament d’aquesta App oferirà a les dones i les seves parelles una sèrie de pautes (exercicis físics, canal de consultes, monitorització de símptomes de depressió i ansietat durant l’embaràs, personalitzats) que donaran autonomia i empoderaran la dona i la seva parella.
Ús de les noves tecnologies en salut mental
La catedràtica de Psicopatologia de la Universitat de València, Rosa Maria Baños, ha iniciat la part final de la jornada amb els reptes i oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. “Jugaran un paper molt important i ens ajudaran a arribar a resultats de manera més eficaç i millor”, ha dit. I ha destacat les microintervencions digitals, intervencions focalitzades, que suposen poc esforç per al pacient, amb un objectiu molt concret, que tenen una influència immediata en els resultats de les investigacions i que es poden dur a terme en el context de la vida quotidiana. El fet de ser tan senzills per a l’usuari millora l’adherència al tractament i el compromís de la persona es més alt.
Guillem Feixa, catedràtic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, ha presentat EYME- Explore Your Meanings, una eina basada en la Realitat Virtual, per a l’avaluació de la identitat, que millora l’autoconsciència, aspecte clau del creixement personal i de la recuperació de la persona. L’objectiu d’aquesta eina és promoure aquestes capacitats autocognitives en tres sessions i que es pugui generar un diàleg terapèutic que l’ajudi.
Finalment, Juan Pablo Sanabria, investigador postdoctoral del grup AGORA, ha donat a conèixer l’Avaluació Ecològica Momentània (EMA) en teràpies psicològiques, un nou mètode de recol·lecció de dades que permet obtenir informació dels pacients, a través de les notificacions de les tauletes, mòbils o polseres, en un entorn quotidià del pacient, en temps real, lluny de laboratoris i hospitals, i que es complementaria amb l’avaluació tradicional.
La XVI Jornada de Recerca en Salut Mental ha finalitzat amb la certesa que “en les pròximes edicions, ja no hi haurà taules de debat de noves tecnologies, perquè s’integraran en tots els tractaments”. Així ho ha conclòs la Dra. Susana Ochoa, coordinadora de la unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i membre del comitè organitzador de la jornada. D’altra banda, Joan Comella, Director de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu ha posat èmfasi en la vocació d’impacte de la recerca: “fem recerca per entendre i buscar solucions per als trastorns de salut mental. L’objectiu es tornar amb respostes i aproximacions terapèutiques”.
En la mateixa línia, el Dr. Sebastià J. Santaeugènia, director gerent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha posat èmfasi en la recerca com a “pilar de la institució” i ha recordat que un dels objectius del Parc és “atraure talent extern i, alhora, fer créixer el que ja tenim.” Ho ha dit en la inauguració de l’acte. Santaeugènia ha agraït el compromís dels investigadors, juntament amb Emili Bargalló, director de la Fundació Sant Joan de Déu. Bargalló ha reivindicat l’aposta que, des del Parc, es fa en l’àmbit de la recerca, que ja s’ha traduït en més recursos que serviran per continuar treballant per trobar solucions que millorin la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental