Llibertat i plaer sensorial a la Sala Snoezelen del Parc Sanitari Sant Joan de Déu
El concepte Snoezelen apareix a Holanda durant els anys 70. Es tracta d’una contracció en holandès de dues paraules, d’una banda snuffelen que estaria relacionada amb la idea d’olorar, impregnar-se i, d’altra, doezelen, vinculada a somnolència. La suma de totes dues paraules, Snoezelen, suggereix una percepció difícil de descriure, però clarament associada a sensacions de benestar i confort.
A partir d’aquest concepte s’ideen una sèrie d’espais i elements que faciliten treballar els sentits de la vista, l’oïda, l’olfacte i el tacte de formes molt diverses. L’objectiu és donar via lliure a l’experiència sensorial per tal d’assolir l’esmentada percepció de plaer i calma, respectant sempre la motivació i el ritme de la persona. La teràpia permet vehicular emocions contingudes, i organitzar millor el “nostre món”, és a dir, la nostra realitat subjectiva.
Inicialment i durant tot un seguit d’anys d’estudis, es va observar que hi havia un gran dèficit d’experimentació de sensacions corporals i anímiques en persones dependents i amb deteriorament físic i psíquic. Arran d’aquestes reflexions es va començar a aplicar la teràpia en diferents perfils de persones amb discapacitat física, psíquica, sensorial i/o amb malalties degeneratives. L’objectiu era disminuir l’estrès que sovint portaven associat aquests usuaris i incentivar l’autoconeixement i l’aprenentatge mitjançant el principi del lleure, en oposició a altres programes molt més estructurats.
L’ús de la sala multisensorial o Snoezelen en el Parc Sanitari Sant Joan de Déu es va iniciar l’any 2007, coincidint amb la inauguració del nou edifici de la clínica Santa Anna.
Situada a la segona planta de l’edifici, la seva utilització està dirigida a tots els usuaris de l’àrea de discapacitat intel·lectual que, de forma voluntària assisteixen a la teràpia acompanyats per la psicòloga, els monitors o els auxiliars d’infermeria, tots ells amb formació específica.El treball, que es realitza en grups de 7 persones com a màxim i en diferents moments de la setmana, es pot dur a terme de forma estructurada i semi dirigida per tal d’incidir en determinades qüestions dels usuaris, o bé de manera no dirigida, proporcionant, senzillament, un espai de llibertat i plaer sensorial.
Quan entrem dins la sala Snoezelen ens trobem amb tota una sèrie d’elements: llums de diferents colors; llum ultraviolada que en contrast amb altres elements produeix fluorescències; estímuls visuals en moviment pel sostre i les parets; dues columnes d’aigua i llums que vibren; un llit d’aigua connectat a un aparell de música; un llit de massatges, un puf de porexpan i matalassos de colors.
Els beneficis que s’observen en els usuaris que participen en aquesta teràpia són fàcilment objectivables i força immediats quant a una major relaxació i connexió amb les pròpies emocions, si bé és cert que a determinades persones els hi costa més relaxar-se i l’efecte obtingut es palesa a més llarg termini. De retruc, els professionals que hi participen també treuen profit dels seus efectes.
