El canvi climàtic provoca més ideacions suïcides, més visites a urgències i més mortalitat entre els col·lectius amb problemes de salut mental
Evidències científiques demostren la vulnerabilitat d’aquestes persones i, especialment, quan estan ubicades en barris socioeconòmicament deprimits
Els experts adverteixen de l’amenaça del col·lapse dels sistemes d’emergències i reclamen una estratègia compartida i una gestió prèvia per evitar-ho
La planificació local, la col·laboració ciutadana i la prevenció des de l’educació garantirien eines als més joves per aprendre a gestionar la incertesa
Els col·lectius amb problemes de salut mental registren més visites a urgències, més ideacions suïcides i pateixen més mortalitat relacionada amb l’increment de les temperatures a causa del canvi climàtic. Així es desprèn de l’estudi de la metgessa i investigadora ICREA a ISGlobal i CIBERESP, Mònica Guxens, presentat avui en el marc de la jornada Salut mental i incertesa: com preparar-nos, que ha tingut lloc al Parc Sanitari Sant Joan de Déu com a punt final de la I Setmana de la Salut Mental.
Les mesures urgents i efectives d’adaptació a les altes temperatures són clau per afrontar la nova realitat climàtica, segons els experts. L’impacte és especialment preocupant en infants, adolescents i famílies vulnerables en barris de nivell socioeconòmic més baix, més exposats als efectes del clima. Ho ha corroborat Hicham Achebak, investigador d’ISGlobal i Inserm que, en la ponència inaugural de la jornada d’avui, ha presentat, entre altres coses, els nivells de despesa energètica dels dos barris de Madrid amb nivell de vida més alt i més baix.
Aquest context obliga el col·lectiu de professionals de la salut a abordar un model d’emergències més col·laboratiu entre institucions per donar resposta a les noves necessitats. “El canvi climàtic ha transformat la naturalesa dels incendis”, tal com ha explicat la sotsinspectora del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de Catalunya, Étel Arilla, i el nou caràcter d’aquestes emergències “que ja són civils” genera una incertesa que cal gestionar prèviament i col·lectiva, més enllà de la pròpia intervenció. “La gestió de la incertesa requereix estratègia, planificació i col·laboració ciutadana”, ha dit la sotsinspectora.
Un dels riscos de la manca de coordinació dels sistemes d’emergència, tal com han apuntat els participants a de la taula, és, precisament, haver de fer front al “col·lapse”. Arilla ha parlat de la simultaneïtat d’incendis forestals, però aquesta mateixa casuística la podem trobar també en casos d’emergències mèdiques, ha apuntat Catalina Serra, cap d’àrea del SEM, o en intervencions en zones de conflicte, com ha explicat Cristina Carreño, referent de salut mental a Metges Sense Fronteres.
Les expertes han coincidit en la necessitat de preparar els més joves per afrontar les noves crisis des de diversos àmbits en un moment en què els fets evidencien la vulnerabilitat d’una societat cada cop més complexa. La planificació des de l’àmbit local, i la prevenció des de l’educació per donar eines en aquests col·lectius són essencials per afrontar els reptes de futur. Així ho han posat sobre la taula les expertes a l’hora de plantejar possibles solucions a contextos de catàstrofe, migracions forçades o crisis humanitàries.
La jornada d’avui ha fet evident que la resiliència col·lectiva i la preparació comunitària són imprescindibles en el nou escenari climàtic, que ens obligarà a repensar els sistemes d’emergències per garantir una resposta més ètica i sostenible, i generar solucions compartides i actuacions coordinades davant els nous escenaris d’incertesa.
Setmana de la Salut Mental: Cinc dies, cinc grans reptes
La I Setmana de la Salut Mental 2025 ha celebrat cinc jornades amb conferències, taules rodones, tallers vivencials i activitats obertes a la comunitat del 6 al 10 d’octubre al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. El programa ha tractat cinc eixos fonamentals: els joves, les famílies, l’esport, la recerca i com preparar-nos per a la gestió de la incertesa. Al llarg d’aquesta setmana un miler d’assistents i un centenar de ponents han passat per les instal·lacions del Parc Sanitari per compartir els resultats de les últimes investigacions, experiències i reflexions amb professionals de la salut mental, familiars i testimonis en primera persona. El director de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari SJD, el Dr. Antoni Serrano, s’ha mostrat satisfet de la contribució al debat de les activitats d’aquesta setmana: “hem entès que la sensibilitat està a flor de pell, la societat està en aquesta línia i cal establir una estratègia conjunta per abordar aquest problema.”
