Experts reivindiquen la necessitat de respectar els ritmes humans en una societat accelerada
La XXI Jornada del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa ha constatat que les organitzacions socials i sanitàries tendeixen a prioritzar la rapidesa, l’optimització i l’eficiència, mentre que les persones continuen necessitant temps, presència, escolta i respecte pels seus propis ritmes vitals
Experts en filosofia, psicologia i espiritualitat recalquen la importància de preservar espais d’escolta que permetin desenvolupar l’autonomia, la reflexió i les relacions humanes significatives
Tenir cura de les persones reclama temps, presència i humanitat, tres conceptes que es dilueixen en el ritme accelerat i immediat de la societat actual. Experts en filosofia, psicologia i espiritualitat han alertat dels riscos de viure en una cultura centrada exclusivament en l’eficiència i han fet una crida a trobar un equilibri que permeti respectar els ritmes humans en l’atenció i l’acompanyament.
Aquestes són les principals conclusions de la XXI edició de la Jornada del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu que ha tingut lloc aquest dimecres a Sant Boi de Llobregat. Sota el lema ‘Al compàs de la vida. El ritme de la interioritat en un món accelerat’, la trobada ha posat sobre la taula la necessitat de trobar un equilibri entre les exigències dels sistemes actuals i els temps que requereixen els processos humans de cura, acompanyament i creixement personal.
La jornada ha nascut de la constatació d’una realitat compartida per molts professionals de l’àmbit sanitari, social, educatiu i espiritual: mentre les organitzacions tendeixen a prioritzar la rapidesa, l’optimització i l’eficiència, les persones continuen necessitant temps (per estimar, per perdonar, per pair un dol…), presència, escolta i respecte pels seus propis ritmes vitals.
És el cas de la Marta Palet, testimoni en primera persona a la jornada i usuària del SAER, que després de la mort de la mare es va veure obligada a parar en sec. Va desenvolupar una malaltia de salut mental aguda que, a través del seu ingrés a Urgències, la va portar a conèixer el SAER i concretament el seu coordinador, el Josep Antoni Boix. “En el pitjor moment de la meva vida, dins de tanta foscor, conèixer-lo va ser una salvació. Tractament mèdic a banda, les sessions de creixement personal amb el SAER em van portar tranquil·litat, serenitat, coneixença de l’espiritualitat i calma per afrontar la meva situació”, explica.
Cap a una “euficiència” que equilibri eficiència i humanitat
Una altra de les conclusions compartides de la jornada ha estat la necessitat d’avançar cap al concepte d’euficiència, com a resposta per equilibrar la necessitat de rapidesa i eficàcia amb altres valors que permeten una vida més sostenible. “Des del SAER defensem aquest concepte perquè l’eficiència només planteja l’eficàcia i l’acceleració, deixant de banda molts altres aspectes de l’existència humana importants per sentir-nos vius, satisfets, contents, i que tenen a veure amb els afectes, els vincles, amb la bellesa i la bondat”, explica Boix.
Tecnologia i humanisme: un equilibri necessari
En la cerca d’aquesta eficiència saludable la tecnologia emergeix com un element que demana una mirada crítica. Ignasi Boada, doctor en Filosofia i professor a la Universitat Ramon Llull, ha exposat l’impacte de la tecnologia en la societat actual, marcada per la digitalització i l’acceleració dels processos. “És més eficaç allò que és més ràpid, per això la tecnificació de la societat significa sotmetre-la a un procés d’acceleració cada cop més intens”, ha afirmat Boada.
També ha destacat la importància d’abordar els processos de transformació que impulsa la tecnologia des d’una perspectiva equilibrada, per poder preservar espais que permetin desenvolupar valors com l’autonomia, la reflexió i les relacions humanes significatives.
Per la seva banda, Jaume Cardona, terapeuta d’orientació gestàltica, ha aprofundit en la necessitat de construir models d’atenció que situïn la persona al centre. Cardona ha alertat sobre els riscos de les aproximacions excessivament tècniques, que poden acabar convertint les persones en simples diagnòstics, expedients o indicadors. “L’autèntica qualitat assistencial requereix reconèixer la complexitat humana de cada pacient i fomentar relacions terapèutiques basades en la presència, l’escolta i l’acompanyament”, ha afirmat.
Cardona també ha destacat el paper de les institucions a l’hora de facilitar entorns que afavoreixin aquesta mirada humanista, incorporant espais de reflexió i reconeixent el valor dels vincles que es construeixen en els processos de cura.
El Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa del Parc Sanitari Sant Joan de Déu acompanya pacients, famílies i professionals en la dimensió espiritual, religiosa i existencial de la persona, especialment en situacions de malaltia greu, cronicitat, fragilitat o final de vida.



