TDAH en dones adultes: anys d’invisibilitat, compensacions i un diagnòstic que arriba tard
Recupera la conversa del programa Les dones i els dies de Catalunya Ràdio amb la Dra. Helena Huerta, neuropsicòloga i investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i la Nàdia, que explica en primera persona la seva experiència després de rebre un diagnòstic de TDAH en adat adulta
Durant molts anys, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) s’ha associat sobretot a infants amb dificultats de conducta, impulsivitat i una gran activitat física. Però aquesta imatge respon només a una part del trastorn i ha contribuït a deixar moltes dones fora del diagnòstic. Sovint, la solució arriba quan ja son adultes.
Els simptomes en dones son menys físics
S’estima que el TDAH afecta entre un 2% i un 5% de les dones adultes, però moltes han passat anys sense una explicació al que els passava o han rebut diagnòstics alternatius. Els professionals alerten que el TDAH en dones continua estant infradiagnosticat perquè sovint presenta característiques diferents de les que tradicionalment s’han associat al trastorn.
En moltes dones predomina la inatenció: dificultats per concentrar-se, despistar-se amb facilitat, perdre el fil d’una conversa, quedar absorta en els seus pensaments o tenir problemes per organitzar-se i planificar. En canvi, la hiperactivitat física, més visible i habitualment associada al TDAH, pot no estar present de la mateixa manera en homes que en dones.
“Quan parlem d’hiperactivitat, sovint pensem en una persona que no para quieta, però en moltes dones es manifesta sobretot com una hiperactivitat mental: no poder parar de pensar, tenir moltes idees alhora o sentir que el cap no descansa mai”, explica Helena Huerta, neuropsicòloga i investigadora del Parc Sanitari SJD.
Escolta tota la conversa del programa Les dones i els dies de Catalunya Ràdio amb la Dra. Helena Huerta, neuropsicòloga i investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i la Nàdia, que explica en primera persona la seva experiència després de rebre un diagnòstic de TDAH, autisme i altes capacitats en l’edat adulta.
Una manera diferent de viure el TDAH
Aquesta realitat menys visible fa que moltes dones passin anys intentant adaptar-se al seu entorn sense entendre què els passa. Desenvolupen estratègies per compensar les dificultats, controlar els oblits, organitzar-se millor o evitar que els altres percebin les seves dificultats.
Aquesta necessitat constant d’adaptació pot generar un gran desgast emocional. Moltes dones han crescut amb etiquetes com “despistades”, “desorganitzades” o “mandroses”, sense saber que darrere d’aquestes dificultats podia haver-hi un trastorn.
“El diagnòstic no em va sorprendre gaire perquè sempre he estat qualificada per la família com a rareta o especialeta, amb manies. A l’escola em deien que era mandrosa”, explica la Nàdia.
“Sempre he viscut com una persona despistada”, afegeix.
Per a ella, el diagnòstic ha permès reinterpretar moltes vivències i entendre que determinats comportaments no eren una falta de voluntat o d’esforç, sinó una manera diferent de funcionar.
“Amb el diagnòstic he desbloquejat moltes memòries”, explica. “El diagnòstic m’ha ajudat a entendre algun comportament”.
Una hiperactivitat que també pot generar patiment
La hiperactivitat mental, tot i no ser visible, pot arribar a ser molt esgotadora. La sensació de no poder “apagar el cap” quan es necessita descansar o desconnectar pot generar malestar i interferir en el dia a dia.
A més, les persones amb TDAH poden presentar dificultats en la regulació emocional: viure les emocions amb molta intensitat, tenir una elevada sensibilitat emocional o necessitar més temps per gestionar determinades situacions.
“Penses diferent sempre i creus que és culpa teva”, resumeix la Nàdia.
La perimenopausa o la menopausa n’acceleren la detecció
En les dones, els símptomes del TDAH també poden estar condicionats pels canvis hormonals. La menstruació, l’embaràs, el postpart, la perimenopausa i la menopausa poden modificar la intensitat de les dificultats d’atenció, memòria, planificació i funcionament executiu.
Els especialistes recorden que, fins i tot en dones sense TDAH, la perimenopausa pot comportar canvis en aquestes funcions cognitives. Quan existeix un TDAH de base, aquestes dificultats sovint s’accentuen, fet que explica que algunes dones rebin el diagnòstic en aquesta etapa de la vida.
També és freqüent que el descobriment arribi després que un fill o una filla sigui diagnosticat amb TDAH i la mare identifiqui en ella mateixa molts dels trets del trastorn.
Un diagnòstic que alleuja i obre noves eines
Per a moltes dones, rebre el diagnòstic no és només obtenir una etiqueta, sinó trobar una explicació a una trajectòria vital marcada per la sensació de ser diferents. El diagnòstic permet reduir la culpa, entendre determinades dificultats i adquirir eines per gestionar millor el dia a dia.
