Els dispositius tecnològics d’autocontrol del sucre, l’avançament més clau dels últims temps en el tractament de la diabetis
El 14 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Diabetis, una efemèride clau per mostrar els ciutadans els principals símptomes d’una malaltia que afecta el 12% de la població espanyola
Per detectar l’existència d’aquesta malaltia només cal una analítica rutinària de sang, molt recomanable de fer un cop l’any a partir dels 50
En els últims anys, l’aparició de nous dispositius tecnològics d’autocontrol del sucre ha millorat la qualitat de vida de les persones diabètiques
La diabetis mellitus és una malaltia que es caracteritza per presentar nivells alts de glucosa en sang, i es classifica en dos tipus. La diabetis tipus 1 afecta a aquelles persones que, per motius autoimmunes, són incapaces de produir insulina; mentre que la tipus 2, es dona en aquells casos on, sí que es produeix insulina, però no en la quantitat necessària per normalitzar el sucre en sang.
Cada 14 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Diabetis. En aquest context, és clau informar, sensibilitzar i conscienciar la població de la importància de comprovar els nivells de sucre en sang, realitzar analítiques amb regularitat, saber reconèixer els símptomes d’una diabetis descompensada i implementar hàbits de vida saludables.
La diabetis és una malaltia altament estesa en la societat, però el més preocupant és l’alt nombre de diabètics que no estan diagnosticats, que s’enfila fins al 50%. “La diabetis preocupant és aquella que està mal controlada”, afirma el Dr. Gerard Sáenz de Navarrete, cap d’Endocrinologia de l’SJD Hospital de Sant Boi. En aquest context, incideix en la importància de reconèixer els símptomes associats a una descompensació diabètica, que apareixen de forma força sobtada, com són un augment de la sensació de set i ganes d’orinar, especialment a les nits, associats també a una important pèrdua de pes.
En el cas de la diabetis tipus 2, que acostumada a estar vinculada a obesitat i al seguiment de dietes no adequades, ràpides i econòmiques, és especialment important la prevenció. “Cada cop és més freqüent veure diabetis tipus 2 en gent jove, que presenta problemes que són més habituals entre els 40 i els 50 anys”, explica el doctor.
El cas d’èxit de la col·locació de la primera bomba d’insulina a l’SJD Hospital de Sant Boi
En els últims anys, l’aparició de nous dispositius tecnològics d’autocontrol del sucre ha facilitat i millorat el seguiment de la malaltia, així com la qualitat de vida de les persones diabètiques. La seva arribada ha estat un dels avançaments més importants en el control de la malaltia, ja que permet que la persona afectada tingui un control del sucre cada 5 minuts i avisos mitjançant alarmes si es produeixen situacions de risc.
Dins dels dispositius electrònics per al control de la diabetis, per una banda, existeixen els sensors de glucosa, que es col·loquen al braç i permeten monitorar la glucosa en sang d’una manera ràpida i còmode, sense necessitat de punxar-se, només apropant-hi el telèfon mòbil. Fins ara aquests sensors, que cobreix el Servei Català de Salut, només estaven disponibles per als diabètics tipus 1, però en els propers mesos també ho estaran per a certs diabètics tipus 2, aquells que es tracten amb les mateixes pautes que els diabètics tipus 1. “Amb l’existència dels nous dispositius d’autocontrol han aparegut nous casos de persones diabètiques, que fins ara no venien als controls a l’hospital i ara han tornat al seguiment”, ha explicat el Dr. Sáenz de Navarrete.
Per l’altra, en els últims temps s’ha estès la col·locació dels infusors d’insulina de nansa tancada, popularment coneguts com a ‘bombes d’insulina’ de nansa tancada en diabètics tipus 1. La seva col·locació no requereix una intervenció quirúrgica, ja que se situen just sota la pell, normalment a la zona de l’abdomen, i van connectats via cable a un dispositiu electrònic extern.
El darrer mes de juny se’n va col·locar a l’SJD Hospital de Sant Boi el primer. “Després de quasi 5 mesos des de la col·locació, els resultants obtinguts són satisfactoris, el control metabòlic ha millorat, així com la seva qualitat de vida”, explica el Dr. Sáenz de Navarrete. Amb aquests bons resultats, el desig del Servei d’Endocrinologia de l’SJD Hospital de Sant Boi es, en el proper any, oferir-ne a totes les persones diabètiques tipus 1 que compleixen amb les característiques per dur-lo. “Hem detectat un alt interès de la població diabètica (tipus 1) visitada a l’SJD Hospital de Sant Boi per optar a aquest dispositiu”, ha reconegut el doctor. S’espera que el proper any sigui possible ampliar el número d’usuaris que portin aquest dispositiu, i que en els propers casos ja siguin dispositius sense fil amb algoritmes encara més millorats.
