El Jardí Invisible de Gaudí
El recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu conserva un jardí modernista, invisible durant molts anys. Construït entre el 1903 i el 1912, l’espai fet per Antoni Gaudí conté parts iguals o semblants a les que estava construint en el mateix moment o que va construir immediatament després.
El Jardí Invisible de Gaudí
El jardí modernista del Parc Sanitari Sant Joan de Déu és l’origen d’algunes de les grans obres d’Antoni Gaudí, com la Sagrada Família, la Casa Milà o el Park Güell. Un taller experimental per introduir el naturalisme expressionista i l’arquitectura orgànica, que tant el caracteritzen.
El recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu conserva un jardí modernista, invisible durant molts anys. Construït entre el 1903 i el 1912, l’espai fet per Antoni Gaudí conté parts iguals o semblants a les que va construir immediatament després arreu del país.
Es pot observar:
Notícies del Jardí Invisible
Elements arquitectònics del Jardí Invisible
La Cova-cascada
Datada el 1906, la Cova-cascada està feta amb rocalla i forma una bellíssima muntanya coronada per un templet. La construcció reprodueix formes orgàniques a base de coves, pinacles, camins, fonts i cascades, i crea una escenografia màgica que evoca la muntanya de Montserrat.
La Cova-cascada també té unes complexes estructures hiperbòliques que formen una arquitectura rica i que donen a tot el conjunt, un caràcter que és orgànic i geomètric al mateix temps.
A la cúpula del pont hi ha un bellíssim trencadís, que només es podia veure en el reflex que es produïa a l’aigua del llac que el travessava.
La Capella de la Verge
Aquest conjunt arquitectònic del 1911 consta d’una gruta que feia la funció de capella i que està dedicada a la Verge de Lourdes. En el seu interior hi havia dues escultures de la Verge Maria i de Bernadette Soubirous.
La gruta també recorda un drac. La seva estructura principal seria una gran boca: els forats superiors del sostre uns ulls terrorífics, i les prolongacions laterals existents, els tentacles i una cua que, com unes llengües de foc, conformarien una visió esfereïdora.
La plaça dels bancs
Davant la Capella de la Verge hi ha la plaça dels bancs. Construïda al 1912 els bancs amb trencadís en són els protagonistes, ja que formen un conglomerat de colors, símbols i formes fantàstiques. El trencadís dels bancs es va construir amb diferents nivells de participació, hi coexisteixen unes decoracions molt simples o desestructurades, amb altres de gran qualitat plàstica i un sofisticat contingut simbòlic.
Elements arquitectònics del Jardí Invisible
La Cova-cascada
Datada al 1906, la Cova-cascada està feta amb rocalla i forma una bellíssima muntanya coronada per un templet. La construcció reprodueix formes orgàniques a base de coves, pinacles, camins, fonts i cascades, creant una escenografia màgica que evoca la muntanya de Montserrat.
La Cova-cascada també té unes complexes estructures hiperbòliques que formen una arquitectura rica i sorprenent, donant a tot el conjunt, un caràcter que és orgànic i geomètric al mateix temps.
A la cúpula del pont hi ha un bellíssim trencadís, que només es podia veure en el reflex que es produïa a l’aigua del llac que el travessava.
La Capella de la Verge
Aquest conjunt arquitectònic de 1911 consta d’una gruta que feia la funció de capella i que està dedicada a la Verge de Lourdes. En el seu interior hi havia dues escultures de la Verge Maria i de Bernadette Soubirous.
La gruta també recorda un drac. La seva estructura principal seria una gran boca, els forats superiors del sostre uns ulls terrorífics i les prolongacions laterals existents, les tentacles i una cua que, com unes llengües de foc, conformarien una visió esfereïdora.
La Plaça dels bancs
Davant la Capella de la Verge hi ha La plaça dels bancs. Construïda al 1912 els bancs amb trencadís en són els protagonistes, formant un conglomerat de colors, símbols i formes fantàstiques. El trencadís dels bancs es va construir amb diferents nivells de participació, coexistint unes decoracions molt simples o desestructurades, amb altres de gran qualitat plàstica i un sofisticat contingut simbòlic.
