Els experts reclamen una acció urgent a les escoles per prevenir el malestar emocional dels joves

Davant les alarmants dades sobre salut mental i les conductes suïcides entre els joves, els centres educatius han de ser un pilar clau en la prevenció i l’atenció precoç, amb formació, protocols i eines que ajudin a professorat, alumnat i famílies a detectar senyals d’alarma i reduir factors de risc; “la tasca de prevenció és social”. Aquesta reflexió ha centrat la jornada sobre joves i salut mental Mood On: Què els passa als joves?, que el Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha organitzat com a tret de sortida de la Setmana de la Salut Mental 2025, del 6 al 10 d’octubre.

Dades que interpel·len a entomar reptes urgents

Segons dades preliminars del projecte PROSIA-Y, que analitza els factors de risc i protecció de les conductes suïcides en joves a Catalunya, un 32% dels joves han tingut ideació suïcida, un 11% han intentat suïcidar-se i un 26% s’han autolesionat. Les xifres són especialment elevades en dones, entre les quals prop del 40% s’han autolesionat i han tingut ideació suïcida, i una de cada cinc ha intentat suïcidar-se. Les persones immigrants o amb orientacions no heterosexuals presenten prevalences més elevades. Factors com el trauma infantil, l’abús de substàncies, el baix suport social o la simptomatologia depressiva i ansiosa en són determinants. A més, l’ús de les xarxes socials com a via per alleujar el malestar emocional s’ha identificat com un predictor significatiu de conductes suïcides, tot i que l’ús abusiu sempre va associat a algun altre trastorn mental.

En quant a malestar emocional, les dades del Baròmetre de Salut Mental en Joves de Barcelona de 2023 indiquen que quatre de cada sis joves refereixen viure malestar emocional. D’altra banda, segons l’enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) del 2021, la salut mental de la població adolescent respecte el 2021 empitjora, sobre tot, en les noies i als barris més desfavorits. Si al 2016 un 10% de les noies tenia risc de mala salut mental, al 2021 el percentatge és del 20%.

Propostes estructurals per prevenir i transformar des de la societat

La taula No tot és scroll, experiències reals ha reunit professionals de la recerca, l’atenció sanitària i social, l’administració pública i testimonis amb experiència pròpia, que han posat de manifest les necessitats urgents i les recomanacions per tal de co-construir respostes i d’abordar millor els reptes actuals que afecten adolescents i joves en l’àmbit de la salut mental, en un context d’increment de la complexitat social.

Els experts han subratllat que la prevenció en els centres educatius amb tallers, protocols i formació per a docents és un element crucial, ja que constitueix una via eficaç per a la detecció primerenca. “La majoria de trastorns mentals s’inicien en edats primerenques, i per això és fonamental implementar serveis d’atenció i prevenció directament als centres educatius”, insisteix Arnau Carmona, investigador del projecte PROSIA-Y del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Per a que els serveis tinguin continuïtat en el temps, els experts incideixen també en la necessitat de dotar els centres de recursos estructurals, com per exemple incorporar la figura del psicòleg clínic. Això permetria “obtenir una radiografia actual de la salut mental al centre, monitoritzar-ne l’evolució i orientar les estratègies d’intervenció, alhora que es facilita la detecció precoç i la derivació quan calgui”, apunta Carmona. Destaquen també la importància de fomentar habilitats socioemocionals com l’empatia, la resiliència i l’assertivitat a l’aula amb una integració curricular real, no com un complement.

Incorporar la veu jove i la recerca en les polítiques públiques

Per aconseguir-ho és imprescindible involucrar la comunitat educativa en la co-creació de projectes i “incorporar la veu i mirada jove en les polítiques públiques” ha destacat Laura Llamas, tècnica de Salut Mental de l’Ajuntament de Barcelona. Així mateix, Carmona també ha destacat que integrar la recerca i la clínica en l’educació és fonamental per la prevenció.

Un treball conjunt permetria consolidar programes de promoció de la salut i de prevenció per prevenir o endarrerir l’aparició de problemes de salut. Aquest procés requereix una feina interdisciplinària i interdepartamental (Educació, Salut i Drets Socials), amb rigor científic, i una bona coordinació entre institucions, que incorpori l’adolescent, el jove i el seu entorn al centre. “L’escola és un agent de canvi fonamental, però cal tenir en compte tots els entorns on creix el jove: la família, els esplais, els centres cívics…”, ha recordat Ester Camprodon, directora del projecte Henka, de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Laia Rico, activista de l’associació Amb Experiència Pròpia, ha compartit el seu testimoni, posant èmfasi en la importància de crear espais segurs, escoltar sense jutjar i trencar l’estigma, i ha demanat recursos per tal d’ajudar el professorat a abordar les situacions de malestar emocional a l’aula.

Setmana de la Salut Mental: Cinc dies, cinc grans reptes

La Setmana de la Salut Mental 2025 inclou cinc jornades amb conferències, taules rodones, tallers vivencials i activitats obertes a la comunitat. El programa gira al voltant de cinc eixos fonamentals: els joves, les famílies, l’esport, la recerca i com preparar-nos per a la gestió de la incertesa. Se celebra al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, del 6 al 10 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental.

Dilluns 6 – Mood on: què els passa als joves?
Dimarts 7 – Salut mental i famílies: acompanyament en el procés de cura
Dimecres 8 – Salut mental i esport: impactes i límits
Dijous 9 – Recerca en salut mental: medicina personalitzada per al futur
Divendres 10 – Salut mental i incertesa: com preparar-nos
Divendres 10 – Fira d’entitats (16h a 20.30h)

Tota la informació de la setmana i el programa detallat aquí.