La violència contra els professionals sanitaris creix en l’entorn digital
- L’infermer del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i president de la Comunitat d’Intel·ligència i Seguretat Global (CISEG), David Garriga, ha alertat sobre aquesta tendència a la IV jornada de Prevenció d’agressions a professionals en l’àmbit de la salut organitzada pel ministeri de Sanitat
- Segons dades de l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari a Catalunya, durant el 2025 s’han notificat 3.039 casos d’agressions a professionals de la salut, una xifra que evidencia una problemàtica creixent i cada cop més complexa.
La violència contra els professionals sanitaris ja no és només, física. L’infermer del Parc Sanitari SJD i president del CISEG, David Garriga, assegura que en els últims anys una part important d’aquestes agressions té lloc dins l’entorn digital, especialment a les xarxes socials on els professionals poden rebre insults, amenaces o campanyes de desprestigi.
Garriga ha participat en la IV jornada de ‘Prevenció d’agressions a professionals en l’àmbit de la salut organitzada pel ministeri de Sanitat amb motiu del Dia Europeu contra les Agressions a Professionals Sanitaris aquest 12 de març.
Els factors de la violència digital
En aquesta jornada, el criminòleg i infermer del Parc Sanitari SJD ha explicat que la violència digital cap a professionals de l’àmbit sanitari respon, principalment, a tres factors.
En primer lloc, l’accessibilitat digital ha eliminat moltes barreres que abans separaven a l’usuari del professional sanitari. ‘Avui, qualsevol persona pot localitzar, mencionar o contactar directament amb un professional a través de la xarxa’, ha explicat.
En segon lloc, la despersonalització pròpia de l’entorn en línia permeten una conducta més desinhibida per part de l’agressor, ja que el professional deixa de percebre’s com una persona concreta i passa a representar simbòlicament el sistema sanitari.
Finalment, Garriga ha destacat el context emocional, en què es desenvolupa l’assistència sanitària. Un context en què situacions com la comunicació de diagnòstics greus, la incertesa o l’estrès emocional poden generar frustració, que en alguns casos es canalitza a través de conductes agressives.
Perfils d’agressors i model de resposta
Segons Garriga, perquè es produeixi una conducta agressiva cal que coincideixin tres elements: un agressor motivat, una víctima accessible i l’absència de persones que puguin intervenir per evitar l’agressió. La criminologia ha estudiat aquest fenomen a través de la hipòtesi de la ‘frustració-agressió’, segons la qual la resposta agressiva té lloc quan les expectatives d’una persona es veuen bloquejades.
L’anàlisi criminològica, ha explicat Garrriga, permet identificar diferents perfils d’agressor -reactiu, instrumental, desinhibit i reincident-. I cal tenir en compte que en alguns casos la conducta agressiva pot estar influïda per condicions clíniques com, per exemple, estats de confusió.
Davant d’aquesta realitat, Garriga proposta que les institucions sanitàries avancin cap a un model integral de seguretat que incorpori tant la prevenció presencial, com la digital. Aquest model ha de garantir, també, el registre sistemàtic de totes les agressions, tan físiques com en línia, i ha de proporcionar una resposta clara i coherent. ‘Només així es podran construir entorns assistencials més segurs, tant dins com fora de la pantalla’, ha conclòs Garriga.
