La presa de decisions compartides empodera el pacient i aporta eficiència al sistema

La presa de decisions compartides és una eina imprescindible per aconseguir l’empoderament del pacient i dota de més eficiència el sistema sanitari. Aquesta és la principal conclusió de la Jornada que ha tingut lloc aquest dijous al Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD), a Sant Boi.

El Dr. Sebastià Santaeugènia, gerent del PSSJD, ha assegurat que aplicar la presa de decisions compartides és “revolucionari” i citant el Dr. Víctor Montori, ha explicat que aquesta pràctica  “no és només una tècnica clínica, és un acte de resistència contra la deshumanització de la medicina”. Santaeugènia ha obert així, la Jornada de debat.

Durant l’acte, s’ha donat a conèixer l’estudi IMA-cRCT que avalua l’impacte i el procés d’implementació de la presa de decisions compartides, centrat en la patologia cardiovascular i diabetis en l’atenció primària. La investigació liderada per la Dra. Maria Rubio-Valera, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, amb col·laboració de l’ICS, és el punt de partida perquè aquesta pràctica es pugui aplicar a tot el territori.

Les dades d’on parteix la investigació mostren que fins a un 13% de les persones amb aquestes patologies no inicien el tractament i de les que sí que el comença, fins a un 60% l’abandona prematurament. Aquestes dades impliquen elevats costos sanitaris, menys control sobre la malaltia i més pèrdues en la productivitat. Per revertir aquests paràmetres és imprescindible promoure un canvi de paradigma i la implicació del pacient en la presa de decisions.

IMA-cRCT s’adreça a les persones adultes que necessiten un nou tractament i utilitza la formació dels professionals i eines de suport a la presa de decisions compartides, per ajudar decidir. Els resultats demostren que tot i que l’aplicació de  IMA-cRCT no impacta en l’adherència, sí que redueix la pressió arterial i és altament eficient en les persones amb patologia cardiovascular i diabetis. Qualitativament, cal destacar que els pacients viuen l’experiència d’intervenció de manera positiva, se senten més ben informats i es consideren  implicats en les decisions sobre la seva salut. Per la seva part, els professionals que han participat de l’estudi asseguren que millora la relació amb el pacient.

La presa de decisions compartides “pot ajudar a la persona que rep la prescripció a afrontar millor el diagnòstic”, ha assegurat Maria Rubio-Valera. És un procés de col·laboració entre professionals i pacients per escollir la millor opció per fer front a la malaltia. En primer lloc cal identificar què cal decidir i dotar al pacient de tota la informació i proposar, també, possibles alternatives al tractament, si el context ho permet. Cal deliberar i analitzar els pros i contres de les diferents possibilitats que pot escollir el pacient, per finalment prendre una decisió. Aquesta, un com implementada, cal revisar-la periòdicament per valorar-ne el resultat i, si és el cas, buscar alternatives.

Aquesta jornada no es podria entendre sense la participació d’un pacient expert com el Txema Navarro que ha compartit la millora que ha suposat per la seva patologia poder escollir quin tractament havia de rebre. En aquest sentit, Navarro respecta l’opció d’alguns pacients que no volen estar informats, però pels que, com ell, sí que volen és necessari poder disposar d’espais per rebre informació fidedigna.

Tot i que hi ha la creença que el temps en consulta és insuficient, explica Sara-Anna Davies, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària de l’Institut Català de la Salut (ICS), els estudis com l’IMA-cRCT demostren que això no és així. Davies suggereix que no es concentri tot en una única visita, i que sigui en les successives on es puguin resoldre possibles dubtes i prendre decisions. A banda, creu necessari dedicar temps en formació per entendre què és la presa de decisions compartides tant de professionals com de pacients.

És important conèixer la població diana a la que et dirigeixes, assegura el Dr. Miguel Ángel Robles, infermer clínic i Coordinador d’Infermeria del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) de l’hospital Vall Hebron Barcelona. En el seu servei, Robles atén una “població alfabetitzada, jove, altament tecnològica que es fa pregunta com, quan parlem d’efectivitat, de què estem parlant”. Per això proposa millorar les eines digitals que ajudin en la presa de decisions compartides.

La Montse Moharra, coordinadora de Decisions Compartides i secretaria d’Atenció Sanitària i Participació del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha assegurat que el govern promou diferents accions per trencar la resistència del pacient i empoderar-lo.

Si la presa de decisions compartides és complexa amb la població adulta, encara ho és més amb la població geriàtrica i pediàtrica. “Per poder-nos dirigir específicament a aquest sector cal madurar primer el que estem aplicant ara”, ha assegurat Moharra. Per a Robles, un dels reptes també és la presa de decisions compartides en les persones grans que envelleixen soles, i que cada vegada són més.

La jornada ha acabat amb un repte compartit: “hem de trencar amb un paternalisme que durant molts anys ha estat dins el sistema”, ha conclòs Marga Garcia Canela, responsable de l’Àrea d’Atenció a la Ciutadania de l’ICS.