L’ombra d’Antoni Gaudí planeja sobre el Parc Sanitari Sant Joan de Déu

 a Institució
Jardins, persones, respecte, desconeixement, edificis, comprensió, ajuda, misteri… Totes aquestes paraules o sensacions van lligades a l’obertura definitiva del Parc Sanitari Sant Joan de Déu a la ciutadania i al seu entorn. L’enderrocament del mur que fins fa pocs mesos envoltava el recinte, no només ha aconseguit donar un pas important cap a la integració en la societat de les persones amb una malaltia mental. El seu adéu també permet que algun dels misteris ocults fins el moment surtin a la llum…
Un d’ells, la Gruta… Darrera la Clínica Sant Joan Grande trobem un conjunt arquitectònic modernista que ha arribat als nostres dies sense una autoria clara però que recorda, i molt, a alguna de les obres d’Antoni Gaudí reconegudes a nivell mundial.
És una còpia de l’obra de Gaudí? L’arquitecte català va iniciar la seva carrera artística als jardins del Parc Sanitari? Un estudi publicat recentment intenta donar-li una mica de llum a aquest misteri… David Agulló Galilea, arquitecte, i Daniel Barbé Farré, geòleg revelen, després de deu anys de treball, que la major part de components d’aquets conjunt modernista van ser construïts amb anterioritat a les principals obres de Gaudí. De confirmar-se aquesta teoria, podria afirmar-se que el reconegut arquitecte català va fer servir els jardins del Parc Sanitari com a laboratori de proves.
Per analitzar aquest fet, hem de fer la vista enrere fins arribar a la creació de l’antic psiquiàtric el 1895. El Dr. Antoni Pujadas fou un dels impulsors de l’ergoteràpia per tractar als usuaris. Aquest tractament fomentava la reinserció de les persones amb una malaltia mental mitjançant el treball manual. Els usuaris feien pa, tenien cura dels jardins, realitzaven tallers de construcció…
Per aquest motiu, segons l’estudi publicat, no és descabellat pensar que els usuaris ingressats en aquella època van ser els encarregats de realitzar les obres de construcció del conjunt modernista sota la supervisió d’un arquitecte creatiu i experimentat.
Era aquest arquitecte Antoni Gaudí? Segons David Agulló i Daniel Barbé, l’arquitecte català tenia sobre la taula en aquells moments els projectes del Parc Güell i la Colònia Güell. Per poder treballar en aquesta última, situada a Santa Coloma de Cervelló, Gaudí arribava a Cornellà en ferrocarril per, desprès, agafar una tartana que bordejava l’antic psiquiàtric. Això, juntament amb les bones relacions que el Comte Güell tenia amb la Direcció de l’Hospital, fou el que podia haver portat Gaudí cap al recinte i cap a les persones malaltes que vivien a l’altre cantó del gran bloc de ciment.
Quins elements d’aquest conjunt arquitectònic el relacionen amb l’obra de l’arquitecte català? Destaca un conjunt de bancs de trencadís pràcticament idèntic al del Parc Güell. Segons apareix inscrit en un dels mosaics dels bancs, aquests van ser realitzats el 1912 mentre que els del Parc Güell van quedar enllestits el 1914. Però encara hi ha més… La Gruta acull una cova cascada, datada en 1906, que deixa intuir l’embrió estructural del que posteriorment s’aplicaria a la Sagrada Família deu anys desprès. Així doncs, la cova del Parc Sanitari utilitza una tècnica inèdita en la història de l’arquitectura.
Estem davant d’una obra inèdita de Gaudí? Aquest estudi està basat en deduccions arquitectòniques però no hi ha cap tipus de document que confirmi la presència de l’arquitecte en el recinte. És un dels dubtes pendents i en el que continuen treballant David Agulló i Daniel Barbé per, així, aconseguir el reconeixement per part de la comunitat científica que estem davant d’una veritable obra de Gaudí i resoldre, d’aquesta manera, el misteri que durant més de 100 anys ha acollit en secret el jardí del Parc Sanitari Sant Joan de Déu…
Darreres notícies
Contacta'ns

Li respondrem el més aviat possible. Gràcies!

Start typing and press Enter to search