La salut mental i la discapacitat intel·lectual reclamen drets, suports i comunitat

En el marc de la Setmana de la Salut Mental 2026, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu va celebrar ahir la jornada “Discapacitat intel·lectual i salut mental: persones, drets i suports”, una trobada que va reunir professionals, entitats i institucions per reflexionar sobre els reptes actuals i els nous models d’atenció adreçats a les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. La jornada va posar el focus en la necessitat d’avançar cap a serveis més flexibles, integrats i centrats en la persona, basats en els drets, l’autonomia i els suports necessaris per desenvolupar un projecte de vida significatiu.

Drets i projectes de vida en la discapacitat intel·lectual

La ponència inaugural, a càrrec de Josep Pifarré, director general de Sant Joan de Déu Espanya, va emmarcar els canvis que està vivint el sector de la salut mental i la discapacitat intel·lectual. Va defensar la transició des de models centrats en el recurs cap a enfocaments basats en els drets, l’autonomia relacional, la participació activa de les persones i una atenció integral que connecti els àmbits sanitari i social, avançant des de models centrats en els serveis cap a models centrats en les necessitats i el projecte de vida de cada persona.

Durant la primera taula de debat es va posar de manifest que el reconeixement dels drets només és possible si les persones disposen dels suports necessaris per exercir-los. Les persones participants van destacar la importància de millorar l’accessibilitat als serveis, eliminar barreres administratives i promoure una cultura inclusiva que impliqui tota la societat. També es va insistir en la necessitat de flexibilitzar els recursos i adaptar-los a les necessitats canviants de cada persona, superant enfocaments paternalistes i avançant cap a models més personalitzats.

Experiències que transformen els models d’atenció

La segona part de la jornada va permetre conèixer experiències i iniciatives concretes que ja estan transformant l’atenció. Marina Sorribas, gestora de casos PSI-DI i infermera especialista en salut mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, va presentar el Pla de Serveis Individualitzat (PSI), una eina de gestió de casos comunitària destinada a persones amb discapacitat intel·lectual i elevada complexitat, que adapta els recursos sanitaris i socials a les necessitats de cada persona i afavoreix la seva participació activa en el procés de recuperació.

Per la seva banda, la neuròloga María Carmona, de la Unitat de Memòria i Unitat Alzheimer Down de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va aprofundir en els reptes associats a la detecció del deteriorament cognitiu en persones amb discapacitat intel·lectual, especialment en persones amb síndrome de Down. L’especialista va remarcar la importància de detectar els canvis respecte al funcionament habitual de cada persona i d’ajustar els suports necessaris per preservar al màxim les seves capacitats, autonomia i participació social.

Una altra de les experiències destacades va ser la presentació de la Unitat Recupera’t, a càrrec d‘Helena Rosell, terapeuta ocupacional del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Aquest dispositiu especialitzat atén joves amb discapacitat intel·lectual i situacions de gran complexitat clínica mitjançant un model interdisciplinari que implica les famílies, la xarxa de suport i la comunitat, amb l’objectiu de promoure la recuperació, prevenir la institucionalització i afavorir projectes de vida més autònoms i inclusius.

La tecnologia, una aliada per a la inclusió

La jornada també va abordar el potencial de la tecnologia com a eina per afavorir la participació social, la defensa dels drets i l’accessibilitat cognitiva. Jesús Puente, de la Fundación Juan Ciudad, va mostrar diferents aplicacions i experiències que evidencien com la tecnologia pot esdevenir una aliada per a l’aprenentatge, la comunicació, l’ocupació i l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. Durant la seva intervenció va recordar que no existeixen tecnologies universalment adequades, sinó solucions que han de respondre a les necessitats concretes de cada persona i del seu context.

Persones, drets i suports per avançar cap a una societat més inclusiva amb la discapacitat

La trobada va concloure amb una idea compartida per les diferents persones participants: avançar cap a una societat més inclusiva exigeix combinar coneixement, innovació i compromís col·lectiu per garantir que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin exercir els seus drets en igualtat d’oportunitats i amb els suports necessaris al llarg de la vida. Aquesta mirada, centrada en les persones, els drets i els suports, és també la que inspira els nous models d’atenció que s’estan desenvolupant al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Més enllà de les ponències: experiències per compartir, participar i innovar

La jornada es va completar a la tarda amb dues activitats pràctiques obertes a les persones assistents. D’una banda, l’equip Sant Joan de Déu Lions, integrat a la Lliga de Softbol Inclusiu, va oferir una exhibició participativa que va permetre conèixer de primera mà com l’esport esdevé una eina de promoció de la inclusió, la convivència i la participació comunitària de les persones amb discapacitat intel·lectual. L’activitat, conduïda pels monitors Miki Lardin i Isard Font, i altres membres de l’equip, va convidar el públic a descobrir les dinàmiques del joc i compartir experiència amb els mateixos jugadors.

Paral·lelament, les persones participants van poder visitar la sala d’experiència immersiva del projecte AIDA, guiades per Noelia Pérez i Judith Dotor. Aquesta iniciativa incorpora tecnologies immersives i entorns sensorials innovadors amb finalitats terapèutiques i de suport a les persones ateses. Amb aquestes activitats, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu va voler apropar la innovació, la recerca aplicada i les noves formes d’intervenció a professionals, entitats i ciutadania, mostrant com el coneixement es tradueix en experiències reals que contribueixen a millorar el benestar, l’autonomia i la qualitat de vida de les persones.