Dia Mundial de la Diabetis: informació i conscienciació per reduir la prevalença
El 12% de la població espanyola és diabètica, però 1 de cada 2 no estan diagnosticats, tot i que per fer-ho només cal una analítica de sang.
Aquest any es compleixen 100 anys del descobriment de la insulina, una de les troballes més rellevants de la història dels medicaments.
El SJD Hospital de Sant Boi se suma a la difusió d’aquest dia per conscienciar la ciutadania de la importància de les analítiques rutinàries, per controlar els nivells de sucre en sang, i de seguir uns hàbits saludables.
El 14 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Diabetis, una efemèride a la qual el SJD Hospital de Sant Boi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu també s’adhereix. En aquest context, és clau informar, sensibilitzar i conscienciar la població de la importància de comprovar els nivells de sucre en sang i d’implementar hàbits de vida saludables.
La diabetis mellitus és una malaltia que es caracteritza per presentar nivells alts de glucosa en sang. Existeixen 2 tipus principalment: la diabetis tipus 1, on, per motius autoimmunes o per un tumor o afectació del pàncrees, les persones afectades són incapaces de produir insulina; i la tipus 2, on sí es produeix insulina, però no en la quantitat necessària per normalitzar el sucre en sang.
“La diabetis preocupant és aquella que està mal controlada”, afirma el Dr. Gerard Sáenz de Navarrete, cap d’Endocrinologia del SJD Hospital de Sant Boi, qui explica que a aquesta malaltia “cal anar a buscar-la i l’única manera de trobar-la és mitjançant analítiques”.
El 50% de les persones amb diabetis no està diagnosticada
Actualment, la prevalença en la població espanyola és elevada, però preocupa sobretot l’alt nombre de diabètics no diagnosticats. Segons afirma el Dr. Sáenz de Navarrete, el 12% dels espanyols és diabètic, però la meitat no està diagnosticat.
Al SJD Hospital de Sant Boi, dins de l’activitat del servei d’Endocrinologia, un 30% són persones amb diabetis i el 90% de les consultes intrahospitalàries que reben estan vinculades amb alteracions d’aquesta malaltia de persones ingressades a l’hospital.
Per detectar aquesta malaltia només cal una analítica rutinària de sang, molt recomanable de fer un cop l’any a partir dels 50 anys, però la realitat és que no es fan revisions mèdiques amb assiduïtat. “Els metges, massa vegades diagnostiquem la diabetis quan ja han aparegut les seves complicacions, com pot ser un problema circulatori greu, i aquest és un dels grans problemes que tenim”, reconeix el doctor.
Segons dades del Departament de Salut, es preveu que l’any 2045 més de 700 milions de persones tindran diabetis. “Cada cop és més freqüent veure diabetis tipus 2 en gent jove, que presenta problemes que haurien d’aparèixer entre els 40 i 50 anys”, explica Sáenz de Navarrete. Aquest tipus de diabetis acostuma a estar vinculada a obesitat i al seguiment de dietes no adequades, ràpides i econòmiques. Entre les persones obeses hi ha un percentatge molt elevat que, a més, tenen diabetis. “Si introduïm canvis en el nostre dia a dia per gaudir d’una bona salut (com menjar correctament i fer exercici) ja tindrem un 80% de la feina feta”, reconeix el doctor.
Canvi de paradigma en el tractament de la malaltia
Aquest any 2022 es compleixen 100 anys d’un dels descobriments més rellevants de la història dels medicaments, en general, i de l’endocrinologia en particular: la insulina. L’aparició d’aquest tractament va permetre començar a tractar persones que tenien diabetis. Tot i tenir lloc al continent americà, van ser dos investigadors de parla catalana, el metge Rossend Carrasco i Formiguera i el farmacèutic Pere González i Juan, els primers en administrar insulina a un diabètic a l’Europa Continental.
Un segle després, els avenços en el tractament de la malaltia han estat molt significatius, especialment en els últims anys, fins al punt que han dut a un canvi de paradigma. Fins ara els tractaments només se centraven en controlar el sucre amb insulina i pastilles, i en prevenir les complicacions del petit vas (afectació de la vista, ronyó i peus), però no tenien cap influència en el control del risc cardiovascular que té associada la malaltia. “Ara disposem de fàrmacs que disminueixen aquest risc i inclús la mortalitat. Cal tenir en compte que en la diabetis tan important és millorar el sucre com tenir un colesterol baix, la tensió controlada o deixar de fumar. No n’hi ha prou en enfocar-nos només en el sucre”, explica el Dr. Sáenz de Navarrete.
Nous dispositius tecnològics d’autocontrol del sucre en sang
A més, darrerament han sorgit nous dispositius d’autocontrol de la malaltia que permeten monitorar la glucosa en sang d’una manera més còmode. Es tracta d’uns dispositius que es col·loquen al braç i que funcionen com un sensor. Es llegeixen amb el mòbil, donen informació sobre l’estat de la persona usuària i ajuden a prendre una decisió respecte a la injecció d’insulina.
El Servei Català de la Salut cobreix el cost del dispositiu per als diabètics tipus 1 i preveu, a curt termini, que aquesta opció també estigui disponible per als tipus 2 que segueixen tractaments similars als tipus 1.
