Persones grans i confusió sobtada: què hem de saber sobre el delírium?
Detectar-lo aviat millora el pronòstic, ajuda a evitar complicacions greus, i pot disminuir l’estada hospitalària
La desorientació, la somnolència o l’agitació són alguns dels símptomes relacionats amb aquesta síndrome
Cada mes de març se celebra el Dia Mundial de Conscienciació del Delírium, una ocasió per posar llum sobre una síndrome encara molt invisible però que afecta milers de persones cada any, sobretot persones d’edat avançada i hospitalitzades. El delírium, també anomenat síndrome confusional aguda, és un trastorn que apareix de manera sobtada i que altera la consciència, la capacitat de pensar amb claredat o la percepció del que passa al voltant.
Tot i que és un problema freqüent, especialment en persones grans (en situacions de malaltia aguda), en postoperatoris o ingressos a l’H-UCI, sovint passa desapercebut. El fet que sigui tan invisible és un risc, perquè un diagnòstic precoç pot evitar complicacions, reduir l’estada hospitalària i millorar significativament el benestar de les persones afectades i de les seves famílies.
Què és exactament el delírium?
Es tracta d’un trastorn neuropsiquiàtric, agut i potencialment reversible, que pot aparèixer en qüestió d’hores o dies. Apareix per diferents factors i les persones que el pateixen poden presentar els següents símptomes:
- Dificultat per concentrar-se
- Desorientació
- Somnolència o, en canvi, agitació
- Alteracions del son
- Al·lucinacions o idees delirants
Totes aquestes manifestacions poden fluctuar al llarg del dia i acostumen a empitjorar a la nit.
“El més important és entendre que el delírium no forma part del procés natural d’envellir”, explica Eva M. Melendo, adjunta a la direcció d’Infermeria d’Atenció Intermèdia del Parc Sanitari SJD. “Sempre hi ha una causa al darrere, i detectar-la és clau per revertir el problema”, afegeix.
Els especialistes distingeixen tres formes de delírium: hiperactiu (amb agitació i al·lucinacions), hipoactiu (amb apatia i somnolència) i mixt (amb episodis alternants). El tipus hipoactiu és el més difícil de detectar perquè la persona pot semblar simplement més cansada, adormilda o “apagada”, quan en realitat està patint un trastorn que requereix atenció immediata.
Com podem prevenir-lo o revertir-lo?
El delírium pot aparèixer per múltiples motius: una infecció, deshidratació, un desequilibri metabòlic, dolor mal controlat, medicació (com benzodiazepines o opioides), o bé factors ambientals com el canvi d’entorn durant una hospitalització.
El tractament principal consisteix a identificar i solucionar la causa desencadenant, per exemple, una infecció d’orina o un problema metabòlic. Com més aviat es detecta, millors són els resultats.
A més, un element clau és el que els professionals sanitaris anomenen ‘contenció ambiental’, que es tradueix en un un conjunt de mesures senzilles però molt efectives:
- Facilitar un rellotge i un calendari visibles
- Permetre l’ús d’ulleres o audiòfons
- Garantir una bona il·luminació i diferenciar clarament el dia de la nit
- Mantenir rutines i un entorn tranquil
Aquestes accions ajuden el pacient a orientar-se i disminueixen el risc d’aparició o agreujament del delírium, i evitenl’ús de contencions físiques o farmacològiques.
Sospites? Actua!
Si tens cura d’una persona gran que, de manera sobtada, presenta confusió, canvis de comportament o desorientació, consulta ràpidament a un professional sanitari i no atribueixis directament a l’edat.
