Dia internacional del TDAH: un trastorn infradiagnosticat que millora amb un abordatge multimodal i una intervenció primerenca
El 13 de juliol és el Dia Internacional de conscienciació sobre trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per un dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat, que s’inicia a la infància i els seus símptomes van evolucionant a mesura que la persona va madurant.
Un cop realitzat el diagnòstic, normalment als sis o set anys, encara que els primers senyals es poden detectar abans, cal instaurar el tractament per millorar aquests símptomes i evitar les complicacions associades al trastorn.
Afecta aproximadament un 5 % dels nens i nenes en edat escolar. A l’adolescència els símptomes persisteixen en gairebé el 70% de les persones afectades i, a l’edat adulta, al voltant del 40%. Així doncs, s’estima que la prevalença del TDAH en la població adulta és d’entre el 3 i el 4 %.
En adults, els símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat disminueixen, mentre que els de manca d’atenció amb prou feines es modifiquen amb el pas dels anys. Tot i això, la persona va aprenent estratègies per evitar aquestes distraccions, així que no totes les persones amb TDAH han de continuar prenent medicació durant tota la vida.
Es tracta d’un trastorn complex i heterogeni des del punt de vista clínic, en l’origen del qual hi intervenen factors genètics, biològics i ambientals. Encara que el factor genètic, segons els estudis de recerca, és el que té més pes en la susceptibilitat de l’aparició del trastorn, també s’ha relacionat l’origen amb altres factors com el consum de tabac o alcohol durant l’embaràs, la prematuritat, el baix pes en néixer, el retard de creixement intrauterí o traumatismes cerebrals greus.
A més s’estima que al voltant d’un 40-80 % dels nens i nenes amb TDAH presenten una condició comòrbida associada, que sovint persisteix a l’edat adulta, i la més freqüent és el trastorn negativista desafiant (TND), seguit pels trastorns de conducta i els trastorns de l’estat d’ànim i d’ansietat.
També s’observen altres dificultats associades al trastorn que interfereixen negativament en l’àmbit familiar, escolar i social del menor, com són dificultats en les relacions socials, dificultats d’aprenentatge i rendiment acadèmic, i dèficit en l’autoregulació emocional.
El tractament més recomanat per abordar el TDAH és el tractament multimodal, que inclou l’abordatge psicopedagògic, psicològic i farmacològic, a més d’una intervenció primerenca, ja que afavoreix una millor evolució i pronòstic del trastorn.
Trobareu més informació en el nou portal temàtic dedicat al TDAH de la plataforma SOM Salut Mental 360º: tdah.som360.org/ca
