L’escalada terapèutica com a eina de treball amb joves amb problemes de salut mental
Permet abordar aspectes com la resolució de problemes, la tolerància a la frustració, la gestió d’emocions, del risc i la confiança, així com la millora del vincle terapèutic.
El programa consta de 8 sessions, fa un any i mig que funciona i ja hi han participat una quinzena de joves vinculats a la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari SJD.
Al Centre Educatiu Els Til·lers, de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, es duu a terme l’escalada terapèutica, un programa pioner a Catalunya que busca un acostament diferent a joves amb els qui no han funcionat altres intervencions més convencionals o amb dificultats per al vincle terapèutic.
Aquesta activitat es desenvolupa a la unitat de convivència terapèutica especialitzada en l’atenció i tractament intensiu d’adolescents de 14 a 21 anys amb problemes de salut mental i addiccions d’elevada complexitat clínica, social i familiar que estan complint una mesura judicial d’internament, amb l’objectiu de la reinserció comunitària.
El programa d’escalada, liderat per un psiquiatre i un educador social, i que en un any i mig de recorregut ja hi han participat una quinzena de joves, consisteix a facilitar la teràpia a través de la vivència de l’acció, la reflexió de l’experiència i l’aplicació dels aprenentatges a la vida diària, abordant tant la part terapèutica com la part pedagògica. L’escalada es duu a terme en un rocòdrom, excepte en la darrera sessió, que es desenvolupa en entorn natural.
Beneficis demostrats científicament aplicats al programa del Parc Sanitari SJD
Existeix evidència científica que l’esport té beneficis en la salut mental i, en aquest sentit, estudis recents han determinat el potencial de l’escalada com a eina per afavorir la reducció de la depressió i l’ansietat, i han mostrat també resultats positius quant a millora dels trastorns de conducta i comportaments disruptius en adolescents.
Els joves que conviuen al Centre Educatiu Els Til·lers tenen alta prevalença de trastorns de conducta, hiperactivitat i consum de substàncies i, en molts casos, presenten gran comorbiditat amb altres trastorns afectius. Es tracta de nois i noies que habitualment presenten dificultats per a regular les seves emocions, i molts d’ells tendeixen a l’extraversió i a la cerca de sensacions. Són joves amb alt risc d’exclusió social i poliestigmatització.
L’estratègia del programa d’escalada es basa en la intervenció psicoterapèutica experiencial i en la introducció de teràpies de tercera generació, com el Mindfulness, que posen en relació percepcions, sensacions, emocions, pensaments i conductes dels joves, mentre aprenen dinàmiques i tècniques d’escalada, que faciliten processos per abordar aspectes que dificulten la seva vida diària i la millora del vincle terapèutic.
El programa consta de vuit sessions en què participen un màxim de 5 joves i en les quals s’hi treballa l’atenció focalitzada, la propiocepció, la resolució de problemes, la tolerància a la frustració, aprendre a gestionar les emocions com la por, la responsabilitat, la gestió del risc i la confiança. L’activitat consta d’un tancament i reflexió com a eina d’aprenentatge per a la vida quotidiana, que es treballa tant en grup, com individualment.
El perquè de l’escalada com a intervenció en salut mental
Avui dia ja s’utilitza l’escalada com a eina d’intervenció en diversos centres d’Àustria, Suïssa, Alemanya o el Canadà com a prevenció o tractament per a trastorns de la mobilitat i per trastorns afectius i d’addiccions, ja que aporta beneficis en les habilitats emocionals, cognitives i socials, a banda de les motrius.
Emocionalment, l’escalada presenta reptes de ràpida obtenció (fer un moviment o una travessia), la superació de la qual augmenta la motivació intrínseca dels joves, així com la confiança en si mateixos, l’autopercepció i l’autoestima, aspectes fonamentals en trastorns com la depressió o altres trastorns afectius.
A escala cognitiva, l’escalada implica una constant cerca de solucions als problemes, la qual cosa fomenta la creativitat i la concentració en el moviment. La reducció de la superfície de contacte de peus i mans requereix una major focalització i control neuronal que altres activitats en el sòl.
En l’àmbit social, l’escalada terapèutica força un treball de cooperació i ajuda mútua, doncs fa necessària la comunicació i la confiança amb els altres companys i amb el terapeuta, imprescindible per la seguretat en l’activitat i essencial per la millora del vincle terapèutic.
