El 60% de les mesures de seguretat que s’apliquen per eximent de trastorn mental es compleixen dins de la presó

El 60% de les penes vinculades a delictes associats a trastorn mental es compleixen en hospitals psiquiàtrics penitenciaris. Professionals i experts de la salut mental consideren que l’actual sistema ofereix unes eines insuficients per garantir la recuperació i reinserció a la comunitat de les persones afectades. Aquesta és una de les principals conclusions de la I Jornada de Salut Mental en l’Àmbit Penitenciari, que ha tingut lloc avui al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, sota el títol Construint ponts cap a una atenció integral. Els experts alerten que l’estigma i la dificultat per traslladar persones amb trastorn mental greu a recursos comunitaris obstaculitzen la seva recuperació i reinserció i, per això, reclamen unitats especialitzades fora de l’entorn penitenciari.

A Catalunya, un 40% de les 8.000 persones internes van requerir atenció especialitzada en salut mental i addiccions durant el 2024. La jornada ha posat de manifest que, tot i disposar d’un model pioner, el sistema penitenciari i sanitari català encara presenta greus dificultats per externalitzar persones amb trastorn mental greu que han comès delictes en contextos d’alteració psíquica, sense entendre les conseqüències de la seva conducta. Aquesta situació perpetua un model que prioritza la seguretat per sobre de la cura, i esdevé un dels reptes principals de treball de les polítiques sanitàries, el model penal i els drets humans.

Aitor Eneko Olivé, cap de gestió d’Infermeria en Salut Mental penitenciària del Parc Sanitari SJD, considera que “les persones amb trastorn mental han de rebre atenció especialitzada i, quan el risc disminueix, continuar el tractament en recursos comunitaris. Però la realitat és que el 60% de les mesures de seguretat es compleixen en hospitals psiquiàtrics penitenciaris, fet que contradiu els principis de recuperació, desinstitucionalització i dignitat de les cures.”

Un dels principals obstacles per a la reinserció de les persones que han comès un delicte a causa d’un trastorn mental és l’exigència judicial de risc zero a l’hora d’autoritzar el trasllat a recursos comunitaris. Però aquesta és, a hores d’ara, una condició que els professionals consideren clínicament inviable. Tot i que puguin acreditar un risc molt baix i controlat, els professionals consideren que aquesta valoració sol ser insuficient. De fet, com a conseqüència d’això, persones amb trastorn mental romanen en entorns penitenciaris que els allunyen dels recursos més adequats per a la seva recuperació, malgrat estar estabilitzades i preparades per iniciar un procés de reinserció.

L’estigma, una condemna afegida

Les persones amb trastorn mental internes a presó pateixen una doble vulneració: pel trastorn i per la privació de llibertat. “Quan una persona amb trastorn mental comet un delicte, deixa de ser vista com una persona que necessita cura i tractament, i passa a ser percebuda com una amenaça”, explica Olivé. El testimoni d’Ismael Molina, que ha passat per la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP), ha posat veu a aquesta realitat. “Quan la part sanitària considera que ja estàs recuperat, encara pots estar tres anys més ingressat per la part legal. I quan surts, l’estigma social és molt fort. Em tenen més por pel trastorn mental que no pel delicte que vaig cometre”, assegura.

El pas de Molina per la UHPP del Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha suposat un avenç en el trencament de protocols institucionals que estaven més alineats amb el compliment de la pena que no pas en la recuperació. Molina va lluitar per accedir a un ordinador o a  matricular-se a la universitat, entre altres. Per a ell, és molt important planificar la vida abans de sortir i, sobretot, comptar amb el suport familiar i l’acompanyament professional a la unitat de salut mental. Avui, amb una vida normalitzada i una professió qualificada, Molina participa en recerques sobre l’estigma i sempre que si li demana comparteix la seva experiència, tal i com va fer a la UHPP, exercint de pacient expert per ajudar als nous interns a adaptar-se a la unitat. “És el que m’hauria agradat trobar quan vaig arribar”, conclou.

Una aposta per la dignitat i la comunitat

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu aposta, des de fa dècades, per un model centrat en la persona i en la recuperació en contacte amb la comunitat. Els professionals reclamen que aquesta problemàtica sigui una prioritat en l’agenda política i social. “Ens trobem davant d’una urgència que mereix visibilitat i acció”, afirmen els professionals que estan en contacte diari amb les persones a les unitats penitenciàries d’atenció a la salut mental.

En aquesta línia, el Parc Sanitari SJD defensa la creació de serveis especialitzats en l’àmbit civil on s’implementin les estratègies i tècniques existents per assegurar projectes de recuperació valorant el risc sense que aquest bloquegi, per por, els tractaments i la reinserció comunitària, amb mesures de contenció adequades i enfocats a trencar el cicle d’exclusió. Països com França o el Regne Unit ja han implementat unitats intermèdies d’alta seguretat comunitària que combinen especialització amb reinserció lliure d’estigma.

Amb dues unitats hospitalàries psiquiàtriques a Brians 1 i 2, i programes d’atenció ambulatòria, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu és un dels principals referents en salut mental penitenciària a Catalunya. Hi treballen 250 professionals amb l’objectiu de garantir que les persones que han comès delicte a causa d’un trastorn mental tinguin accés a un tractament lliure d’estigma i amb les mateixes possibilitats de reinserció que aquells que fan el tractament a la comunitat.