Un estudi del Parc Sanitari SJD relaciona la lentitud associada al Parkinson amb canvis al cervell
Els resultats de la recerca demostren que la dificultat del moviment es relaciona amb canvis en el plegament del còrtex
A Catalunya hi ha més de 30.000 persones diagnosticades de Parkinson que pateixen bradicinèsia, un dels símptomes més incapacitants d’aquesta malaltia neurodegenerativa
L’11 d’abril es commemora el Dia Mundial del Parkinson amb l’objectiu de sensibilitzar la població i donar visibilitat a les persones que la viuen i a les seves famílies
La lentitud i les limitacions motores associades al Parkinson estan més a prop de tenir explicació. L’estudi Dèficits en el plegament cortical en la malaltia de Parkinson en fases inicials: la importància de la bradicinèsia, liderat pels investigadors Dr. Christian Stephan-Otto i Dr. Christian Núñez, el Dr. Antoni Callén, neuròleg, i la investigadora Gemma Colomé, ha descobert una relació directa entre les característiques dificultats de moviment de la malaltia i unes alteracions estructurals del cervell. Concretament, una pèrdua de plegament del còrtex cerebral.
Els resultats de l’estudi senyalen que la reducció en el plegament cortical afecta regions que són claus en el processament de la informació sensorial. Segons els investigadors, aquesta alteració podria estar vinculada amb l’alentiment de la fluïdesa motora.
“Aquestes troballes apunten a que la lentitud i la dificultat per moure’s podrien estar associades a un dèficit en el processament cerebral”, expliquen els investigadors. A més, en l’àmbit assistencial, “això ajuda a entendre la frustració i l’esforç extra que els pacients han de fer en tasques quotidianes que abans els resultaven automàtiques”, explica el Dr. Antoni Callén.
L’estudi s’emmarca en la tesi doctoral del Dr. Callén, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital SJD Sant Boi, en col·laboració amb Gemma Colomé, investigadora i membre de l’equip d’Innovació del Parc Sanitari SJD, i amb la direcció dels investigadors Dr. Christian Núñez, del grup Neuroimatge multimodal en psicosi d’inici recent i d’alt risc de l’IDIBAPS, i Dr. Christian Stephan-Otto, del Pediatric Computational Imaging Center (PeCIC) de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).
Es tracta d’un projecte interinstitucional que combina expertesa clínica i capacitat analítica en imatge cerebral. La recerca s’ha basat en una col·laboració transversal, que ha permès abordar la recerca des d’una perspectiva complementària i rigorosa, per tal d’integrar coneixement clínic, tecnològic i metodològic. “La combinació de mirada clínica i capacitat analítica ens permet avançar en el coneixement de la malaltia de Parkinson i buscar respostes útils per a pacients, personal assistencial i investigadors en malalties neurodegeneratives”, expliquen.
Diagnòstics més ràpids i un acompanyament mèdic més precís
Els resultats obtinguts en aquest estudi evidencien noves perspectives de futur: les ressonàncies magnètiques podrien convertir-se en una prova clau per detectar canvis en el còrtex relacionats amb la bradicinèsia. Això permetria obtenir diagnòstics més ràpids, un acompanyament mèdic més precís i una quantificació més acurada de l’impacte de les noves teràpies.
Aquest nou enfocament obre la porta a transformar l’abordatge clínic del Parkinson i millorar el coneixement de la malaltia.
La malaltia de Parkinson afecta més de vuit milions de persones arreu del món. A Espanya hi ha més de 200.000 persones afectades i, anualment, es registren uns 10.000 nous diagnòstics. A Catalunya, més de 30.000 persones estan diagnosticades amb aquesta malaltia neurodegenerativa. Entre els seus símptomes principals destaca la bradicinèsia, definida com la lentitud de moviment. Tot i ser menys coneguda que la típica tremolor del Parkinson, és un dels símptomes més invasius i que genera més queixes entre les persones que conviuen amb la malaltia.
Una malaltia neurodegenerativa prevalent amb un alt impacte sanitari
La malaltia de Parkinson és un trastorn degeneratiu del sistema nerviós central que té com a símptomes principals el tremolor de repòs (a les mans, els braços, les cames o la mandíbula), la lentitud de moviments, la rigidesa (engarrotament de les extremitats i el tronc), i la inestabilitat postural. La progressió de la malaltia de Parkinson és molt variable, pot tenir un curs força benigne o bé molt incapacitant a curt o mig termini.
És el segon trastorn neurodegeneratiu que afecta més persones. És lleugerament més prevalent entre els homes, amb una mitjana d’edat de 78 anys. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, el Parkinson no és una malaltia exclusiva de gent gran, ja que un 15% dels casos es diagnostiquen en persones menors de 50 anys.
A més, es tracta d’una malaltia amb un alt impacte sanitari. Gairebé la meitat de les persones diagnosticades tenen risc de complicacions greus, un fet que incrementa la probabilitat d’hospitalitzacions.
Estudi Dèficits en el plegament cortical en la malaltia de Parkinson en fases inicials: la importància de la bradicinèsia (DOI 10.1093/braincomms/fcag094)
