Paula Cristóbal: “La recerca de la salut en el procés migratori reflecteix necessitats fonamentals per al benestar social”

Aquest treball està centrat en l’anàlisi dels factors de risc i de protecció del procés migratori que influeixen en la salut, el funcionament i la integració social. Es va posar en marxa el 2018 i forma part d’una iniciativa d’àmbit nacional per a la promoció de la salut, en col·laboració amb la Fundación Juan Ciudad i finançat pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

En aquesta entrevista, Cristóbal explica els detalls del projecte i repassa en quines condicions de salut viuen les persones immigrants a Barcelona.
​
Quina metodologia heu utilitzat per analitzar l’impacte en la qualitat de vida i la integració de les persones immigrants?
Durant tot el 2018, el nostre equip de recerca ha realitzat gairebé 2.000 entrevistes a persones que havien arribat a la ciutat de Barcelona durant els últims cinc anys. Vam dividir els entrevistats en diferents col·lectius culturals pertanyents a cinc comunitats lingüístiques: immigrants de parla castellana, anglesa, urdú, àrab i xinesa.

Aquesta multiculturalitat requereix un equip d’experts de cada comunitat?
Efectivament, la gran multiculturalitat de la mostra va requerir un equip multidisciplinari sensibilitzat amb les diferents cultures i expert en idiomes, amb l’objectiu de poder trencar les barreres culturals amb els entrevistats.

Quin tipus de preguntes realitzàveu?
Les preguntes de l’entrevista cobrien una àmplia varietat de temes, des de la percepció de la qualitat de vida i salut de l’entrevistat, fins a factors relacionats amb característiques sociodemogràfiques i psicològiques (com ara la resiliència); o bé factors relacionats amb el procés de migració per se i amb l’ambient social i ocupacional en el nou país.

Com vau dur a terme el reclutament dels voluntaris per a les entrevistes?
Barcelona és una ciutat amb un gran teixit associatiu i social, la qual cosa ens ha permès fer el reclutament a través del contacte amb centres socioculturals, associacions i centres d’atenció primària. Hem completat aquest reclutament i seguirem fent-ho amb accions de difusió més específiques per a cada col·lectiu. Per exemple, sabíem que la comunitat xinesa és molt activa en grups i xarxes socials, així que vam usar aquesta línia de difusió. En altes comunitats, ens centrarem a establir vincles de confiança a través d’entitats que ja realitzen una tasca molt important dins de cada comunitat, com l’Associació de Treballadors Pakistanesos o la Fundació Bayt Al-Thaqafa.

​”Les dones nouvingudes tenen més dificultats que els homes per accedir als recursos, més percepció de malestar i, en conseqüència, una pitjor condició de salut”

En quin punt del projecte us trobeu?
Ens trobem en la fase d’anàlisi de les dades en dades, on pretenem conèixer l’impacte real del procés migratori en el benestar i la salut en els primers anys d’arribada.

Què ens pots dir d’aquests resultats preliminars?
Un dels resultats que hem observat és una clara diferència de gènere. En general, a tots els col·lectius podem veure que les dones acabades d’arribar tenen més dificultats que els homes. Especialment, en aquells col·lectius en què les dones presenten més dificultats i barreres, com les comunitats pakistaneses o àrabs. Aquesta diferenciació entre homes i dones provoca que, en ocasions, elles tinguin més dificultats per accedir als recursos, més percepció de malestar i, en conseqüència, una pitjor condició de salut.

Existeixen aspectes comuns entre els diferents col·lectius d’immigrants?
La percepció de desconfiança és comú quan s’arriba a un nou país. La majoria dels entrevistats ens van expressar la dificultat d’adaptar-se al nou entorn, entendre la llengua, les tradicions i/o costums. A més, també sol ser una preocupació comuna el fet de trobar una feina que permeti a la persona relacionar-se i millorar el seu estatus socioeconòmic. En general totes les cultures mostren necessitats humanes comunes.

Un dels objectius el projecte és influir en la societat. Com ho fareu?
En primer lloc, actuarem en les associacions de suport i grups socials que troben les persones en arribar aquí. En aquestes realitzarem un treball conjunt i cohesionat de promoció i prevenció de la salut. Per això, volem realitzar una guia en l’àmbit sociosanitari per oferir un millor abordatge del procés migratori i que sigui oberta a les diferents sensibilitats culturals. A banda que sigui una eina d’ús nacional perquè, en última instància, pugui reivindicar necessitats i influir en les polítiques públiques. La recerca de la salut en el procés migratori ajuda a reflectir necessitats fonamentals per al benestar social de tothom.
Paral·lelament, volem fer reflexionar la societat sobre tot allò que comporta un procés migratori per a ambdues parts, posar de manifest quines són les barreres o dificultats que les persones es troben en arribar al nostre país i, sobretot, trencar mites i estereotips. Per fer-ho possible, volem començar per recopilar frases resum de cada persona on ens expliquin les seves experiències, vivències o sentiments de nouvinguts. Estem treballant en el desenvolupament d’una pàgina web on anirem publicant tots els nostres avenços.

Aquest 2019 comenceu la segona fase del projecte. En què es diferencia de l’anterior?
El primer projecte llançava una mirada a la primera etapa del procés migratori, la primera adaptació sociocultural, l’ús dels serveis, el suport social percebut, etc. En aquesta segona fase analitzarem casos de persones que faci entre 5 i 15 anys que viuen a la ciutat; amb l’objectiu de conèixer com ha estat la seva adaptació i integració, si se senten part de la cultura local, si han vist les seves expectatives completes o frustrades, què han conservat o canviat de les seves tradicions i formes d’actuar, i com tot això ha influït en la seva salut i benestar.

Investigadors principals del projecte: Paula Cristóbal Narváez, Yolanda Osorio Lopez i Josep Maria Haro Abad.
Equip de treball format per Andrea de la Garza Puentes, Ivet Bayes Marin, Iris Gonzalez Schiller, Yuelu He, Sergio Salinas Gonzalez, Shazra Javed, Felipe Villalobos Martinez, Wafae Moussaoui, Merche Espinal Cabeza.

Informació relacionada
Projecte: Investigación sobre trastornos mentales en población inmigrante y refugiada: prevalencia, factores aso​ciados y tratamiento recibido
Període: 01/01/2018 – 31/12/2018
Entitat finançadora: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social
Referència: II IN 170717 EN 162 FA 01
Investigadors principals: Josep Maria Haro Abad, Paula Cristóbal y Yolanda Osorio
Import concedit: 109.058,00 €

Projecte: Estudio de bienestar y salud postmigración: detección de necesidades psicosociales y sanitarias
Període: 01/01/2019 – 31/12/2019
Entitat Finançadora: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social
Referència: II IN 180803 EN 162 FA 01
Investigadors principals: Josep Maria Haro Abad, Paula Cristóbal y Yolanda Osorio
Import concedit: 114.652,00 €