L’activitat física a l’aigua millora la salut física i mental de persones amb trastorn mental greu
- Així ho conclou el projecte de recerca Thalassa liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu, en col·laboració amb Fluidra, la Fundació Fluidra i l’Obra Social Sant Joan de Déu
- El projecte inclou dos estudis amb més d’un centenar de participants i la publicació d’una Guia terapèutica de l’aplicació de l’activitat al medi aquàtic
- Els estudis s’han fet amb participants dels setze grups d’activitat que hi ha en dotze instal·lacions aquàtiques d’onze municipis de l’àrea de Barcelona
L’activitat física a l’aigua millora substancialment la salut física i mental de persones amb trastorn mental greu. Així es desprèn dels dos estudis que han realitzat un equip investigador del Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de Fluidra, la Fundació Fluidra i l’Obra Social Sant Joan de Déu. Els estudis han avaluat més d’un centenar de participants al llarg de dos anys. La recerca global, emmarcada en el projecte Thalassa, conclou que la pràctica d’activitat física en medi aquàtic és una eina eficaç per a la intervenció rehabilitadora de persones amb trastorns mentals greus, ja que afavoreix la remissió dels símptomes i redueix les necessitats específiques determinades pel tipus de trastorn. A més dels dos estudis, el projecte Thalassa ha permès editar la primera Guia d’intervenció per millorar la coordinació en activitats esportives en piscines públiques i tancar una proposta de continuïtat en col·laboració amb deu institucions sanitàries de tot l’Estat.
Diferències segons gènere i diagnòstic
L’estudi Beneficis de l’activitat física en medi aquàtic en persones amb trastorns mentals conclou que tant la pràctica de la natació com l’aiguagim per part de persones amb diagnòstic de trastorn mental millora significativament l’autoestima, redueix la percepció d’estigma social, l’ansietat i els símptomes depressius, millora la percepció subjectiva de l’estat de salut general, i influeix positivament en una millora de la cura personal i les tasques de la vida diària. Alhora, realitzar una activitat física en un centre esportiu comunitari promou els beneficis derivats de les relacions socials i la participació en societat.
Així mateix, aquest estudi, que ha comptat amb la participació de 87 persones, ha demostrat beneficis diferents per a homes i dones: en el cas dels homes, disminueix la seva percepció d’estigma social i milloren les relacions socials i participació en la societat. I, en el cas de les dones, les millores se centren en l’autoestima i les relacions socials.
En funció del diagnòstic, l’estudi ha demostrat també que l’activitat aquàtica té beneficis específics adreçats a cobrir les problemàtiques en els diferents grups de població. Així, les persones amb trastorn depressiu milloren més en autoestima i redueixen la percepció d’autoestigma, així com les dificultats en la cura personal i la realització de les activitats de la vida diària. Les persones amb diagnòstic d’esquizofrènia, en canvi, milloren més en la percepció de l’estat de salut, en relacions socials, en la realització de les activitats de la vida diària i en la participació en societat.
La Dra. Susana Ochoa, investigadora de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i coordinadora de l’estudi, conclou que “les activitats aquàtiques generen millores en molts àmbits en les persones amb problemes de salut mental i, en els primers resultats, s’identifiquen diferències significatives segons el gènere i el diagnòstic.” Ochoa remarca que el punt de partida és diferent quan es tracta amb una persona afectada de depressió o psicosi, però en ambdós casos, els resultats són encoratjadors perquè apunten a millores clarament identificables i adreçades a cobrir les necessitats d’atenció en cada col·lectiu.
Aiguagim i entrenament metacognitiu, claus en el tractament de la psicosi
L’estudi Eficàcia de la combinació de l’activitat d’aiguagim i l’entrenament metacognitiu (EMC) sobre variables de salut psicològiques i físiques, i la seva relació amb els biomarcadors SP1 i SP4 en persones amb psicosi ha avaluat un total de 23 pacients, distribuïts en tres grups: els que han fet intervenció psicològica (entrenament metacognitiu), els que només han fet aiguagim i els que han fet una combinació de les dues intervencions. Al final, segons la Dra. Ochoa, l’estudi demostra que “una intervenció combinada de l’activitat d’aiguagim i l’entrenament metacognitiu potencia els efectes positius de les millores en diferents àrees en la població amb diagnòstic d’esquizofrènia o altres trastorns psicòtics”.
