La natura, l’arquitectura i l’habitatge redueixen l’aïllament i afavoreixen la recuperació en salut mental

Un espai pensat per a persones amb autisme sever va permetre reduir un 60% els trastorns de conducta. Prop de 100.000 persones entren cada any en un centre ocupacional perquè simplement hi volen ser. I els espais urbans amb aigua generen nivells més elevats de benestar i relacions socials que molts espais verds convencionals.

Són alguns dels exemples compartits durant la jornada “Espais que cuiden: arquitectura, ciutat i salut mental”, organitzada pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu. La trobada ha abordat una idea que cada vegada compta amb més evidència científica: els espais que habitem poden influir de manera decisiva en la salut mental.

Els participants han coincidit que els espais no són neutres. Poden generar estrès, reforçar l’estigma o augmentar l’aïllament, però també afavorir la recuperació, la inclusió i el sentiment de comunitat.

“La planificació urbana, la incorporació de la natura i la promoció del benestar i la salut mental són tres elements que cal gestionar de manera conjunta”, ha afirmat Sergi Valera, catedràtic de Psicologia Social Ambiental de la Universitat de Barcelona. Segons l’investigador, la natura no només aporta beneficis psicològics i fisiològics, sinó que afavoreix la cohesió social i les relacions entre les persones.

Valera ha defensat també el potencial dels anomenats espais blaus, com estanys, fonts o làmines d’aigua naturalitzades, que afavoreixen especialment la socialització i el benestar percebut.

Quan la natura forma part de la cura

L’arquitecta i paisatgista Sílvia Pujalte, tècnica especialista en verd urbà de l’Ajuntament de Sant Boi, ha explicat que molts dels malestars emocionals que arriben a l’atenció primària requereixen respostes que van més enllà dels fàrmacs. Per això, la ciutat impulsa iniciatives de prescripció social vinculades a la natura, com itineraris saludables, horts comunitaris i activitats a l’entorn natural.

Segons Pujalte, el projecte Sant Boi Respira + Verd representa un canvi de paradigma: la jardineria deixa de ser un element ornamental per esdevenir una infraestructura de salut capaç de generar ombra, confort climàtic, zones de calma i benestar comunitari.

Els experts també han reivindicat la participació ciutadana en el disseny dels espais, incorporant el coneixement i les necessitats de les persones que els habiten.

Arquitectura que cuida

Per a la premi Pritzker Carme Pigem, cofundadora de RCR Arquitectes, un edifici que cuida és aquell que va més enllà de la funcionalitat. “Un edifici et cuida quan té una atmosfera que t’aporta benestar, passa de la imposició a l’escolta, té capacitat empàtica i permet que la natura el colonitzi”, ha afirmat.

La mateixa idea ha centrat la conferència inaugural de Clara Rius, de l’estudi Ahead Barcelona Healthcare Architecture i arquitecta del nou Centre Integral de Salut Mental de Vilanova i la Geltrú, recentment estrenat pel Parc Sanitari SJD, que ha defensat que el disseny dels espais influeix directament en l’experiència de les persones i que les decisions arquitectòniques han de crear entorns segurs, orientadors i d’acompanyament.

El nou Centre Integral de Salut Mental exemplifica aquesta manera d’entendre l’atenció. L’equipament integra en un mateix espai els principals serveis de salut mental infantil, juvenil i d’adults.

Per al director de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Antoni Serrano, el centre representa “el model de salut mental que volem impulsar: comunitari, integrat, accessible i centrat en la dignitat de la persona”. Segons Serrano, es tracta d’un model que entén que “l’espai, la coordinació entre professionals i la connexió amb la comunitat també formen part de la recuperació”.

Quan la ciutat entra a casa

Un dels casos més destacats de la jornada ha estat el d’El Vapor Prodis, a Terrassa. Segons el seu gerent, Dani Jorquera, la transformació no pretenia només crear un nou edifici, sinó canviar la manera d’entendre els espais destinats a les persones amb discapacitat.

Un entorn específic per a persones amb autisme sever ha permès reduir un 60% els trastorns de conducta. Però la dada que més l’ha sorprès és una altra: prop de 100.000 persones passen cada any per aquest espai comunitari. “Durant més de 65 anys hem defensat que les persones amb discapacitat havien de sortir al carrer. El que no esperàvem és que la ciutat entrés a casa nostra”, ha explicat. “És una inclusió inversa. Ja no som nosaltres qui surt a buscar la ciutat, sinó la ciutadania qui vol entrar al nostre espai.”

La jornada també ha posat en valor l’habitatge com a factor de recuperació. Des de la Fundació Habitat3, Lourdes Borrell ha defensat que moltes persones no necessiten institucions, sinó habitatges dignes i els suports adequats per mantenir-los. L’accés a una llar estable contribueix a augmentar l’autonomia, reduir hospitalitzacions i afavorir la inclusió social.

Humanitzar no és decorar

La jornada s’ha tancat amb una idea compartida: humanitzar no consisteix a fer edificis més atractius visualment, sinó a posar les persones al centre.

“Humanitzar és posar la persona al punt de partida i no perdre-la mai de vista”, ha resumit Aitor Olivé, president del Comitè d’Humanització del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Per a Olivé, la humanització no és només una qüestió d’espais. “No és només com és l’espai, sinó com fem sentir dins d’ell. Humanitzar un espai és fer que la persona s’hi senti més segura, més lliure i més persona.”

Una reflexió compartida per Patricio Martínez, de PMMT Forward Thinking Healthcare Architecture, que defensa una arquitectura basada en la connexió, l’empatia i la dignitat.

En definitiva, la jornada ha evidenciat que la salut mental no comença quan una persona entra en una consulta. Comença molt abans, als espais que habita cada dia.

Del debat a l’experiència: descobrir el patrimoni que cuida

La jornada es va completar a la tarda amb dues activitats obertes a la ciutadania que van traslladar les reflexions sobre la relació entre espai, benestar i salut mental. D’una banda, el públic va poder endinsar-se en la història del Jardí Invisible a través d’una visita teatralitzada que va recrear la vida quotidiana de l’antic recinte psiquiàtric de Sant Boi i la seva vinculació amb la figura d’Antoni Gaudí. De l’altra, el Gaudí Research Institute va organitzar la conferència Urbanisme saludable i una visita tècnica guiada al conjunt modernista.

Aquest espai singular, construït entre 1903 i 1912, és considerat per diverses investigacions un laboratori d’experimentació arquitectònica relacionat amb l’univers creatiu de Gaudí i constitueix avui un exemple únic de la connexió entre patrimoni, natura, comunitat i benestar. Amb aquestes activitats, el Parc Sanitari ha volgut apropar a la ciutadania les idees treballades durant la jornada i reivindicar el valor dels espais com a actius de salut i cohesió social.