Quatre de cada deu dones joves han tingut ideació suïcida, segons un estudi liderat pel Parc
Aquestes xifres queden invisibilitzades si no s’analitzen amb perspectiva de gènere, segons les investigadores del projecte PROSIA-Y, que el Parc Sanitari SJD lidera amb el suport de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”
Les dades, presentades durant la jornada Dona i salut mental: Ferides invisibles, veus visibles, evidencien la necessitat d’incorporar la perspectiva de sexe i gènere en la recerca, la prevenció i l’atenció en salut mental
Les expertes insisteixen que estudiar les dones a partir de patrons masculins pot invisibilitzar el malestar, retardar diagnòstics i deixar fora factors com el trauma, les violències, les cures o els canvis hormonals
El 40,8% de les dones joves participants en l’estudi PROSIA-Y, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, afirma haver tingut ideació suïcida alguna vegada, davant del 24,8% dels homes; una diferència de 16 punts. La diferència també es manté en els intents de suïcidi (17,1% versus 6,6%) i en les autolesions sense intenció de morir (37,9% versus 15,4%). Són resultats obtinguts en una mostra de 4.182 joves participants en l’estudi.
Les dades, presentades per la investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu Regina Vila durant la jornada Dona i salut mental: Ferides invisibles, veus visibles, mostren la importància d’incorporar la perspectiva de sexe i gènere a la recerca en salut mental. “Estudiar les diferències de sexe fa visible una part de la conducta suïcida juvenil que les xifres globals no mostren“, afirma Vila.
La jornada, que ha inaugurat la Setmana de la Salut Mental 2026 del Parc Sanitari SJD, ha reunit professionals de referència per abordar una pregunta compartida: fins a quin punt els sistemes de salut mental estan preparats per entendre les necessitats específiques de les dones?
El malestar de les adolescents creix i no té una única explicació
Les dades de PROSIA-Y coincideixen amb altres estudis recents que apunten a un augment sostingut dels problemes de salut mental entre les noies adolescents. Una investigació realitzada a Catalunya amb més de dos milions de joves* va detectar que les noies presentaven aproximadament el doble de nous diagnòstics de depressió i ansietat que els nois, i gairebé nou vegades més diagnòstics de trastorns de la conducta alimentària.
Per a la psiquiatra infantil i juvenil de l’Hospital SJD Barcelona Marta Pardo, aquest fenomen no es pot explicar a partir d’una única causa. “L’augment del patiment en les noies adolescents probablement és el resultat de la interacció entre factors biològics, evolutius, psicològics i socials“, explica.
Segons Pardo, alguns trastorns com el TDAH o el TEA poden continuar passant desapercebuts en les noies perquè durant anys els models diagnòstics s’han construït a partir de patrons majoritàriament masculins.
Quan el trauma queda amagat darrere del diagnòstic
Un altre dels missatges principals de la jornada ha estat la necessitat d’incorporar una mirada informada pel trauma i les violències. La psicòloga clínica del Consorci Sanitari de Terrassa Vanessa Narváez ha advertit que moltes dones arriben als serveis de salut mental amb símptomes d’ansietat, depressió o estrès posttraumàtic sense que s’explori adequadament el context de violència que hi ha al darrere. “Podem acabar veient només els problemes de salut mental que són conseqüència del maltractament i no la situació que els ha provocat“, afirma.
La participació de Macarena Herrera, activista de la Federació VEUS i referent peer-to-peer en grups de dones del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha reforçat la necessitat d’escoltar les experiències de les dones i d’incorporar la seva veu en els processos de recuperació de manera col·lectiva.
La jornada ha coincidit a assenyalar que preguntar què li passa a una dona sovint no és suficient si no es pregunta també què li ha passat.
Cal una recerca i una atenció amb perspectiva de gènere
Per a la psiquiatra i investigadora Judith Usall, presidenta de la International Association for Women’s Mental Health i investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, “l’androcentrisme en la recerca en salut mental ha contribuït a invisibilitzar les dones, prenent sovint l’experiència masculina com a norma i limitant el coneixement sobre aspectes rellevants de la seva salut mental. Incorporar la perspectiva de sexe i gènere és essencial per fer una recerca més rigorosa i millorar l’atenció”, assenyala Usall. Un exemple és la manca d’avaluació sistemàtica del cicle menstrual, l’embaràs o la menopausa en els estudis sobre trastorns mentals, malgrat que aquests processos poden influir en els símptomes i en la resposta als tractaments.
Usall defensa que la perspectiva de sexe i gènere s’ha d’incorporar de manera sistemàtica, des del disseny dels estudis fins a la pràctica clínica. Això implica analitzar tant les diferències biològiques, hormonals i reproductives com els factors socials i culturals, entre els quals hi ha la sobrecàrrega de cures, les desigualtats o l’exposició a la violència masclista.
La jornada també ha abordat qüestions com la salut mental perinatal, les necessitats específiques de les dones amb esquizofrènia, la seguretat sexual durant l’hospitalització psiquiàtrica o les conseqüències històriques dels biaixos de gènere en salut mental.
Les participants han coincidit en una idea central: incorporar la perspectiva de sexe i gènere no és una qüestió complementària, sinó una condició necessària per millorar la recerca, la prevenció, el diagnòstic i l’atenció en salut mental.
