La soledat multiplica per cinc les probabilitats de desenvolupar una depressió
- L’impacte del confinament ha estat superior entre els joves de 18 a 34 anys, que presenten una prevalença de depressió superior al 15%, un 50% més alta que la de la població de més de 50 anys
- En aquest context, Sant Joan de Déu ha presentat SOM Salut Mental 360, una plataforma digital pionera que pretén informar, acompanyar, apoderar i sensibilitzar la societat sobre la importància de la salut mental
- Aquesta iniciativa, basada en la cocreació amb associacions de familiars i persones amb experiència pròpia en salut mental, ve a donar resposta a una necessitat urgent davant l’increment de la demanda d’informació veraç i de serveis útils per la societat
Segons un estudi dut a terme per investigadors del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la probabilitat que una persona que viu en situació de soledat desenvolupi una depressió és cinc vegades més alta que una que no té aquest tipus de sentiment.
La pandèmia de la Covid-19 no ha fet més que agreujar aquesta situació, sent les persones de 18 a 34 anys les més afectades per l’impacte del confinament segons un altre estudi realitzat pel mateix centre de Sant Joan de Déu. Les dades mostren com els joves presenten unes prevalences d’ansietat i depressió superiors a les de la població de mitjana i avançada edat.
“La població amb una prevalença més elevada de depressió i ansietat és la formada per majors de 50 anys. No obstant, sembla que durant la pandèmia els joves han sigut els més fràgils, potser perquè les seves necessitats relacionals són diferents. Necessiten un contacte cara a cara i més variat que altres grups poblacionals. També ha pogut influir el fet que hagin estat més perjudicats per factors com la pèrdua de feina o de poder adquisitiu”, explica el Dr. Joan Domènech, investigador i responsable de l’estudi.
L’estudi conclou que la soledat és un predictor de la depressió i l’ansietat i, no només això, sinó que també es tracta de la principal causa de depressió entre els factors de risc modificables, per sobre d’altres condicionants com les variables socioeconòmiques o els hàbits saludables. De fet, les persones amb problemes econòmics tenen també un elevat risc de tenir depressió, ja que aquesta probabilitat es multiplica per 3,5 respecte a les que no presenten aquesta problemàtica.
Segons el Dr. Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la soledat, tot i ser un factor de risc desencadenant de depressió, és una variable que es pot modular. “És a dir, si actuem per corregir-lo, la situació de la persona millorarà”, afirma.
Sant Joan de Déu presenta SOM Salut Mental 360
En aquest context, Sant Joan de Déu ha presentat avui SOM Salut Mental 360, una plataforma digital basada en la cocreació entre usuaris, familiars, professionals sanitaris, del sector social i de l’entorn educatiu, i la ciutadania en general, que pretén informar, acompanyar, apoderar i sensibilitzar la societat sobre la importància de cuidar la salut mental de les persones.
La presentació de la plataforma ha comptat amb la presència de Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona; Enric Mangas, director general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; Jaume Capdevila, gerent de Sant Joan de Déu Terres de Lleida; Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i membre del comitè tècnic-científic de SOM Salut Mental 360; Cecilia Borrás, presidenta fundadora de DSAS – Després del suïcidi – Associació de supervivents; i Albert Piquer, vicepresident de la Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Veus.
Creixen un 600% les cerques a internet sobre salut mental
Després de casi dos anys de pandèmia i de mesos de confinament, els trastorns de salut mental s’han multiplicat i les cerques a internet s’han disparat en un 600%. Conseqüentment, s’ha accelerat la necessitat de trobar una informació veraç i contrastada a la xarxa sobre temes relacionats amb la salut mental.
Aquesta iniciativa pionera, que ja va començar a gestar-se abans de la pandèmia, neix precisament per donar resposta a aquesta demanda impulsada per diferents centres que atenen a persones amb problemes de salut mental de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat, Barcelona), l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona (Esplugues de Llobregat, Barcelona) i Sant Joan de Déu Terres de Lleida (Almacelles – Lleida), així com Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona, a més dels àmbits de recerca, docència i solidaritat. Així mateix, la plataforma ha comptat amb el suport de la Fundació Glòria Soler, entitat compromesa amb la salut mental en diversos projectes, i de la Fundació Godia.
Una plataforma amb vocació inclusiva i cocreadora
El portal incorpora continguts actualitzats en l’àmbit de la salut mental i ampliarà progressivament la diversitat de formats. L’objectiu és crear una plataforma intel·ligent que ofereixi continguts adaptats a les preferències de la persona i generi una experiència d’usuari òptima. A més, els usuaris són els principals prescriptors de la plataforma, fent que aquesta arribi com una font d’informació fiable i segura a qualsevol persona que necessiti informació veraç sobre l’àmbit de la salut mental.
