La recerca que transforma la salut mental: del coneixement a l’impacte real en les persones

La transferència del coneixement científic a la pràctica assistencial va centrar la jornada “Salut mental: de la recerca a la clínica”, celebrada aquest dimecres al Parc Sanitari Sant Joan de Déu en el marc de la Setmana de la Salut Mental 2026. Professionals assistencials, investigadors, responsables institucionals i persones amb experiència pròpia en salut mental van compartir experiències i reflexions al voltant d’un repte comú: aconseguir que la recerca generi canvis reals en l’atenció, l’organització dels serveis i la vida de les persones.

La jornada va evidenciar que Catalunya disposa d’un ecosistema de recerca en salut cada vegada més consolidat, però que el gran repte continua sent reduir la distància entre el coneixement científic i la seva aplicació efectiva als serveis assistencials. En la conferència inaugural, Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, va defensar la necessitat d’enfortir les sinergies entre els sistemes de salut, recerca i innovació per generar evidència útil, accelerar l’adopció de solucions efectives i avaluar-ne l’impacte real sobre la salut, l’equitat i la sostenibilitat. Segons va assenyalar, “la recerca i la innovació d’avui seran la salut i la sanitat de demà”.

La primera taula de la jornada va presentar exemples concrets de com la recerca pot donar resposta a necessitats assistencials actuals. Jorge Osma, de la Universidad de Zaragoza i de l’Instituto de Investigación Sanitaria de Aragón, va exposar les aplicacions del Protocol Unificat per al tractament dels trastorns emocionals, una intervenció transdiagnòstica que ha demostrat eficàcia en trastorns d’ansietat, depressió i altres dificultats relacionades amb la regulació emocional, i que s’està adaptant a diferents contextos dels serveis públics de salut.

També es va presentar el projecte Espai Terapèutic Reservat (ETR), liderat per Khadija El Abidi El Ghazouani, una iniciativa nascuda de la pràctica clínica que promou una relació terapèutica més personalitzada en les unitats d’hospitalització de salut mental. El projecte ha evolucionat des d’una experiència participativa desenvolupada en unitats assistencials fins a estudis multicèntrics amb participació de centres de Catalunya i de la resta de l’Estat.

La taula es va completar amb la intervenció de Clemente García-Rizo, investigador de la Barcelona Clinic Schizophrenia Unit (BSCU), la Universitat de Barcelona, l’IDIBAPS i el CIBERSAM, que va abordar el paper de les complicacions obstètriques, la síndrome metabòlica i els factors perinatals en l’origen i l’evolució dels trastorns mentals greus.

La sessió “Explica la teva tesi en cinc minuts” va donar visibilitat a noves línies de recerca impulsades per investigadors predoctorals. Les presentacions van abordar temes com l’atenció domiciliària intensiva en salut mental, els mecanismes de canvi en les teràpies assistides amb psicodèlics o les diferències de sexe en persones amb primers episodis psicòtics. Els treballs van posar de manifest la voluntat de generar coneixement orientat a millorar la personalització dels tractaments, l’atenció comunitària i els resultats clínics.

La segona taula va situar el focus en un concepte central durant tota la jornada: l’impacte. Els participants van coincidir a assenyalar que la generació de coneixement científic, per si sola, no garanteix la transformació de la pràctica clínica. Perquè els resultats arribin a les persones calen aliances entre institucions, professionals, investigadors i responsables de polítiques públiques, així com mecanismes que facilitin l’avaluació, la implementació i l’escalabilitat de les innovacions.

Un dels missatges més compartits va ser la necessitat de fer recerca amb les persones i no només per a les persones. En aquest sentit, es va reivindicar la incorporació real de la veu dels usuaris i de les persones amb experiència pròpia des de les fases inicials dels projectes, no només com a participants sinó també com a agents actius en la definició de prioritats, objectius i formes d’avaluació.

Durant el debat també es van identificar alguns dels obstacles que dificulten la transferència del coneixement a la pràctica: la manca de temps protegit per a la recerca, la necessitat de professionals amb perfils mixtos assistencials i investigadors, les limitacions dels actuals sistemes de finançament i la dificultat de mantenir les innovacions més enllà de la durada dels projectes competitius.

En les conclusions de la jornada, Susana Ochoa va destacar la importància de treballar per una recerca amb capacitat transformadora, capaç de generar canvis tangibles en l’atenció i en l’organització dels serveis. Entre les idees que van travessar les diferents sessions va assenyalar la personalització dels tractaments, la participació activa de les persones ateses, la necessitat de reforçar els vincles entre assistència i recerca i la construcció d’estructures que permetin convertir l’evidència científica en millores sostenibles per als sistemes de salut.

La jornada va concloure amb una idea compartida per bona part dels ponents: només reforçant la connexió entre recerca, innovació i pràctica clínica serà possible donar resposta als grans reptes de la salut mental i avançar cap a una atenció més personalitzada, efectiva i centrada en les persones.

La recerca experimentada en primera persona

La jornada es va completar a la tarda amb una activitat experiencial oberta als assistents per apropar la recerca a la pràctica clínica i mostrar de manera tangible algunes de les innovacions que s’estan desenvolupant al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Els participants van poder conèixer i experimentar projectes com Virtual Scape, una eina de realitat virtual aplicada a l’àmbit penitenciari; l’app PIPPEP, orientada a donar suport a persones amb primers episodis psicòtics; i la Teràpia Avatar, una intervenció innovadora per a persones amb esquizofrènia que experimenten al·lucinacions auditives persistents. Les demostracions, conduïdes per professionals i investigadors de la institució, van permetre mostrar com la tecnologia i la recerca aplicada poden convertir-se en eines útils per millorar l’experiència assistencial, afavorir la recuperació i reforçar l’autonomia de les persones ateses. L’activitat va néixer amb la voluntat d’acostar la recerca a la ciutadania i fer visibles projectes que ja estan generant noves oportunitats terapèutiques en àmbits tan diversos com la salut mental comunitària, els primers episodis psicòtics o l’atenció en centres penitenciaris.