El CIBER-ISCIII presenta els resultats de la primera fase de l’estudi sobre COVID persistent, amb el Parc Sanitari Sant Joan de Déu i AQuAs com a colíders del projecte

 a Institució, Projectes

La investigació, realitzada pel Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) del Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), està coliderada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu i AQuAs, per encàrrec del Ministeri de Sanitat en coordinació amb el Ministeri de Ciència i Innovació.

L’estudi té com a objectiu obtenir claus científiques per fer front a la COVID persistent, i es desenvolupa en diverses fases amb la finalitat de recopilar informació sobre el diagnòstic, possibles predictors, càrrega de la malaltia i opcions terapèutiques.

Els resultats preliminars, corresponents a la primera fase d’aquest estudi, presenten una definició operativa de COVID persistent en termes biològics, diagnòstics i clínics.

Després de diversos mesos d’estudi, ja s’han fet públics els resultats de l’estudi CIBERPOSTCOVID, que corresponen a la primera fase. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, va presentar-los dimecres durant la reunió plenària del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, junt amb el director del Instituto de Salud Carlos III, Cristóbal Belda.

La investigació, que coordina el CIBER-ISCIII i que està coliderada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), té com a objectiu general obtenir claus científiques per fer front a la COVID persistent.

L’estudi es desenvolupa en diverses fases: la primera tracta la definició, i les següents aportaran informació sobre el procés diagnòstic, la prevalença, els possibles predictors clínics i biològics i la càrrega de la malaltia. La motivació de l’estudi és reunir més coneixement científic i pal·liar la manca de consens generalitzat al voltant dels símptomes persistents que de vegades queden després de superar la infecció aguda.

Per fer-ho s’ha comptat amb una representació d’experts científics i persones afectades; investigadors de les àrees temàtiques de CIBER i altres xarxes de recerca estatals; i professionals sanitaris de diferents comunitats autònomes vinculats a la pràctica i a la gestió clínica.

Des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu la participació ve de la mà del Dr. Antoni Serrano, adjunt a la direcció de la Xarxa de Salut Mental i investigador del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública, qui colidera aquest estudi conjuntament amb dues investigadores de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAs): Vicky Serra, sociòloga, investigadora del CIBERESP i Dra. (PhD), i Mireia Espallargues,  directora científica i de qualitat, coordinadora de l’Àrea d’Intel·ligència Analítica, metgessa, MD i PhD.

Definició consensuada, símptomes freqüents i factors d’estudi

Les primeres conclusions apunten a un consens en l’ús de la terminologia COVID persistent, així com dels seus elements clau, en termes biològics, diagnòstics i clínics.

La definició consensuada de COVID persistent és: “conjunt de símptomes multiorgànics no atribuïbles a altres causes que perduren després de la fase aguda de la infecció”. Aquesta definició s’acompanya a l’estudi d’altres conclusions sobre els símptomes més freqüents, el seu curs i evolució, la duració i gravetat, els aspectes necessaris per al diagnòstic, les prioritats en investigació i l’estudi de l’impacte en la qualitat de vida de les persones.

Les manifestacions i símptomes més freqüents són:

Sistèmics: fatiga, falta d’energia o debilitat, malestar general i febre.
Neurocognitius: pèrdua de memòria, dificultat de concentració, boira mental o confusió.
Respiratoris/cardiopulmonars: tos, mal de coll, dispnea, pressió al pit.
Musculoesquelètics: dolor articular o muscular, limitació en la mobilitat.
Neurològics/neuromusculars: distorsió de l’olfacte o gust, cefalea, falta de reflexos.
Psicològics/psiquiàtrics: ansietat, depressió o alteracions de la son.

En aquest context, el Dr. Antoni Serrano, adjunt a la Direcció de Salut Mental de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i investigador del CIBERESP, apunta que “hi ha hagut un acord sobre la necessitat de tenir en compte l’impacte que la COVID persistent pot tenir sobre la vida de les persones ateses, ja que pot afectar el seu funcionament en la vida diària, laboral i a la seva participació social”. A més, afegeix que “cal destacar que la COVID persistent limita el retorn a l’estat de salut habitual previ a la infecció, en especial en els casos de major afectació funcional”.

En aquest sentit, els investigadors han conclòs diversos factors necessaris per mesurar l’impacte de la COVID persistent a la qualitat de vida:

• Relació amb la salut global
• Funció física
• Estat psicològic
• Activitat diària
• Relacions socials i familiars
• Rendiment i baixes laborals.

Un cop es consolidin aquests resultats de la primera fase de l’estudi i s’estableixi la definició consensuada de COVID persistent, es continuarà avançant en la investigació amb la finalitat de seguir aportant nous coneixements per abordar el diagnòstic, el tractament i el maneig de la malaltia.

Recommended Posts
Contacta'ns

Li respondrem el més aviat possible. Gràcies!

No el pots llegir? canvia el text. captcha txt

Start typing and press Enter to search