La medicina personalitzada amb IA, estratègica en la millora de la salut mental
- Algoritmes que prediuen la resposta als antipsicòtics o l’anticipació al risc de suïcidi a urgències són ja prototips que milloraran l’eficàcia terapèutica i l’experiència del pacient.
- Els experts exigeixen que la tecnologia aplicada a la salut mental es dissenyi i s’implementi de forma ètica i al servei de la recuperació.
- Reclamen que no només es tinguin en compte els biomarcadors, sinó tot l’espectre humà i que aquesta informació s’inclogui a les eines d’IA, i que s’implementi en entorns reals, amb formació, recursos i equitat.
La medicina personalitzada està transformant la salut mental amb respostes més precises, eficaces i humanes. Quatre projectes pioners —FarmaPRED, PERMEPSY, PERMANENS i l’estimulació cerebral profunda (DBS)— que s’han presentat avui a la jornada Recerca en salut mental: medicina personalitzada per al futur del Parc Sanitari Sant Joan de Déu demostren que la medicina a mida en salut mental ja és una realitat que salva vides. Des d’algoritmes que prediuen la resposta als antipsicòtics fins a entrenaments que adapten el tractament psicològic a cada pacient amb trastorn psicòtic, passant per sistemes que anticipen el risc d’autolesió o tècniques de neuromodulació individualitzades, tots ells demostren que la integració de tecnologia avançada amb models clínics i la participació activa dels usuaris marquen un canvi de paradigma en la salut mental.
Aquest ha estat el punt central de la quarta jornada de la Setmana de la Salut Mental 2025, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu que se celebra del 6 al 10 d’octubre.
La col·laboració, l’avenç de la tecnologia de dades
Tres dels projectes tenen com a palanca una plataforma col·laborativa de bases de dades, que ha de servir per crear coneixement conjunt mitjançant l’agregació d’informació a gran escala per millorar tractaments i oferir una atenció a mida a la ciutadania.
En la recol·lecció de dades, els experts reclamen que no només es tinguin en compte els biomarcadors, sinó tot l’espectre humà (com el gènere, l’entorn o les experiències viscudes) i que aquesta informació s’inclogui a les eines d’intel·ligència artificial. Cal assegurar la participació activa de les persones ateses i els professionals.
La transformació de l’abordatge
Els projectes presentats mostren com la tecnologia, la ciència clínica i la veu dels pacients convergeixen per redefinir l’atenció. Un exemple destacat és FarmaPRED, que utilitza algoritmes d’aprenentatge automàtic per combinar dades genètiques, clíniques i ambientals amb l’objectiu de predir la resposta als antipsicòtics en persones amb un primer episodi psicòtic. Aquesta eina permet anticipar efectes secundaris, optimitzar la prescripció, i abordar així una problemàtica crítica: la variabilitat en la resposta als tractaments, que afecta fins a un 30% dels pacients. A més, pot evitar exposicions innecessàries a fàrmacs ineficaços, i millorar la confiança en el tractament. Es tracta de “crear una eina predictiva de l’evolució clínica, capaç de preveure si un tractament específic serà efectiu o provocarà efectes secundaris”, ha explicat el Dr. Sergi Mas, investigador de l’Hospital Clínic Barcelona.
En paral·lel, el projecte europeu PERMEPSY, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, desenvolupa una plataforma digital per personalitzar el tractament psicològic mitjançant el Metacognitive Training (MCT), que s’adapta a les característiques cognitives i emocionals de cada pacient. Aquesta eina es basa en dades de múltiples assajos clínics i tècniques de machine learning per predir la resposta terapèutica. Des del punt de vista clínic, ofereix una alternativa validada amb efectes positius en deliris, autoestima i insight cognitiu, i la seva aplicació grupal i manualitzada facilita la implementació en entorns diversos. Des del punt de vista de l’experiència del pacient, destaca per la satisfacció subjectiva i la millora de l’adherència gràcies a la personalització. La Dra. Susana Ochoa, coordinadora de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari SJD ha assenyalat que “el projecte utilitza tècniques d’intel·ligència artificial per identificar els perfils que més es beneficien d’aquest enfocament i desenvolupa una plataforma digital per adaptar el tractament a cada persona”. Amb la participació d’institucions de cinc països, PERMEPSY representa un pas innovador cap a una atenció en salut mental més eficaç, empàtica i centrada en el pacient. Actualment, aquesta intervenció es duu a terme al Parc Sanitari Sant Joan de Déu des de fa anys en la majoria de serveis de salut mental, i ha beneficiat a més de 300 persones.
També en l’àmbit de la prevenció, PERMANENS aplica models predictius per identificar el risc d’autolesió i suïcidi en serveis d’urgències, integrant-se amb les històries clíniques per oferir alertes, plans de seguretat i suport psicoeducatiu. El seu disseny col·laboratiu, que inclou pacients, familiars i professionals, millora la presa de decisions en contextos d’alta complexitat i urgència, i aporta eines clíniques que redueixen la subjectivitat i augmenten la seguretat assistencial. A més, promou la formació en empatia i vetlla per la salut emocional dels professionals. “L’ambició del projecte és que aquesta tecnologia contribueixi a reduir la incertesa clínica, reforçar l’empatia i prevenir vides perdudes per suïcidi”, ha explicat el Dr. Philippe Mortier, de l’Hospital del Mar Research Institute. Les proves d’usabilitat començaran al novembre amb 10 professionals de salut mental de diferents perfils i una vintena de pacients.
Finalment, l’estimulació cerebral profunda (DBS) representa una opció terapèutica per a pacients amb Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) greu i resistent al tractament. Aquesta tècnica incorpora neuroimatge avançada per individualitzar els paràmetres d’estimulació, i tot i ser una tecnologia invasiva, la seva evolució apunta cap a una personalització més precisa i segura. Amb una taxa de resposta del 60-70%, la DBS és efectiva a curt i llarg termini. “Per garantir els millors resultats, és clau la intervenció d’equips multidisciplinaris en centres de referència”, ha destacat la Dra. Pino Alonso, cap de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Per als pacients, pot representar una esperança real, sempre que es garanteixi una comunicació clara i un suport emocional continuat.
El Parc Sanitari SJD és centre col·laborador en els projectes PharmaPred i PERMENS, i líder en el projecte PERMEPSY.
La IA en salut mental requereix que sigui ètica, equitativa i dotada de recursos
Els participants de la taula de debat han posat l’èmfasi en la necessitat de ser curosos amb l’ús dels algoritmes, tot i reconèixer-ne els potencials. El consens passa per exigir que la tecnologia aplicada a la salut mental es dissenyi i s’implementi de forma ètica, equitativa i al servei de la recuperació de les persones, “seguint el model de salut mental comunitària i posant la persona al centre en tot moment” ha reclamat Ángel Urbina, enginyer industrial, científic de dades i activista en salut mental a la Federació Salut Mental Catalunya.
Finalment, els experts han coincidit que cal facilitar la implementació d’aquestes innovacions en entorns reals, amb formació, recursos i equitat, i cal garantir-ne l’accessibilitat.
