Les altes temperatures i les emergències climàtiques fan aflorar els casos d’ecoansietat

La crisi climàtica no només té efectes físics i ambientals, sinó que també està generant un impacte en la salut mental de la població, especialment entre els joves i les persones més conscienciades amb el medi ambient. És per això que en èpoques de temperatures extremes, estiu o hivern, i en moments puntuals en què es viuen episodis greus d’inclemències meteorològiques, els psicòlegs i psiquiatres atenen més persones amb ecoansietat. També hi tenen molt a veure les informacions catastrofistes i les projeccions fatídiques a llarg termini que generen incertesa i augmenten la sensació de descontrol.  

Aquests últims mesos de juny i juliol han estat especialment complicats en aquests termes: hi ha hagut temperatures de rècord arreu del país amb informacions que preveuen que s’assoliran, en un futur, els 50 graus; incendis forestals que han arrasat més de 4.000 hectàrees en total al Baix Ebre, la Segarra, la Noguera, l’Anoia i el Pallars Jussà; i pluges intenses que sota el nom de Dana han descarregat amb força i han deixat imatges impactants com, per exemple, les de l’hospital de Vilafranca del Penedès, que ha quedat inoperatiu durant un temps. 

Què és l’ecoansietat?

L’ecoansietat és l’angoixa causada pel temor que es produeixi un cataclisme ambiental a conseqüència del canvi climàtic. Un temor que provoca preocupació i incertesa pel propi futur i pel de tota la humanitat i que pot generar dificultats greus per afrontar el dia a dia. 

Qui és més propens a tenir ecoansietat? 

Les persones més vulnerables a patir l’ansietat climàtica són els joves, les persones amb antecedents emocionals o aquelles amb alta sensibilitat ambiental. Tot i això, els professionals alerten que “no s’ha de caure en estereotips o biaixos”. Laura Sánchez, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental d’Adults de Ciutat Vella (CSMA) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu assegura que “el malestar i l’angoixa per la situació climàtica pot aparèixer en perfils molt diversos i de forma no sempre visible” És clau, assenyala, “mantenir una actitud oberta, empàtica i atenta per detectar possibles judicis davant de qualsevol persona que mostri malestar”.  

Com es pot prevenir? 

La incertesa davant del que vindrà evidencia la incapacitat de controlar-ho tot i “aprendre a afrontar aquesta limitació és una part important del procés d’adaptació” al nou paradigma climàtic. 

La psicòloga Laura Sánchez enumera diverses estratègies pràctiques que es  poden incorporar al dia a dia per gestionar millor l’angoixa climàtica:
   

1. Participar en accions locals o comunitàries com neteges de parcs, plantacions d’arbres, campanyes de reciclatge o hort urbà que permetin sentir-se útil i part d’una solució.   
2. Connectar amb la natura: passar temps a l’aire lliure o en espais verds.   
3. Limitar el temps d’exposició a les notícies i xarxes socials per evitar sobrecàrrega informativa i sensació de catastrofisme. 
4. Fomentar la connexió social i els espais de diàleg i suport emocional: Assistir a grups locals, tallers o xerrades on es puguin expressar les preocupacions i emocions relacionades amb el canvi climàtic.  
5. Acceptar les pròpies contradiccions: reconèixer que no sempre es pot fer tot el que voldríem per protegir el planeta i que està bé tenir limitacions. Acceptar aquestes contradiccions pot ajudar a reduir la culpa i l’estrès.   

El més important, conclou Sánchez, és “trobar un equilibri entre la preocupació pel futur i la vida present” i en això, diu, “hi poden ajudar tant els professionals de la salut mental com la xarxa que envolta i acompanya la persona angoixada”.