El taller laboratori de Gaudí
Després d’una investigació intensa i de la presentació d’una tesi doctoral de David Agulló dirigida per Juan José Lahuerta i qualificada amb cum laude, es pot afirmar que el Jardí Invisible del Parc Sanitari Sant Joan de Déu va ser un espai d’experimentació arquitectònica d’Antoni Gaudí. De fet, es pot dir que és el taller on s’articula la ruptura formal i el canvi estilístic que, entre finals del segle XIX i principis del segle XX va fer Gaudí apostant pel naturalisme expressionista i una arquitectura més orgànica.
En els períodes en què s’estava edificant el Jardí Invisible, l’antic Manicomi de Sant Boi oferia tallers als malalts mentals per aprendre l’ofici de paleta. La participació dels pacients en el jardí modernista es pot veure en les interpretacions més simples i d’un llenguatge a vegades ingenu, que coexisteixen amb altres de gran complexitat estructural i qualitat plàstica. També s’hi veuen arquitectures descuidades semblants o iguals a diferents parts d’algunes de les obres de Gaudí.
El vincle de Gaudí amb Sant Boi de Llobregat
Durant els anys que va dedicar al projecte de la Colònia Güell, en el trajecte des de Barcelona fins al nucli industrial, Gaudí va travessar centenars de vegades el municipi de Sant Boi de Llobregat i passava per davant del recinte de l’antic manicomi. Aquí, entre el 1903 i el 1912, s’hi van construir el conjunt de grutes, places, fonts, parterres i bancs que hi ha actualment.
Els nexes de Gaudí amb Sant Boi van més enllà. El constructor del Park Güell i de la Cripta de la Colònia Güell va ser Lluís Parés, veí del municipi, com molts dels peons que treballaven per ell. A més, a través de les factures signades per Gaudí també es coneix que diversos tallers d’artesans de Sant Boi participaven en la construcció de l’església de la Colònia Güell.
El taller laboratori de Gaudí
Després d’una investigació intensa i de la presentació d’una tesi doctoral de David Agulló dirigida per en Juan José Lahuerta i qualificada amb un cum laude, es pot afirmar que el Jardí Invisible del Parc Sanitari Sant Joan de Déu va ser un espai d’experimentació arquitectònica d’Antoni Gaudí. De fet, es pot dir que és el taller on s’articula la ruptura formal i el canvi estilístic que, entre finals del segle XIX i principis del segle XX va fer Gaudí apostant pel naturalisme expressionista i una arquitectura més orgànica.
En els períodes en què s’estava edificant el Jardí Invisible, l’antic Manicomi de Sant Boi oferia tallers als malalts mentals per aprendre l’ofici de paleta. La participació dels pacients en el jardí modernista es pot veure en les interpretacions més simples i d’un llenguatge a vegades ingenu, que coexisteixen amb altres de gran complexitat estructural i qualitat plàstica. També s’hi veuen arquitectures descuidades semblants o iguals a diferents parts d’algunes de les obres de Gaudí.
El vincle de Gaudí amb Sant Boi de Llobregat
Durant els anys que va dedicar al projecte de la Colònia Güell, en el trajecte des de Barcelona fins al nucli industrial, Gaudí va travessar centenars de vegades el municipi de Sant Boi de Llobregat i passava per davant del recinte de l’antic Manicomi. Aquí, entre el 1903 i el 1912, s’hi van construir el conjunt de grutes, places, fonts, parterres i bancs que hi ha actualment.
Els nexes de Gaudí amb Sant Boi van més enllà. El constructor del Park Güell i de la Cripta de la Colònia Güell va ser Lluís Parés, veí del municipi, com molts dels peons que treballaven per ell. A més, a través de les factures signades per Gaudí també es coneix que diversos tallers d’artesans de Sant Boi participaven en la construcció de l’església de la Colònia Güell.
