25 de juliol, Dia Mundial per a la Prevenció dels Ofegaments
Els ofegaments són una de les primeres deu causes de mort en infants i adolescents, sent la primera infantesa l’edat de més risc, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.
La supervisió constant d’un adult és clau per evitar accidents dins l’aigua, juntament amb un sistema de flotació adequat i un correcte tancat de la piscina.
Cada 25 de juliol es commemora el Dia Mundial per a la Prevenció dels Ofegaments. Des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu ens sumem a la difusió d’aquest dia, amb el focus posat en la prevenció dels ofegaments infantils, per tal de crear consciència en la ciutadania sobre el tràgic impacte dels ofegaments en famílies i comunitats, així com oferir eines per prevenir aquests accidents.
L’ofegament es defineix com el procés de patir dificultats respiratòries per submersió o immersió en un líquid. Pot tenir com a conseqüència la mort, morbiditat i no morbiditat. Segons l’Organització Mundial de la Salut, els ofegaments figuren entre les primeres deu causes de mort per accident. La primera infantesa (entre un i quatre anys) és l’edat considerada de més risc.
A Catalunya, segons dades de Protecció Civil, cada any es produeixen fins a una vintena d’ofegaments greus no mortals i la meitat són en menors d’edat. La majoria d’ofegaments de menors de vuit anys ocorren en piscines, ja siguin particulars o comunitàries, i no tant al mar.
Supervisió constant i sistema de flotació adequat
En el moment del bany, els infants sempre han d’estar supervisats per un adult. A partir del primer any de vida els nens comencen a tenir més autonomia, però aquesta és variable i depèn sempre de la supervisió d’un adult. Segons el Dr. Fernando Panzino, cap de Pediatria del SJD Hospital de Sant Boi, “estar present a la piscina no significa estar supervisant. La majoria de pares enquestats van reconèixer estar distrets per alguna raó (escoltant música, mirant el mòbil, havent-se separat del nen un moment, etc.) quan va tenir lloc l’accident”. Les dades estan extretes de l’estudi ‘Ofegaments per immersió no intencional. Anàlisis de les circumstàncies i perfil epidemiològic de les víctimes ateses a 21 serveis d’urgències espanyoles’, dels autors F. Panzino, J.M. Quintillá, C. Luaces i J. Pou.
Trobar-se a prop de l’infant no sempre equival a estar-lo supervisant. A part de la proximitat és imprescindible mirar-lo constantment, tal com ho fan els vigilants de les piscines municipals. Des de l’Associació Nacional de Seguretat Infantil recomanen seguir la regla 10/20, que consisteix en mirar la piscina cada 10 segons i comprovar que podem arribar fins al menor en 20 segons.
Tot i estar sota supervisió, els menors d’edat que no saben nedar sempre han de portar un sistema de flotació. Des de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme (RFESS) indiquen que el més adequat és l’armilla de flotació, amb la talla que correspongui al pes de l’infant. Es tracta de l’únic sistema de flotació que assegura la postura i que, per tant, mantindrà sempre al menor en posició vertical, amb les vies aèries fora de l’aigua. Tot i que haver rebut classes de natació s’associa a un risc menor en infants entre un i quatre anys, aquest fet no ha de reemplaçar la vigilància, el tancat de piscines i l’ús de sistemes de flotació.
El tancat de la piscina, una de les millors opcions de prevenció d’ofegaments
No només a l’estiu o en els moments de bany, en el cas dels ofegaments la prevenció sempre és el millor tractament. Per aquest motiu, el tancat de les piscines és fonamental per prevenir accidents. Les tanques que s’instal·lin al voltant de la piscina han de seguir certs requisits de seguretat: cobrir els quatre costats, comptar amb barrots llisos, amb una alçada mínima d’1,22cm i una separació entre barrots no superior a 10cm, per tal d’evitar que els més petits puguin passar entremig, i la separació amb el terra ha de ser de màxim 10cm. Segons dades de l’Associació Española de Pediatria, juntament amb el Ministeri de Sanitat, delimitar la piscina amb una tanca pot reduir en un 95% les morts per ofegament en menors de cinc anys.
A més de delimitar la piscina, la porta que hi doni accés ha de disposar d’un sistema de seguretat per evitar ser oberta amb facilitat. Cobrir les piscines, tot i que pugui semblar una mesura de prevenció, pot induir a l’ofegament si el menor cau i es queda atrapat a sota.
Com actuar en cas d’accident
Si malgrat la prevenció es produeix un accident, cal seguir els següents passos:
- Comprovar que ens trobem en un entorn segur i que la nostra intervenció no posarà la nostra vida en perill.
- Extreure la víctima de l’aigua.
- Col·locar la víctima en una superfície plana.
- Demanar ajuda i comprovar l’estat de consciència de la persona afectada.
- Si se sap fer la tècnica de reanimació cardiopulmonar (RCP) adequadament, començar-la d’immediat pot ajudar a salvar vides.
- Activar avisos d’emergència.
“Quan es produeix un ofegament l’important és trucar al 061 i activar un servei d’emergències”, explica el Dr. Panzino. En el cas del SJD Hospital de Sant Boi, la prevalença que tenen els ofegaments és baixa.
A Catalunya, la temporada d’estiu 2021 es va saldar amb vuit ofegaments mortals en piscines i dotze no mortals però greus. D’entre aquests últims, gairebé la meitat van ser nens menors de vuit anys. La prevenció és clau davant d’aquests incidents.
