VIII Jornada d’Ètica Assistencial: L’elaboració de plans d’anticipació terapèutica, clau per evitar la presa de decisions en RCP en el darrer moment

 a Esdeveniments, Jornades

• Els professionals van coincidir en la importància de ser conscients de les possibilitats de la maniobra, de l’impacte que comporta dur-la a terme i saber replantejar-se la seva pràctica.

 

• Valorar cada cas individualment, incidint en el valor que té anticipar les voluntats, va ser una de les principals conclusions de la Jornada d’Ètica Assistencial, celebrada el 4 de maig.

Sota el títol “Salva’m!… o no? Repensant la reanimació cardiopulmonar”, la vuitena edició de la Jornada d’Ètica Assistencial (CEA) va reunir, el passat 4 de maig, més de 200 professionals al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, tant en modalitat presencial com online.

Al llarg de les cinc hores de jornada, i a través de tres taules de debat i dues intervencions individuals, es van compartir reflexions, experiències i punts de vista sobre la maniobra de RCP des d’una visió ètica, amb la intenció de repensar i humanitzar aquest abordatge.

En aquest sentit, durant la sessió es va destacar la importància de valorar cada cas de manera individual, treballant prèviament els plans d’anticipació terapèutica amb les persones ateses com a mesura de prevenció per evitar la presa de decisions en el darrer moment, quan es requereixi una RCP, i incidint en el valor que té anticipar les voluntats. En la majoria dels casos, la reanimació cardiopulmonar no ocorre amb persones en estat agut, sinó amb usuaris amb malaltia crònica, en contacte constant amb l’hospital.

Repensant la reanimació cardiopulmonar: quan i per què

La inauguració de la jornada es va dur a terme a càrrec del doctor Ignasi Riera, director d’Operacions Assistencials del Parc Sanitari, i del doctor Bernabé Robles del Olmo, neuròleg i president del Comitè d’Ètica Assistencial del Parc Sanitari. En ella es va destacar la importància de posar sobre la taula nous aspectes ètics, repensant la reanimació cardiopulmonar, una maniobra que com a assistencials es té molt assumida, amb el fi d’humanitzar-la.

“Quan la reanimació cardiopulmonar no està indicada treu l’oportunitat a la família d’estar al costat del seu familiar en els últims moments”, Alejandra Fernández, intensivista del Parc Taulí.

La jornada va seguir amb les reflexions inicials d’Alejandra Fernández, intensivista del Parc Taulí, que va abordar diverses qüestions a tractar. En la seva intervenció va incidir en que una RCP no és una intervenció innòcua, té conseqüències. Cal tenir cura a l’hora de decidir practicar-la, especialment amb persones amb malalties cròniques, a més de saber reconèixer quan s’està davant d’un procés de mort. “Quan no està indicada treu l’oportunitat a la família d’estar al costat del seu familiar en els últims moments”, explica Fernández.

La formació en reanimació cardiopulmonar a la població general, així com la instal·lació de desfibril·ladores en llocs públics salva vides, però des del punt de vista assistencial no es pot mitificar.

Enfocament centrat en la persona: individualitat i voluntats anticipades

A la taula de debat titulada ‘A qui li aporta valor ser reanimat’ Olga Rubio, cap Clínica de Medicina Intensiva a l’Hospital Fundació Althaia de Manresa, va parlar per primera vegada de morir dignament, sense maniobres addicionals com, en algunes ocasions, és la RCP. A més, va indicar com a deures pendents treballar els plans d’anticipació terapèutica amb les persones ateses “Cal parlar amb la persona i preguntar-li què és important per a ella, què li semblaria raonable fer, I amb aquesta informació establir un pla d’anticipació”, afirma.

En aquesta presa de decisions, Infermeria encara té poca presència. Xavier Prieto, infermer intensivista H-UCI al SJD Hospital de Sant Boi, reivindica la presència d’aquest col·lectiu en la presa de decisions on ara participa el metge. “Els infermers no diagnostiquem malalties, però sí que sabem com la persona diagnosticada viu la malaltia” afirma, i afegeix que l’ordre de ‘No RCP’ no implica deixar d’actuar, sinó replantejar-se com fer-ho, donant més valor a aspectes qualitatius, de relació amb la família, i espirituals.

La vuitena jornada del CEA va finalitzar amb un cas clínic real sobre una persona atesa tatuada amb la frase ‘no RCP’ al pit, que va donar peu a un debat que va generar molt interès en el públic assistent.

Recommended Posts
Contacta'ns

Li respondrem el més aviat possible. Gràcies!

No el pots llegir? canvia el text. captcha txt

Start typing and press Enter to search