La migranya, una malaltia àmpliament estesa a la població catalana, està directament relacionada amb trastorns mentals com l’ansietat i la depressió

La migranya està caracteritzada per la presència de crisis de dolor, episodis recurrents de mal de cap intens i pulsàtil, que pot durar hores o dies, i que limita o incapacita l’activitat habitual de la persona afectada. És una malaltia altament prevalent en la societat catalana, que afecta a tots els àmbits de la vida, i que provoca una discapacitat acumulada que la situa entre les primeres causes de discapacitat per sota dels cinquanta anys.

L’experiència dels especialistes en Neurologia i Psiquiatria ha demostrat el vincle directe que existeix entre aquesta malaltia neurològica i els trastorns de salut mental amb la presència de comorbilitats. La depressió i el trastorns d’ansietat, que afecten fins a un 50% dels casos en persones amb migranya, són els dos problemes de salut mental més vinculats a aquesta malaltia. En menys mesura, la migranya també té relació amb el trastorn bipolar, el d’estrès posttraumàtic, el TDAH i el trastorn d’ús de substàncies. Aquesta realitat, cada cop més present en la societat catalana, demana establir ponts entre els serveis de Neurologia i Psiquiatria. Aquest ha estat un dels temes rellevants de la Jornada, presentat pel Dr. Carlos Peña, psiquiatre adjunt a la Unitat d’Hospitalització Especialitzada per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (UHEDI del Parc Sanitari SJD, que el Dr. Antoni Callén, cap del Servei de Neurologia del Parc Sanitari SJD, ha posat sobre la taula de debat, i que ha tingut bona acceptació per part dels assistents.

Aquestes són les principals conclusions extretes de la XII Jornada de la Migranya a Catalunya, que el Parc Sanitari Sant Joan de Déu va acollir el 10 de novembre i que va ser organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Neurologia i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Posar en valor la malaltia, establir ponts entre Atenció Primària i els Serveis de Neurologia i analitzar, conjuntament, possibles vies per millorar la qualitat de vida de les persones afectades amb aquesta malaltia neurològica que, tot i la seva prevalença, encara està poc valorada, diagnosticada i tractada.

Sota el lema Context i perspectives de futur, la jornada va comptar amb especialistes en Neurologia, Geriatria, Psiquiatria, Medicina Familiar i Comunitària, i Farmàcia, que han presentat i debatut, en dues taules rodones, per una banda, sobre sobre les Comorbilitats i els costos de la migranya, vinculant-la amb la salut mental, l’edat geriàtrica o els costos econòmics i, per l’altra, sobre el Present i futur de la migranya, amb la presentació dels fàrmacs i/o tractaments més innovadors, com els anticossos monoclonals o els ditans i gepants.

Tractaments innovadors per cercar la millor qualitat de vida

“La migranya provoca una discapacitat acumulada important que, sumant les crisis de dolor durant tota la vida, la situa entre la tercera o quarta causa de discapacitat per sota dels cinquanta anys”, explica la Dra. Núria Berrocal, adjunta de Neurologia i referent en cefalees a l’SJD Hospital de Sant Boi del Parc Sanitari SJD. Tot i això, és una malaltia molt infradiagnosticada, on les persones afectades han normalitzat el dolor. Segons la Dra. Berrocal arriben a consulta i a rebre tractament preventiu menys de la meitat de la gent que el necessita.

“Un pacient migranyós ho serà de per vida, parlar d’eradicar completament els atacs de migranya és irreal, però no ho és que aquestes crisis siguin esporàdiques i es resolguin amb tractament de rescat” afirma la doctora. I afegeix, “si es continuen cercant nous fàrmacs és, precisament, perquè el pacient tingui una millor qualitat de vida”.

Actualment, la migranya pot tractar-se amb medicació de rescat, per a l’atac agut, habitualment suficient per a aquelles persones amb menys de quatre crisis al mes; i/o amb tractaments preventius, indicats per a persones amb més de quatre dies de migranya al mes o amb crisis invalidants, ja que és a partir d’aquest moment on s’ha demostrat que la qualitat de vida disminueix.

Dins del grup de tractaments preventius, l’any 2020 es van introduir a Catalunya un grup de fàrmacs anomenats anticossos monoclonals, subcutanis/intravenosos i de dispensació hospitalària, dissenyats específicament per tractar la fisiopatologia de la migranya. El 2024 està previst que sorgeixin un nou grup de fàrmacs de rescat que permetran tractant persones amb migranya que no toleren els tractaments actuals. A part de la millora en la qualitat de vida, un dels motius per plantejar-se iniciar un tractament preventiu és per evitar un abús de fàrmacs de rescat en aquelles persones amb moltes crisis de migranya.