Cal reforçar la salut mental comunitària per evitar crisis i construir projectes de vida
La jornada “La salut mental comunitària del segle XXI” conclou que el futur passa per actuar abans, coordinar millor els serveis i donar més pes a la veu de les persones
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu tanca la Setmana de la Salut Mental reivindicant un model més proper, integrat i connectat amb la comunitat
“La persona no pot esperar sis mesos per rebre ajuda” i “cal dissenyar amb ella el que necessita per al seu projecte de vida a la comunitat”. Les reflexions, formulades durant la jornada “La salut mental comunitària del segle XXI”, resumeixen un dels principals reptes que afronta avui el sistema de salut mental: donar resposta a necessitats cada vegada més complexes sense obligar les persones a recórrer itineraris fragmentats entre recursos sanitaris, socials i comunitaris.
Celebrada al Parc Sanitari Sant Joan de Déu com a cloenda de la Setmana de la Salut Mental 2026, la jornada ha reunit professionals, representants de l’administració pública, entitats socials i persones amb experiència pròpia, que han coincidit en una idea compartida: el model comunitari necessita una nova evolució.
La comunitària afronta una segona transformació
Si la reforma psiquiàtrica va permetre traslladar l’atenció dels hospitals a la comunitat, el repte actual és aconseguir que aquesta comunitat sigui capaç d’acompanyar les persones abans que aparegui la crisi, durant la recuperació i al llarg de tot el seu projecte de vida.
Aquest canvi implica reforçar la coordinació entre salut mental, atenció primària, serveis socials, educació i recursos comunitaris, però també transformar la manera com es defineixen les necessitats. Segons les persones participants, ja no n’hi ha prou amb tractar símptomes; cal abordar també els problemes d’habitatge, la precarietat econòmica, la solitud, la inserció laboral o la manca de xarxes de suport, factors que condicionen directament la salut mental.
Del diagnòstic al projecte de vida
Durant la jornada també s’ha reivindicat una participació més activa de les persones ateses en el disseny dels serveis. “Les propostes s’han de dissenyar amb les persones”, ha estat una de les idees que més consens ha generat entre administració, professionals i entitats.
En la mateixa línia, els participants han coincidit a destacar el valor dels grups d’ajuda mútua, les entitats socials i les iniciatives peer-to-peer com a eines clau per afavorir la recuperació, l’autonomia i la inclusió comunitària.
“L’ingrés repara, però l’atenció comunitària cura”
Una altra de les reflexions que ha centrat el debat ha estat la necessitat de reforçar l’atenció comunitària per evitar situacions que acaben requerint una resposta hospitalària. En aquest context, una de les frases que ha resumit l’essència de la jornada ha estat que “l’ingrés repara, però l’atenció comunitària cura”, en referència a la importància de mantenir el vincle amb les persones més enllà dels episodis aguts.
De l’hospital com a centre a la comunitat com a espai de vida
Les experiències presentades durant la sessió han apuntat en aquesta mateixa direcció. Models comunitaris desenvolupats als Països Baixos, iniciatives d’integració entre salut mental, atenció primària i serveis socials, programes conjunts de salut mental i addiccions o nous rols orientats a garantir la continuïtat assistencial han mostrat alternatives per construir una atenció més propera, flexible i coordinada.
Els experts també han coincidit a assenyalar que eines com la intel·ligència artificial poden contribuir a reduir càrregues administratives i burocràtiques, permetent als professionals dedicar més temps a l’acompanyament, l’escolta i la relació terapèutica.
Una setmana per repensar el futur de la salut mental
La jornada ha posat el punt final a una Setmana de la Salut Mental que ha superat les 1.400 inscripcions i ha mobilitzat professionals, investigadors, entitats socials, administracions i persones amb experiència pròpia al voltant d’un mateix objectiu: repensar l’atenció en salut mental des dels drets, la personalització i la proximitat.
Durant la cloenda, el director de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Antoni Serrano, va resumir aquest canvi de paradigma amb una idea que ha travessat totes les sessions de la setmana: avançar “del símptoma a la persona i al seu context, del diagnòstic a les necessitats i al projecte de vida, i de l’hospital com a centre a la comunitat com a espai de vida”.
