Fer visible l’invisible: claus per entendre l’autisme en l’edat adulta

 In Notícies, Salut Mental

L’autisme pot passar desapercebut durant anys en l’edat adulta, especialment en dones, amb un impacte directe en la salut mental i la qualitat de vida

El Parc Sanitari SJD impulsa una atenció especialitzada i projectes com PlaTEA per avançar cap a models més inclusius, basats en el coneixement i la cocreació

Compartim 10 idees clau per millorar la comprensió i l’atenció a les persones adultes amb TEA

L’autisme en persones adultes continua sent una realitat sovint invisible. Tot i que el trastorn de l’espectre autista (TEA) és present des del naixement, no sempre es detecta a la infància i pot passar desapercebut durant anys, especialment en dones o en persones amb estratègies de camuflatge social. Aquesta invisibilitat té conseqüències directes en la salut mental, l’accés a suports adequats i la qualitat de vida.

Al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, fa anys que treballem per fer visible aquesta realitat, generar coneixement rigorós i impulsar una atenció especialitzada a les persones adultes amb autisme, des d’una mirada clínica, social i comunitària. La Unitat d’atenció a adults amb TEA del Parc Sanitari SJD, amb projectes com PlaTEA, responen a aquest compromís institucional d’acompanyar les persones al llarg de tot el cicle vital.

En el marc del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, i amb l’objectiu de contribuir a una millor comprensió social i professional de l’autisme en l’edat adulta, compartim un decàleg de 10 idees clau que ajuden a trencar mites, visibilitzar realitats sovint ignorades i reforçar la necessitat d’adaptar els entorns i els suports.

10 idees clau per entendre l’autisme en adults

  1. Dones autistes: infradiagnòstic i biaixos de gènere. Moltes dones amb TEA reben diagnòstics tardans o erronis. Els criteris clínics s’han basat històricament en models masculins i sovint no tenen en compte el camuflatge social, una estratègia per imitar conductes neurotípiques i passar desapercebudes.
  2. Més diagnòstics, millor mirada: l’augment de dones identificades dins l’espectre reflecteix una millora en els criteris i la sensibilitat clínica. No és que l’autisme sigui nou, sinó que estem aprenent a mirar millor.
  3. No és una malaltia: l’autisme no és una patologia que es pugui curar. És una condició del neurodesenvolupament que implica una manera diferent de percebre, processar i relacionar-se amb el món.
  4. Un espectre divers: no hi ha un perfil únic; cada persona presenta fortaleses, reptes i necessitats de suport diferents.
  5. No som pocs: som part del món: l’autisme afecta aproximadament entre l’1% i el 2% de la població. És una realitat present a la comunitat i que requereix respostes estructurals i inclusives.
  6. Ansietat freqüent: més de la meitat de les persones autistes presenten trastorns d’ansietat associats. La sobrecàrrega sensorial, la imprevisibilitat i les exigències socials en poden ser factors clau.
  7. Diagnòstic tardà en adults: moltes persones adultes arriben tard al diagnòstic o s’hi aproximen a través de processos d’autodiagnòstic validats en entorns professionals, fet que pot donar sentit a experiències vitals prèvies.
  8. Diferències sensorials: la sensibilitat a sons, llums o textures pot impactar de manera significativa en la vida quotidiana, l’àmbit laboral i la participació comunitària. Adaptar els entorns és clau per al benestar.
  9. Comorbiditats habituals: el TEA pot coexistir amb TDAH, depressió o altres trastorns de salut mental. La variabilitat és molt gran i fa necessària una mirada integral i coordinada.
  10. Neurodiversitat: l’autisme forma part de la neurodiversitat humana. No és una realitat que s’hagi d’eliminar, sinó comprendre, respectar i tenir en compte a l’hora de dissenyar serveis, entorns i suports.

Sumar mirades per transformar l’atenció

Des del Parc Sanitari Sant Joan de Déu defensem que entendre l’autisme en l’edat adulta implica escoltar les persones amb experiència pròpia, formar els professionals i adaptar els entorns. Només així és possible avançar cap a models d’atenció més justos, inclusius, eficaços i respectuosos amb la diversitat. El projecte PlaTEA n’és un exemple: una iniciativa basada en la cocreació, la coordinació entre salut mental, serveis socials i entitats, i l’aposta per l’autonomia, l’accessibilitat i la inclusió social de les persones adultes amb TEA.

Fer visible l’invisible és una responsabilitat col·lectiva per garantir drets, reduir l’estigma i millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb TEA.

Trobareu informació ampliada sobre el Trastorn de l’espectre de l’autisme a la plataforma de Sant Joan de Déu SOM Salut Mental 360.

Recommended Posts

Start typing and press Enter to search