Actualment, s’ofereixen trobades digitals, sessions de consulta a l’expert, testimonis de professionals sanitaris, usuaris, familiars, educadors i associacions, així com articles divulgatius i monogràfics, entre d’altres. Tota la informació de la plataforma és revisada per un comitè científic de caràcter multidisciplinari per tal de garantir la veracitat informativa.
Segons Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i membre del comitè tècnic-científic de SOM Salut Mental 360, “volem que sigui una plataforma sostenible de continguts i de serveis, que aporti coneixement i expertesa, i en la que participin professionals d’altres centres, raó per la qual més del 58% d’aquests professionals són externs a la institució. Aquesta diversitat és la que ens fa més forts”. I afegeix: “la persona és el centre de l’atenció sanitària i social, i té dret d’accés a informació veraç i contrastada que li permeti prendre decisions sobre la seva pròpia salut i el seu benestar emocional”.
A la plataforma ja hi han participat més de 300 professionals de diferents àmbits, especialment sanitaris, així com entitats del sector social, de l’entorn educatiu i de la ciutadania. No obstant, aquesta cocreació va més enllà de l’àmbit professional, ja que la iniciativa compta també amb la participació d’usuaris, familiars i la ciutadania en general. L’objectiu de la plataforma és acompanyar a la persona al llarg del seu projecte vital, des de l’etapa infantil fins a l’adulta, posant especial cura en les transicions entre els diferents períodes. “Pensem que no té sentit posar en marxa un projecte per la ciutadania sense ella. Estem veient que les persones tenen ganes de parlar i expressar les seves inquietuds respecte a temes de salut mental, sense que s’estigmatitzi res. Per això, volem que SOM Salut Mental 360 sigui un espai interactiu i intel·ligent en el que tot el món pugui aportar i consultar”, explica Cristina Molina, directora d’Anàlisi i Estratègia en Salut Mental de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu a Catalunya.
Segons Cecília Borràs, presidenta fundadora de DSAS, “aquesta col·laboració cocreativa és una font de sinergies única per a poder parlar de la salut mental de les persones, per a la seva atenció i recuperació. Fomenta compartir el coneixement i experiència imprescindible de les entitats que anem acumulant per l’atenció dels nostres usuaris en l’abordatge quotidià de la seva situació i les seves necessitats”. També explica que “poder compartir aquesta experiència amb un visió integradora a la Plataforma SOM Salut Mental 360 potencia les missions de les entitats diverses que hi col·laborem, i visualitza constructivament i amb una visió esperançadora les situacions vitals de les persones i famílies”.
Per la seva banda, Albert Piquer, vicepresident de la Federació Veus, afirma que “la divulgació, la informació i la normalització esdevenen eines clau contra l’estigma, els prejudicis, els estereotips i la discriminació. La plataforma és un altaveu més per donar visibilitat a la nostra lluita i a la nostra veu, a favor dels drets del col·lectiu i en contra de l’estigma”. I afegeix: “aquest és el fet diferenciador de la plataforma, el valor afegit que significa que les persones amb experiència en primera persona col·laborin fent realitat la participació activa de la primera persona en un entorn a on l’experiència pren un paper protagonista”. A més, apunta que “eines com la plataforma ens aporten recursos addicionals per a poder fer realitat els canvis socials pels que treballem des de la Federació”.
Per últim, destacar també els portals temàtics en els que qualsevol persona pot trobar tota la informació relativa a un tema o patologia. Els tres primers estan centrats en els trastorns de conducta alimentària (TCA), els trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA) i els trastorns depressius. Pròximament s’abordaran també altres temàtiques, com per exemple, la psicosis, els trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, les addiccions comportamentals, la prevenció de suïcidis i els trastorns d’espectre alcohòlic fetal.
Les xifres registrades per la plataforma, que actualment està disponible en català i castellà, són encoratjadores. En el seu primer any de funcionament, hi ha hagut 77.000 usuaris i 120.000 visites. De fet, actualment està registrant 12.000 usuaris i 15.200 pàgines visites mensuals. El 62% de les visites provenen de tot l’Estat espanyol i, d’aquestes, un 80% són de Catalunya. A més de les visites registrades a Espanya, un 38% de les persones accedeixen des de l’estranger (Amèrica Llatina).
