El sector social i sanitari conclou que la col·laboració mútua i la reducció de la llarga estada són la clau del nou model d’atenció a la salut mental

 a Jornades, Parc sanitari Sant Joan de Déu
  • Tots els ponents de les taules de la VIII Jornada de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan Déu coincideixen en la necessitat de fer una aposta clara per un canvi de mirada

 

  • Professionals i experts demanen que es reforci la xarxa comunitària i una aposta decidida de l’administració amb recursos per fer-ho possible

 

  • El president de la Generalitat, Salvador Illa, inaugura la jornada remarcant la necessitat normalitzar la rehabilitació a la xarxa comunitària

 

  • El president ha aprofitat la visita per conèixer en primer persona el RISE Center de Recerca i Innovació en Salut Emocional i els projectes que s’hi fan

 

  • El director gerent del Parc Sanitari SJD, el Dr. Sebastià Santaeugènia, presenta les línies bàsiques del projecte Somrise, que ha de definir el futur de la recerca en Salut Mental

 

Sota el lema Entorns canviants, societats vulnerables, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha celebrat avui la VIII Jornada de la Xarxa de Salut Mental, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. El president de la Generalitat, Salvador Illa ha inaugurat la jornada i amb un missatge compromès per  “donar visibiltat i conscienciar la societat dels problemes de salut mental”, i ha expressat la seva preocupació per l’estigma social que encara existeix a la societat actual i que “dificulta que les persones afectades facin un pas endavant i demanin ajuda, quan realment hi tenen dret. Per això, és fonamental situar els drets de les persones al centre del model d’atenció sanitària i social.”

Illa ha introduït, així, el tema cabdal de la jornada d’enguany, que passa per aquest nou enfocament de la salut mental i, en paraules seves, “fer el possible perquè les persones amb patologies psiquiàtriques greus o complexes puguin viure en el seu entorn comunitari sense necessitat d’ingressar a les unitats de llarga estada hospitalària”.

Per donar resposta a aquest nou enfocament en salut mental, el director gerent del Parc Sanitari Sant Joan de Deu, el Dr. Sebastià J. Santaeugènia, ha anunciat el projecte Somrise, que ha d’aglutinar i liderar la Recerca i la Innovació capdavantera en Salut Emocional a partir de 2025, als centres de Sant Joan de Déu. Des de la institució, ha remarcat Santaeugènia, “volem generar un nou pol d’excel·lència global des d’on transformar la salut mental que necessitarà d’una forta inversió econòmica per fer-ho possible.” El nou Rise Center de Recerca en Salut Emocional, que posteriorment ha visitat el president de la Generalitat, oferiex un nou espai ideal per acollir la cocreació, entre usuaris i agents tecnologics, i la possibilitat de crear aliances trasnsectorials, amb les administracions i la societat.

 

El repte de reduir les llargues estades psiquiàtriques. És possible el canvi?

L’any 2019 hi havia més de 2.000 persones ingressades en llarga estada als centres psiquiàtrics de Catalunya. Actualment els professionals de l’àmbit de la salut mental coincideixen que és imprescindible la reducció de la llarga estada i centrar l’atenció dels pacients en la xarxa comunitària, per afavorir recuperacions més ràpides i reduir l’estigma.

Un dels pioners a dur a terme aquest procés de desinstitucionalització va ser l’Hospital Sagrat Cor – Germanes Hospitalàries de Martorell. David Juanes, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació de Salut Mental del centre ha explicat que s’ha fet un gran esforç en els últims anys: “la idea no era tancar llits, sinó que de manera progressiva, aconseguir que les altes fossin superiors als ingressos”. Juanes ha recordat que malgrat que hi ha persones que serà difícil desinstitucionalitzar i s’haurà d’acompanyar al llarg de la vida, al nous pacients se’ls haurà d’atendre amb el compromís clar de retorn a casa, amb objectius terapèutics i sempre amb un temps màxim pactat (entre 6 i 12 mesos). “Són persones amb els seus drets i hem d’intentar tractar-los en la comunitat.”

Això mateix és el que va fer l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona, que va tancar els ingressos de llarga estada l’any 2004. La cap del servei de Rehabilitació Psiquiàtrica, Cristina Gisbert, va apostar per una hospitalització més flexible i amb molta formació a l’equip d’Infermeria. “Si les persones no es creien el projecte no hi havia res a fer”,  ha explicat. Des del centre es va començar a reduir els ingressos de nous pacients i a fer la transició cap a l’atenció a serveis comunitaris, acompanyant els usuaris en l’alta, i donant-los suport en pisos i residències, sobretot, al principi. Gisbert remarca que “en els últims 20 anys el més complex ha estat el canvi cap a una cultura recuperadora i treure’ns del cap la frase que aquesta persona no es podrà recuperar mai.”

 

Però, com s’actua amb persones sense llar o recluses?

