The Lancet destaca l’aposta d’investigadors del Parc Sanitari per integrar psicodèlics amb psicoteràpia

L’última publicació de la prestigiosa revista mèdica The Lancet recull l’opinió sobre les perspectives actuals dels tractaments amb psicodèlics a Europa que en són coautors el psiquiatre Oscar Soto-Angona i el psicòleg Genís Oña, del grup Ànima, en col·laboració amb els investigadors de l’Hospital Clínic Eduard Vieta, Santiago Madero i José Sánchez-Moreno.

Els resultats preliminars dels assajos clínics amb psicodèlics apunten que podrien convertir-se en una alternativa terapèutica prometedora per a pacients que no responen a tractaments convencionals. Segons estudis recents, la combinació de la psicoteràpia amb substàncies com la psilocibina, el 5-MeO-DMT o el MDMA proporcionen respostes ràpides i duradores en afeccions com la depressió, els trastorns d’estrès posttraumàtic, l’ansietat i l’anomenat malestar existencial. Les recerques en curs, però, encara no poden resoldre un dubte clau: quina és la persistència dels efectes a llarg termini.

Els psicodèlics més enllà d’una intervenció farmacològica

Els autors de l’article destaquen la complexitat de les teràpies psicodèliques, al definir-les com intervencions farmacològiques que “desafien les fronteres convencionals entre fàrmac i context, biologia i significat, regulació i cura’. Subratllen que el potencial terapèutic d’aquestes substàncies depèn de la interacció entre els efectes neurobiològics i els marcs psicològics, relacionals i ambientals en què s’administren. És a dir, administrar el fàrmac sense un acompanyament psicològic pot comprometre l’eficàcia del tractament.

L’article defensa la integració entre psicoteràpia i fàrmac, assenyalant que sense el suport psicoterapèutic es perd seguretat i eficàcia. ‘Caldrà preguntar-nos què funciona, per a qui i en quines condicions’, expliquen els autors de l’article que defensen un model d’atenció ètic, inclusiu i basat en l’experiència viscuda. Per respondre a aquestes qüestions remarquen que cal continuar investigant. En aquest sentit, Oscar Soto, psiquiatre i investigador del Parc Sanitari SJD i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu afegeix que ‘no es pot fer un ús reduccionista dels psicodèlics’.

La regulació dels psicodèlics, un repte

La complexitat en l’ús dels psicodèlics va intrínsecament lligada a la definició les vies reguladores. Suïssa, Alemanya i la República Txeca són països que ja han impulsat la regulació d’aquestes substàncies.

En el cas de Suïssa ha implementat un programa d’ús mèdic limitat des de 2014 que ha permès als metges autoritzats tractar pacients amb MDMA, LSD i psilocibina sota una estricta supervisió reguladora. Una dècada després d’aquesta regulació, més de 700 persones amb depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic i ansietat han rebut aquest tractament.

Alemanya ha aprovat recentment el primer programa d’Ús Compassiu de la psilocibina, el que és una fita en la regulació en l’ús de psicodèlics a Europa. També la República Txeca ha aprovat l’ús de la psilocibina mèdica en condicions específiques pel tractament de la depressió, el trastorn posttraumàtic i les addiccions.