Concretament, redueix els deliris i les al·lucinacions i millora significativament la motivació i implicació. Així mateix, es registra una disminució dels símptomes depressius, un increment de la consciència de trastorn, una millora del funcionament cognitiu, les capacitats d’adaptació i la interacció social i personal. Tot això genera una percepció de millora de la qualitat de vida i l’autoestima i una reducció de percepció d’autoestigma. A més, l’estudi prova que aquesta pràctica provoca, en paral·lel, un increment significatiu d’altres activitats físiques com caminar. Aquests beneficis albiren que pot ser un tractament integral de futur per a persones amb aquests diagnòstics.
Guia d’intervenció per millorar la coordinació en activitats esportives en piscines
Fruit del projecte Thalassa el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, amb la col·laboració de Fluidra, la Fundació Fluidra i l’Obra Social Sant Joan de Déu ha editat la Guia d’intervenció per millorar la coordinació en activitats esportives en piscines. Aquesta guia que, inicialment, es distribuirà als centres sanitaris i les instal·lacions esportives que formen part del projecte, inclou recomanacions per a la realització d’activitat física en medi aquàtic, assegura que els participants facin exercicis i moviments segurs i efectius sota la supervisió de professionals capacitats i dona a conèixer l’activitat de forma didàctica per a tot el públic i promou la pràctica esportiva entre persones en situació de vulnerabilitat.
Actualment, l’activitat es desenvolupa en nou municipis de l’àrea de Barcelona (Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Viladecans, Esplugues de Llobregat, Cornellà, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Ripollet) i amb la participació de dotze instal·lacions esportives (CEM Colom, CEM Can Ricard, CEM Espanya Industrial, CEM Parc del Garraf, CMES Esportiu La Piscina, CEM Atrium, CEM la Plana, Complex Aquàtic i esportiu Can Mercader, CEM Sagnier, CEM Pau Gasol, CEM Can Xarau, i el Poliesportiu Municipal de Ripollet). Hi ha un total setze grups d’activitat en funcionament, dels quals set grups són mixtos, participats per usuaris de la xarxa d’atenció a la salut mental i altres usuaris de les instal·lacions esportives.
En total, hi ha 435 participants a les activitats, 357 dels quals són persones ateses a la Xarxa de Salut Mental, i 78 són usuaris de les instal·lacions esportives. El 59% de les persones participants són dones. Fins ara, tant les persones que participen en l’activitat com les que les gestionen han identificat diversitat de beneficis de la iniciativa.
La perspectiva de gènere i el benestar emocional, línies de continuïtat
Tenint en compte els beneficis demostrats de l’activitat física en el medi aquàtic en la població amb problemes de salut mental, el projecte Thalassa planteja una continuïtat transversal de la investigació amb l’objectiu de crear una línia de recerca centrada a aprofundir en la influència del gènere a l’hora de definir els beneficis obtinguts. Addicionalment, l’estudi analitzarà quines activitats són més adequades per a cada trastorn mental i quins beneficis obté cada grup poblacional.
Thalassa ha aconseguit una línia de continuïtat a través del Fons de Recerca Sanitària (FIS) del Ministeri de Sanitat sobre l’eficàcia de la combinació de l’activitat d’aiguagim i l’entrenament metacognitiu entre la població amb diagnòstic d’esquizofrènia o altres trastorns psicòtics. Amb el compromís d’oferir una millora en l’atenció a les persones amb esquizofrènia, l’equip investigador executarà una segona fase de l’assaig clínic iniciat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb deu centres estatals de la xarxa Spanish Metacognition Group, on des de fa més de 15 anys, s’estan fent projectes de recerca per desenvolupar tractaments efectius per a persones amb psicosi. Els centres que han confirmat la seva participació són: l’Hospital Universitari Parc Taulí (Sabadell), l’Hospital Universitario Marqués de Valdecillas (Santander), el Centre d’Higiene Mental les Corts (Barcelona), l’Hospital de Mataró, l’Hospital del Mar (Barcelona), l’Hospital Universitario de Jaén, l’Hospital Clínico San Carlos (Madrid), l’Institut Pere Mata (Reus), l’Hospital Son Llàtzer (Mallorca) i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi).
Sant Joan de Déu: un model sanitari i social
El projecte Thalassa s’emmarca en el compromís del Parc Sanitari Sant Joan de Déu d’aplicar la recerca a l’assistència per millorar la vida de les persones ateses des de tots els àmbits, i es basa en el model de recuperació d’atenció a la salut mental i l’abordatge comunitari, valors motors del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.