Una de cada cinc persones de més de 60 anys té un problema de salut mental o neurològic

L’envelliment de la població planteja nous reptes per al sistema sanitari i social, especialment en l’atenció a la salut mental de les persones grans. Una de cada cinc persones de més de 60 anys té un problema de salut mental o neurològic, una realitat que, sumada a l’augment de la cronicitat, la fragilitat i el deteriorament cognitiu, fa necessari adaptar els models d’atenció a unes necessitats cada vegada més complexes.

Així ho recull l’informe Mirades: Respostes als reptes de la salut mental en les persones grans, elaborat per la plataforma Som Salut Mental 360 amb la participació de 16 professionals experts en psicogeriatria i atenció intermèdia, i amb la coordinació tècnica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i la Fundació Hospitalàries.

Segons les dades recollides en el document, els trastorns depressius afecten entre un 10 i un 15 % de les persones grans i l’ansietat, un 17 %. A més, s’estima que el 42 % de les persones de més de 55 anys desenvoluparan algun tipus de demència al llarg de la vida, una previsió que posa de manifest la necessitat d’anticipar les necessitats assistencials associades a l’envelliment.

Una atenció més integrada davant unes necessitats cada vegada més complexes

El geriatre i expert en psicogeriatria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu Pedro J. Regalado, un dels professionals que han participat en l’elaboració i coordinació del dossier, ha posat l’accent en la distància que encara existeix entre les necessitats actuals i futures de les persones grans i la resposta que ofereixen els sistemes sanitari i social.

Entre les dificultats identificades hi ha la manca de professionals especialitzats en psicogeriatria i de serveis específics per a persones grans, així com les barreres d’accés a determinats recursos de salut mental. El dossier assenyala, per exemple, que alguns programes rehabilitadors i hospitals de dia exclouen les persones grans per les seves comorbiditats o pel deteriorament físic.

També alerta de les dificultats per garantir la continuïtat de l’atenció especialitzada quan una persona amb un trastorn mental passa a viure en un recurs residencial, i de la necessitat de millorar la coordinació entre els serveis socials i sanitaris.

Davant d’aquesta realitat, el repte no passa únicament per disposar de més recursos, sinó també per connectar millor els que ja existeixen i organitzar l’atenció al voltant de les necessitats de cada persona. Aquesta perspectiva implica integrar salut física, salut mental i necessitats socials i reforçar la coordinació entre l’hospital, l’Atenció Primària, la Salut Mental, l’Atenció Intermèdia i els serveis socials.

És una línia en la qual el Parc Sanitari Sant Joan de Déu ja treballa a través del desenvolupament de l’Atenció Intermèdia i de models de coordinació territorial. El Parc ja havia situat la continuïtat assistencial, el treball en xarxa amb l’Atenció Primària i les accions preventives com a elements centrals de l’evolució de l’Atenció Intermèdia.

El director gerent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sebastià J. Santaeugènia, ha defensat en aquest sentit una mirada centrada en la persona que permeti integrar les diferents dimensions de l’atenció: sanitària, funcional, emocional i social.

Soledat, suïcidi i edatisme: vulnerabilitats que sovint queden invisibilitzades

El dossier també posa el focus en factors socials que tenen un impacte directe sobre el benestar emocional. Una de cada tres persones grans experimenta soledat i més de 850.000 persones de més de 80 anys viuen completament soles a Espanya, segons les dades recollides en el document. A aquesta realitat s’hi afegeixen les pèrdues personals, la disminució de l’autonomia, les dificultats econòmiques o unes condicions inadequades d’habitatge.

Una altra de les dades que posa de manifest la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu és el suïcidi: el 32 % de les morts per suïcidi corresponen a persones majors de 65 anys.

Els experts alerten, a més, de l’efecte combinat de l’edatisme i l’estigma associat als problemes de salut mental, que pot dificultar la demanda d’ajuda i el reconeixement dels trastorns. Per això reclamen una atenció adaptada a les necessitats específiques de les persones grans i una major formació dels professionals en psicogeriatria.

De reaccionar als problemes a anticipar-se a les necessitats

El psiquiatre i director gerent de la Fundació Hospitalàries Barcelona Nord, Pedro Roy, defensa superar una resposta exclusivament reactiva i avançar cap a un sistema amb més capacitat de prevenció, detecció precoç i anticipació.

El dossier apunta així cap a un model d’atenció centrat en la persona que combini prevenció, detecció precoç, coordinació sanitària i social i continuïtat assistencial. L’objectiu no és només donar resposta als problemes de salut que apareixen amb l’edat, sinó contribuir a preservar al màxim l’autonomia, la funcionalitat, la dignitat i el projecte vital de cada persona.

Podeu descarregar l’informe a la Plataforma Sant Joan de Déu Som 360.