Un abordatge multidisciplinari i adaptat, determinant per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

 a Dicapacitat intel·lectual, Jornades, Salut mental

Un pla de suport en primera persona per una intervenció pactada i acordada, i on es tinguin presents els seus drets, millora l’atenció i la qualitat de vida d’aquestes persones i redueix la polifarmàcia.

Valorar el desenvolupament emocional en la discapacitat intel·lectual facilita un diagnòstic, avaluació i tractament més acurats de la persona.

Si parlem de xifres, a Catalunya unes 76.000 persones presenten discapacitat intel·lectual i, d’aquestes, 22.800, com a dada mitjana, serien tributàries d’atenció en salut mental.

El Simpòsium “Nous reptes en discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental: abordatges psicoterapèutics i farmacològics”, coorganitzat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu i la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, i celebrat el passat divendres 13 de maig, va reunir més de 250 persones entre assistents a l’Auditori Centre Social del Parc Sanitari i en modalitat online per reflexionar sobre com l’atenció biopsicosocial és clau per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental.

Un dels punts claus va ser la definició del model d’abordatge de la discapacitat intel·lectual i la salut mental que es duu a terme al Parc Sanitari SJD, que han presentat la doctora Neus Elias, psiquiatra infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, i el Dr. Carlos Peña, Psiquiatre, neuròleg i adjunt en la Unitat d’Hospitalització en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (UHEDI) de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Els dos professionals van destacar com a pilars del model: l’acompanyament integral a la persona des de tots els àmbits de la vida (sanitari, educatiu, social, judicial…), el diagnòstic biopsicosocial per una atenció multidisciplinària, assegurar la continuïtat assistencial des de la infantesa a l’adultesa i una clara aposta per la investigació i docència per fer créixer el model.

Durant el matí, es van mostrar diferents iniciatives com un protocol d’avaluació d’urgències psiquiàtriques de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental, que posa en relleu la importància de la comunicació, l’escolta activa i un entorn que tingui en compte les fragilitats del moment per tal d’evitar la polifarmàcia i defugir de l’efecte eclipsador.

També es va presentar un pla de suport conductual positiu en primera persona per una intervenció pactada i acordada amb la persona atesa, la família i l’entorn que li dona suport. Així mateix, s’ha mostrat un estudi que conclou que valorar el desenvolupament emocional en la discapacitat intel·lectual facilita un diagnòstic, avaluació i tractament més acurats de la persona.

Finalment, es va reflexionar sobre la nova llei 8/21 de suport a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, que suposa un canvi de paradigma, ja que promou l’autonomia amb relació a les necessitats de les persones, no de les mancances. Fins ara el sistema suplia la presa de decisions de la persona i ara es basa en el respecte a la seva voluntat i preferències, i és ella la que ha de prendre les seves decisions amb els suports que precisi.

A tall de conclusions, la doctora Aida Palacín, coordinadora del grup de treball en trastorns del desenvolupament intel·lectual i de salut mental a la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, i psiquiatra a la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, va destacar que entre els aspectes més rellevants, els professionals van coincidir que cal fer créixer el model d’abordatge complementari, multidisciplinari, compartit i adaptat al moment de cada persona i, per enfortir-lo, és imprescindible la formació i la recerca.

La jornada va comptar amb la inauguració d’Aina Plaza, directora general de planificació en salut del Departament de Salut, que ha posat en valor el model d’atenció pròxim i accessible, i l’experiència, reflexions i innovacions dels professionals.

A la cloenda, Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental, va destacar com a claus la necessitat de complementarietat entre departaments per acompanyar millor a les persones al llarg de la vida, l’impuls de l’Agència Social i la necessitat de protegir els drets de la persona amb assessorament, formació i acompanyament, per tal de fomentar la salut i la seva recuperació.

Prevalença de discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental a Catalunya

Al voltant de l’1% de la població general presenta discapacitat intel·lectual, i aproximadament un 34% d’ells presenta, a més, un trastorn mental associat, el que es tradueix en un freqüent infradiagnòstic dels problemes de salut mental en aquest col·lectiu de persones.

Si parlem de Catalunya, unes 76.000 persones presenten discapacitat intel·lectual, de les quals, 57.647 disposen d’un reconeixement legal de discapacitat intel·lectual (Idescat 2017). D’aquestes, 22.800, com a dada mitjana, serien tributàries d’atenció en salut mental.

L’elevada comorbiditat mèdica en les persones amb discapacitat intel·lectual augmenten la complexitat en el tractament, sent indispensable realitzar un abordatge multidisciplinari.

Programa complet en versió digital, aquí.

Recommended Posts
Contacta'ns

Li respondrem el més aviat possible. Gràcies!

No el pots llegir? canvia el text. captcha txt

Start typing and press Enter to search