El control del dolor, el tractament interdisciplinari i la participació de la família principals eixos de les cures pal·liatives

•  Bernat Carreras, psicòleg clínic del Parc Sanitari Sant Joan de Déu reflexiona sobre l’acompanyament al final de la vida en el programa “El cazador de cerebros de RTV

El passat 21 de desembre, Bernat Carreras, psicòleg clínic i especialista en cures pal·liatives i acompanyament en la mort al Parc Sanitari, va participar al programa “El cazador de cerebros” de Radiotelevisió Espanyola. En aquesta ocasió, el nou episodi “Autòpsia a la mort” que dirigeix Pere Estupinya, dóna veu a diferents experts, psicòlegs i metges per poder mirar a la mort i la vida des de perspectives científiques i humanistes.

La mort és l’única certesa absoluta que tenim i així i tot, resulta paradigmàtic saber-ne tan poc. Segons Bernat Carreras, el contacte amb la mort no et dóna un coneixement o preparació major sobre la mateixa. De les poques coses que ha après al llarg de la seva trajectòria, és que possiblement quan arriba el moment, és menys dur, menys intens, genera menys por del que inicialment podem pensar. Tot i que les preocupacions que tenen els pacients són la por al dolor, al sofriment i a la solitud.

Els professionals com Bernat Carreras que acompanyen a persones en el moment de la mort sempre diuen que ens penedim d’altres coses, però tots coincideixen que com més acceptada tenim la mort, més plàcida serà. En paraules de Bernat, si les persones tenen una sensació de congruència amb la seva vida, d’haver pogut estar amb qui volia i dedicar el temps al que volia, s’afavoreix que hi hagi “una millor mort”.

En línia amb l’anterior, Bernat, destaca principalment importància del control del dolor i el desenvolupament dels tractaments opioides per garantir aquest control de símptomes, com a un dels eixos de les cures pal·liatives. Però també, assenyala el tractament interdisciplinari on participa l’equip mèdic, personal d’infermeria, treballadors socials, psicòlegs clínics i fins i tot assessors espirituals, a més, de la participació del pacient i la família.

Durant l’entrevista, Bernat Carreras parla sobre la dificultat d’afrontar la realitat de la pròpia mort i la dels nostres familiars. En aquest sentit, explica l’efecte MUM que consisteix en el fet que d’una manera automàtica e inconscient es tendeix a minimitzar les males notícies en donar-les als afectats. A més, destaca la importància de parlar sobre la mort com a estratègia terapèutica.

Finalment, Bernat afirma que tenim poc integrat el concepte de mort en la nostra quotidianitat, la qual cosa fa que “no percebem que el temps és finit i, allò al que dedico la meva vida és el que acaba sent la meva vida. Perquè a vegades ens trobem en treballs o en relacions que, lluny de resultar-nos satisfactòries, les sostenim pensant en el futur”. I afegeix que el futur és el que estem vivint.

Podeu veure l’entrevista completa al següent enllaç: https://bit.ly/3mUIMT1