“El benestar emocional és com la dieta mediterrània: necessària i bona per a tothom”

Davant la creixent preocupació a la nostra societat sobre el malestar emocional en persones joves i adolescents, el dia 13 de setembre va tenir lloc al CaixaForum Macaya la taula rodona El suïcidi. què passa pel camí? Promoció de la salut emocional en joves i adolescents, coorganitzada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona amb l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, que també va comptar amb la col·laboració del projecte Henka. Quines són les causes i com prevenir l’aïllament, la depressió, les addiccions o les conductes autolesives o suïcides són algunes de les preguntes que van centrar la trobada, celebrada en el marc del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi.

La sessió, dirigida a famílies i persones que treballen amb persones joves i adolescents en el dia a dia i que va inaugurar Cristina Molina, la subdirectora assistencial territorial de Sant Joan de Déu, va donar a conèixer diferents aspectes de la salut emocional, així com eines per tenir-ne cura. Es va debatre amb persones expertes per contrastar perspectives complementàries i plantejar-hi possibles abordatges, partint de les inquietuds dels nois i noies. La taula rodona va estar conduïda i presentada pel periodista Jofre Llombart i va comptar amb les intervencions de veus expertes com la de l’activista i participant de la campanya BeHenka, Salma Hussein Mendoza; la investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Montse Gil; la psicòloga clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, membre del comitè científic del projecte Henka i responsable de l’equip Henka Escoles, Anna Sintes; i la professora de secundària, Gemma Bello.

Hussein va explicar el seu testimoni en primera persona sobre els mecanismes i factors que l’ajuden. «M’han faltat llocs segurs a la comunitat com aquest on poder parlar-ne per afrontar-ho conjuntament.[…] Vull poder expressar que a vegades no estic bé i que necessito ajuda. Moltes vegades només necessito que m’escoltin i em facin sentir segura, no que em donin consells.» També va incidir en què hi ha molts factors socials que afecten directament el benestar emocional dels joves, com la precarietat, l’accés a l’habitatge, a la feina… I, en el supòsit de trobar-se davant una persona amb ideació suïcida, demana “mostrar disponibilitat, no jutjar ni invalidar sentiments i oferir ajuda professional però, principalment, escoltar i acompanyar.”

Per altra banda, Sintes va posar de manifest que el 75% dels problemes de salut mental comencen abans dels 18 anys, i la urgència de donar eines a joves i adolescents perquè puguin gestionar el seu malestar emocional: «Els adolescents es projecten poc en el futur, cal trobar espais amb qui parlar que siguin segurs, tant privats com socials, per expressar el malestar i que no s’expressi d’altres maneres.» També va evidenciar que cal posar el benestar emocional al centre: «El benestar emocional és com la dieta mediterrània: necessària i bona per a tothom». «S’ha canviat l’espai de castigar per l’espai del benestar a les escoles. Els mestres també han d’estar bé, tots som entorn per donar suport, va afegir.»

Durant la seva intervenció, Gil va parlar de la necessitat d’aplicar la recerca feta en aquest àmbit a la població general de manera efectiva, de l’evidència científica dels factors de risc, que sempre són variats i diversos en cada persona. «Com a societat ens hem d’empoderar per reconèixer senyals. La prevenció primària la fem tots». A més, va afegir que “cal aprendre del testimoni de les persones amb problemes de salut mental per trobar la manera de millorar l’atenció per a tothom. Així doncs, el més important és escoltar i preguntar, sense jutjar”, va destacar.

Per últim, Bello va recordar la importància d’intervenir als centres de secundària, ja que és on més temps passen els adolescents i més relacions socials fan. “A l’institut cal estar-hi bé i estar atentes per a que tot l’alumnat estigui bé. Crear espais de benestar per escoltar i donar suport”.

El punt d’inflexió: la pandèmia de la Covid-19

Les expertes van compartir també com amb la pandèmia de la Covid-19 van augmentar molt els casos de malestar emocional, doncs van desaparèixer les xarxes socials que en molts casos sostenien situacions i relacions fora de casa, com l’escola, els esplais o les activitats extraescolars, i es va produir un abús de les pantalles. En aquesta línia, relata Bello, “després de la pandèmia vam tornar amb distància, mascareta i sense contacte, i aquesta transició va ser molt difícil per als adolescents. Els centres educatius no sabíem com gestionar aquest malestar a les aules”.

La recerca i les dades salven vides

Durant la jornada es va insistir en la necessitat de seguir invertint molt en projectes d’intervenció a la població per tal de dotar-la d’eines i mecanismes per educar la mirada i que pugui detectar factors de risc i activar la xarxa preventiva, en què hi intervenen tots els agents, com l’escola, la família, l’entorn o les xarxes d’atenció de salut i social. Van parlar, per exemple, del Projecte Improva, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, que proposa una plataforma de continguts i eines de salut mental pels diferents agents: joves, mestres, professionals salut i social, famílies…

Així mateix, Sintes va destacar la importància del maneig del Big Data com a font molt important d’informació per a prediccions i recerca en salut mental dels més joves. “Les noves generacions són participatives si se’ls ofereix un tractament personalitzat, a diferència de generacions més grans”, va confirmar.