Fer visible l’invisible: claus per entendre l’autisme en l’edat adulta

 a Notícies, Salut Mental

L’autisme pot passar desapercebut durant anys en l’edat adulta, especialment en dones, amb un impacte directe en la salut mental i la qualitat de vida

El Parc Sanitari SJD impulsa una atenció especialitzada i projectes com PlaTEA per avançar cap a models més inclusius, basats en el coneixement i la cocreació

Compartim 10 idees clau per millorar la comprensió i l’atenció a les persones adultes amb TEA

L’autisme en persones adultes continua sent una realitat sovint invisible. Tot i que el trastorn de l’espectre autista (TEA) és present des del naixement, no sempre es detecta a la infància i pot passar desapercebut durant anys, especialment en dones o en persones amb estratègies de camuflatge social. Aquesta invisibilitat té conseqüències directes en la salut mental, l’accés a suports adequats i la qualitat de vida.

Al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, fa anys que treballem per fer visible aquesta realitat, generar coneixement rigorós i impulsar una atenció especialitzada a les persones adultes amb autisme, des d’una mirada clínica, social i comunitària. La Unitat d’atenció a adults amb TEA del Parc Sanitari SJD, amb projectes com PlaTEA, responen a aquest compromís institucional d’acompanyar les persones al llarg de tot el cicle vital.

En el marc del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, i amb l’objectiu de contribuir a una millor comprensió social i professional de l’autisme en l’edat adulta, compartim un decàleg de 10 idees clau que ajuden a trencar mites, visibilitzar realitats sovint ignorades i reforçar la necessitat d’adaptar els entorns i els suports.

10 idees clau per entendre l’autisme en adults

  1. Dones autistes: infradiagnòstic i biaixos de gènere. Moltes dones amb TEA reben diagnòstics tardans o erronis. Els criteris clínics s’han basat històricament en models masculins i sovint no tenen en compte el camuflatge social, una estratègia per imitar conductes neurotípiques i passar desapercebudes.
  2. Més diagnòstics, millor mirada: l’augment de dones identificades dins l’espectre reflecteix una millora en els criteris i la sensibilitat clínica. No és que l’autisme sigui nou, sinó que estem aprenent a mirar millor.
  3. No és una malaltia: l’autisme no és una patologia que es pugui curar. És una condició del neurodesenvolupament que implica una manera diferent de percebre, processar i relacionar-se amb el món.
  4. Un espectre divers: no hi ha un perfil únic; cada persona presenta fortaleses, reptes i necessitats de suport diferents.
  5. No som pocs: som part del món: l’autisme afecta aproximadament entre l’1% i el 2% de la població. És una realitat present a la comunitat i que requereix respostes estructurals i inclusives.
  6. Ansietat freqüent: més de la meitat de les persones autistes presenten trastorns d’ansietat associats. La sobrecàrrega sensorial, la imprevisibilitat i les exigències socials en poden ser factors clau.
  7. Diagnòstic tardà en adults: moltes persones adultes arriben tard al diagnòstic o s’hi aproximen a través de processos d’autodiagnòstic validats en entorns professionals, fet que pot donar sentit a experiències vitals prèvies.
  8. Diferències sensorials: la sensibilitat a sons, llums o textures pot impactar de manera significativa en la vida quotidiana, l’àmbit laboral i la participació comunitària. Adaptar els entorns és clau per al benestar.
  9. Comorbiditats habituals: el TEA pot coexistir amb TDAH, depressió o altres trastorns de salut mental. La variabilitat és molt gran i fa necessària una mirada integral i coordinada.
  10. Neurodiversitat: l’autisme forma part de la neurodiversitat humana. No és una realitat que s’hagi d’eliminar, sinó comprendre, respectar i tenir en compte a l’hora de dissenyar serveis, entorns i suports.

Sumar mirades per transformar l’atenció

Des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu defensem que entendre l’autisme en l’edat adulta implica escoltar les persones amb experiència pròpia, formar els professionals i adaptar els entorns. Només així és possible avançar cap a models d’atenció més justos, inclusius, eficaços i respectuosos amb la diversitat. El projecte PlaTEA n’és un exemple: una iniciativa basada en la cocreació, la coordinació entre salut mental, serveis socials i entitats, i l’aposta per l’autonomia, l’accessibilitat i la inclusió social de les persones adultes amb TEA.

Fer visible l’invisible és una responsabilitat col·lectiva per garantir drets, reduir l’estigma i millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb TEA.

Trobareu informació ampliada sobre el Trastorn de l’espectre de l’autisme a la plataforma de Sant Joan de Déu SOM Salut Mental 360.

Recommended Posts

Start typing and press Enter to search