“La recerca en medicina ha de posar el focus en les dones, cal segregar els estudis per sexe per contribuir a millorar la seva salut”

L’any 1987, a Costa Rica, la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius va impulsar la creació del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones. En primera instància, el 28 de maig es va marcar al calendari com una data per reivindicar la salut reproductiva i sexual de les dones, encara que amb el pas dels anys la jornada ha ampliat els marges i commemora el dret de totes de gaudir benestar físic i mental, i de superar les desigualtats de gènere.

Aprofitant aquesta cita, parlem amb la Dra. Judith Usall i Rodié, psiquiatra i coordinadora del grup de trastorns mentals greus de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Quina importància té una jornada com la d’avui?

Allò ideal seria que no es necessitessin aquestes jornades per recordar que la salut de la dona és important, i que no haguéssim de diferenciar entre la salut d’homes i dones. Però  dates com aquesta calen perquè la nostra és una societat androcèntrica i això fa que la recerca en medicina estigui massa centrada en els homes.

A banda d’això, ens trobem en un context patriarcal, que fa que les desigualtats socials influeixin en la salut de les dones.

Quines diries que són les principals desigualtats entre homes i dones, i com aquestes influeixen en la salut d’elles?

En primer lloc, a les dones ens afecta molt el repartiment desigual de les tasques domèstiques i de cura dels familiars. A més, pel que fa a les feines remunerades, encara hi ha segregació per gènere i una bretxa salarial. Així mateix, és molt important com ens influeix la violència masclista, que provoca molts traumes i malalties que es podrien evitar.

 

“Una de les principals demandes que hem de posar sobre la taula és aturar la violència contra les dones. Així s’evitarien molts traumes i malalties”

 

En l’actualitat, quines són les principals demandes i necessitats de les dones pel que fa a la salut?

La salut s’ha d’entendre des d’una perspectiva biopsicosocial, que depèn de molts factors i entre els quals hi ha on viuen les persones, si tenen feina o no tenen feina, si fan o no fan una doble jornada laboral… És per això que a l’hora d’estudiar les malalties s’ha de tenir en compte que homes i dones tenen unes condicions de vida diferents. Cal que la investigació s’enfoqui més en les diferències de gènere i que els estudis es facin separats per sexes.

D’altra banda, cal remarcar que s’ha de treballar molt per fer front a la violència contra les dones, aquesta és una de les principals demandes que hem de posar sobre la taula.

En salut mental, amb quins reptes ens trobem, les dones?

A banda del que hem comentat sobre la recerca, i entre molts altres aspectes, es important avaluar si el consum de psicofàrmacs és més elevat en dones i per què. I les diferències en simptomatologia i pronòstic. Per fer-ho, hem de tenir en compte que en els problemes de salut mental de les dones hi influeixen els aspectes socials com que les dones tenen més feines poc qualificades, sous més baixos, més l’atur, exerceixen més les tasques de cura… I de nou, la violència masclista.

Pel que fa a la salut reproductiva i sexual, quins temes afecten més a elles?

En algunes dones, la depressió està molt relacionada amb les etapes reproductives, per exemple en el postpart. És una etapa de la qual no es parla prou, perquè es pensa que la maternitat sempre ha de ser positiva, i s’ha vist que les causes són tant hormonals com socials. Hi ha dades que apunten que el poc suport social o com han  anat embaràs i part, poden influir a desenvolupar una depressió en aquest període.

Un altra etapa important de la vida de les dones és la menopausa, ja que en alguns casos es produeix un malestar físic i emocional que s’ha d’abordar.

Un altre gran tema és la violència obstètrica: cal no silenciar-lo i abordar-lo. És un gran repte de futur.

En darrer lloc, com a qüestió d’actualitat, destacaria sobre la mal anomenada gestació subrogada que tot i estar prohibida cada vegada és més freqüent. I no s’ha estudiat prou la gravetat sobre la mare i també sobre el nadó que se’n separa.

Pel que fa a la salut sexual, i afegint un punt d’autocrítica, crec que de vegades les professionals no estem preparades per abordar la sexualitat a la consulta. A més, en salut mental, històricament la sexualitat ha estat una matèria poc estudiada, i poc abordada a les visites, encara que és una petició de les usuàries de la Xarxa de Salut Mental.

 

“Cal educar els nens i nenes en la igualtat. És la manera de superar la violència masclista”

 

Com ha afectat la pandèmia el benestar de les dones?

La pandèmia ha posat de manifest que el tema de les cures dels familiars recau habitualment sobre les dones. Tot això ha provocat molt estrès. A la consulta, actualment, hem vist com la salut mental ha empitjorat de forma molt clara i més en elles, que de per si ja tenien més risc, ara ens trobem amb índexs elevats d’ansietat, depressió…

Pel que fa a la violència contra les dones, per què els feminicidis no s’aturen i què cal fer per canviar aquesta situació?

Sabem que el primer any de la pandèmia hi va haver menys agressions greus, i una possible explicació seria que l’home agressor tenia control sobre la dona a casa i que quan la dona ha pogut tornar a fer vida d’abans de la pandèmia, l’agressor s’ha pogut sentir que ha perdut el control sobre la dona. De fet el control ja és una violència psicològic greu. En aquests darrers dies hi ha hagut un increment molt important de dones assassinades en mans de les seves parelles.

El patriarcat fa que molts homes encara pensin que la dona ha d’estar a casa o que els pertany. A més la justícia hauria d’actuar tot sovint amb més contundència, posant el focus en el seguiment de l’agressor i no tant en la dona. Sovint són les dones les que han de marxar del seu domicili.

Una transformació per aconseguir un canvi real implica canviar la societat des de l’educació, formar els nens i nenes en la igualtat per tenir un futur més just per a tothom.