“A dia d’avui la població està més estimulada cognitivament i això la protegeix millor de la demència”
Una de cada cinc persones majors de 6o anys pateix algun trastorn mental o neurològic, una xifra que creixerà en les properes dècades perquè s’estima que en 2050 el nombre de majors de 80 anys s’hagi quadruplicat. Així, aquest grup d’edat passarà de 605 a 2.000 milions de persones i la majoria d’adults de mitjana edat tindrà els seus pares vius. El Dr. Josep Maria Haro, Coordinador del grup d’investigació sobre Epidemiologia i Impacte dels trastorns mentals greus de la Fundació Sant Joan de Déu, ens dóna algunes pistes en aquesta entrevista sobre les estratègies a seguir per a planificar i gestionar millor els recursos que permetin gestionar tot aquest volum de població.
El Dr. Josep Maria Haro, Director de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari ha coordinat les jornades de debat B-DEBATE: Impact of Ageing on Mental Health and Well-being. L’objectiu d’aquesta trobada científica era promoure la col3laboració internacional i guiar la recerca i polítiques públiques que es destinen en l’àmbit de la salut mental i l’envelliment.
Fer-nos grans amb millor qualitat de vida. Aquest és l’objectiu últim de les investigacions que lidera?
El nostre grup d’investigació és ampli, però la nostra línea es centra en estudiar l’impacte dels trastorns mentals en la població, intentant conèixer com patir un trastorn mental impacta en la qualitat de vida i quins són els factors que fan que una persona els pateixi o que els factors que la protegeixen davant situacions de tensió o dificultat. Últimament, ens centrem en el tema de l’envelliment, és un repte important a nivell europeu i hem de saber com ens afectarà el fet de viure més anys amb la salut.
S’endarrerirà l’inici de les malalties en les persones grans?
A Anglaterra, on es temia que l’envelliment de la població augmentés els casos de demència, sembla que no succeeix així per una millora en la prevenció de les malalties circulatòries. D’altra banda, la població ara té una major reserva cognitiva, la gent està més estimulada cognitivament i rep una millor educació. Això la protegeix millor a l’hora de desenvolupar una demència. El més preocupant és que la majoria de gent gran que arribarà en els propers 25 anys serà en països menys desenvolupats.
Què podem fer per encaminar-nos a una vellesa més llarga i saludable?
Mantenir una bona salut, tant física com mental, és bàsic per tal que les persones grans puguin mantenir la seva autonomia o puguin ocupar un lloc en la vida familiar i en la seva comunitat. Per exemple, els adults grans amb malalties com les cardiopaties presenten taxes més elevades de depressió que els que no pateixen problemes mèdics. El més important és promoure un envelliment saludable, practicar hàbits saludables abans d’arribar a ser gran.
Per què és important invertir en l’àmbit que vostè investiga?
Els trastorns mentals tenen un impacte econòmic i social superior al càncer i a les malalties cardiovasculars. El càncer, per exemple, ha deixat d’estat estigmatitzat quan s’ha invertit molts recursos en la seva investigació. Però fa 30 anys era tabú.
Vostè lidera el projecte ROAMER de la Comissió Europea per elaborar el full de ruta del futur de la recerca en Salut Mental a nivell europeu. Quins són els seus objectius?
Actualment la investigació en salut mental està molt poc coordinada: es repeteixen projectes i hi ha poca informació dels que s’estan portant a terme. Es comparteixen poques dades i s’inverteix més diners en recollir dades que en analitzar-les. Tampoc s’està avaluant la qualitat dels serveis que s’ofereixen en salut mental ni el perquè moltes persones no arriben a ser diagnosticades ni tractades. Aquest projecte engloba tot l’espectre d’aspectes biològics, psicològics, epidemiològics, de salut pública, socials i econòmics de la salut mental i el benestar.
Darreres notícies