Yolanda Osorio, coordinadora del programa ESMES del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha apuntat que només a BCN hi ha 4.800 persones sense llar. La prevalença dels trastorns mentals es molt més gran i això fa que s’hagi de treballar una assistència integral, malgrat que moltes rebutgen el vincle. Segons Osorio, el problema són els sis o vuit mesos de llista d’espera per accedir a un alberg i  “el patiment per aconseguir una vida digna.”

Amb el mateix dilema es troba Laura Màcia, del Pla de Serveis individualitzats penitenciaris, que dona atenció a les persones privades de llibertat, que se centra en la recuperació en la xarxa comunitària. “Són persones que han de tornar a la societat, s’han de rehabilitar, no apartar-les” i sovint això es molt difícil. Des del seu servei, veuen que la manca de recursos, juntament amb l’estigma o la dificultat en l’accés al treball o a un habitatge digne no ajuden en la rehabilitació.

Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental i Adiccions creu que tenim un repte com a país. S’han tancat més de 250 llits i la reducció de la llarga estada és ja una realitat. Però, hi ha recursos per a tothom? “Parlem d’una atenció basada en la comunitat, però sobretot en els drets de les persones”, i aquests drets passen per garantir l’accés a un habitatge digne o a un lloc de treball i aquí és on els àmbits sanitari i social han de començar a treballar plegats per trobar solucions.

 

La manca d’habitatge, pedra angular del problema

La manca d’habitatge és la pedra angular i l’obstacle més gran, a més dels determinants socials, la burocràcia o la descoordinació institucional.  Són paraules de Salvador Maneu, director de Sant Joan de Deu Serveis Socials. Segons ell,  compartir idees, identificar plegats les línies de consens i analitzar els elements comuns de l’àmbit social i sanitari és urgent: “Cal una nova cultura en la manera com acompanyem les persones, necessitem equips multidisciplinaris, dispositius més flexibles i que s’adaptin a la realitat de les persones”. Cal que les administracions liderin, que donin impuls a l’habitatge. 

Laura Prats, cap d’Àrea del Programa de Llarga Estada Psiquiàtrica del Parc Sanitari SJD es lamenta que “els criteris d’exclusió i manca de recursos bàsics són molt rígids quant a l’habitatge, amb llargues llistes d’espera”. Per preparar aquest pas a la xarxa comunitària dels pacients ingressats, el Parc Sanitari SJD compta amb un pis de simulació, que vol ser un recurs pont entre l’hospitalització i el retorn a la comunitat.  “L’objectiu és fer prevaldre la seva autonomia. La integració del treball social i sanitari és la veritable reconversió i per fer-la, cal fomentar la participació de les primeres persones en el disseny cap a aquest nou ecosistema. “Una afirmació amb la qual Àngel Urbina, activista social, coincideix: “tenim dret a la participació, l’atenció de qualitat, serveis accessibles, capaços d’integrar la diversitat, eliminar l’estigma i que les persones tinguin veu i vot en la recerca, i que s’involucri a les famílies.”

Malgrat que en els últims anys hi ha hagut un treball ingent per apropar la part social i la sanitària, la realitat és que, de moment, no s’ha acabat d’implementar i els resultats no arriben. Segons, Víctor Pérez, “l’Agència Integrada Social i Sanitària és una oportunitat per transformar el sistema”, una aposta que es vol implementar aviat i que vol ser una palanca de canvi cap a una millora en l’atenció. En aquesta línia, Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut ha assegurat que s’ha d’anar cap a uns serveis integrats de salut, socials i sanitaris, i que cal organitzar els sistemes, i ha afegit que “l’Agència Integrada Social i Sanitària ha de permetre redissenyar els serveis; no es tracta de fusionar les conselleries, sinó de treballar de manera coordinada.”

Núria Menta, directora de Serveis d’intervenció social de l’Ajuntament de Barcelona reconeix que, malgrat que en el sistema de salut i serveis socials, hi ha diferències molt importants, cal anar de la mà, juntament amb la ciutadania “tenim entitats molt fortes i hauríem de poder activar-les per anar cap a aquest canvi de model.”

La col·laboració i la coordinació entre els diferents àmbits d’intervenció han estat el denominador comú en totes les intervencions que s’han succeït al llarg del dia d’avui en el marc de la VIII Jornada de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. Les activitats continuen demà al matí amb una jornada d’Experiències on els professionals del sector compartiran les experiències més innovadores que el sector ha presentat al llarg del 2024. Així, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu tancarà la Setmana de la Salut Mental, que ha mogut més 500 professionals que han seguit presencialment o online les ponències i taules de debat que s’han organitzat entorn a la Recerca i l’activitat assistencial a la Xarxa de Salut Mental.

Recommended Posts
Contacta'ns

Li respondrem el més aviat possible. Gràcies!

No el pots llegir? canvia el text. captcha txt

Start typing and press Enter to search