Vuit de cada deu pacients de la Unitat de Depressió Resistent reben l’alta abans d’un any
Millorar la qualitat de vida dels pacients crònics i intervenir abans en els casos nous per evitar que es cronifiquin, objectius principals de la Unitat
Des de que va entrar en funcionament, la Unitat ha atès 165 persones, 130 de les quals ja han millorat o s’han recuperat
A Catalunya, prop d’un 6% de la població adulta té depressió moderada o greu
Un 37% de les persones diagnosticades amb trastorn depressiu major al món (uns 100 milions) no milloren amb les teràpies existents
La Unitat de Depressió Resistent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu consolida la seva tasca amb resultats esperançadors: el 80% dels pacients atesos han rebut l’alta en menys de 12 mesos. Des de la seva posada en marxa l’abril de 2025, la Unitat ha atès 165 persones, 102 només durant el 2025, amb una estada mitjana de sis mesos. 130 pacients ja han millorat o s’han recuperat.
Per què és important?
A Catalunya, prop del 6% de la població adulta pateix depressió moderada o greu (dades ESCA 2024), amb un increment significatiu després de la pandèmia. A més, a escala mundial, un 37% de les persones amb trastorn depressiu major no responen als tractaments convencionals, fet que evidencia la necessitat d’unitats especialitzades.
Tractaments innovadors amb impacte real
La Unitat de Tractament de Depressió Resistent del Parc Sanitari SJD ofereix opcions terapèutiques avançades que busquen estimular la neuroplasticitat del cervell i que s’apliquen en entorns clínics segurs i sota supervisió especialitzada:
• Esketamina intranasal
Administrada en sessions controlades, actua ràpidament sobre circuits cerebrals implicats en la depressió. És especialment útil en casos on els antidepressius convencionals no han funcionat. Els pacients amb aquest tractament són els que més neuroplasticitat aconsegueixen, junt amb la psicoteràpia. Ha mostrat una resposta positiva en el 82% dels pacients.
• Teràpia electroconvulsiva (TEC): Una tècnica amb dècades d’evidència científica, indicada en depressions greus i resistents. Es realitza sota anestèsia i monitoratge mèdic, amb resultats molts significatius en la reducció de símptomes, entre un 85-90%.
• Estimulació Magnètica Transcranial (EMT): Procediment no invasiu que utilitza camps magnètics per estimular zones específiques del cervell relacionades amb l’estat d’ànim. Permet millores sense efectes secundaris greus i ha mostrat una resposta del 35-40%.
• Recerca amb psicodèlics (recerca en entorn clínic): En fase experimental, aquests tractaments busquen desbloquejar patrons mentals i facilitar la psicoteràpia en pacients amb depressió crònica. El grup de recerca ANIMA té en marxa varis assajos cínics amb psilocibina en diferents fases d’investigació.
• Psicoteràpia i abordatge integral: infermeria, psicologia, treball social i suport familiar.
Els resultats mostren un augment significatiu de millora en la qualitat de vida de les persones ateses. Els pacients més joves o amb menys temps d’evolució de la malaltia responen més ràpidament als tractaments.
Objectius de la unitat: atenció precoç i revertir la cronicitat
La depressió és un trastorn complex i heterogeni que, en molts casos, té comorbiditats, es cronifica i resisteix als tractaments habituals. El Parc Sanitari SJD va obrir la Unitat per donar resposta a aquesta realitat i millorar la qualitat de vida dels pacients crònics. Paral·lelament també duu a terme una tasca de diagnòstic més precoç per detectar els casos des de l’inici, intervenir-hi abans i evitar que es cronifiquin.
“Calia una unitat que confirmés el diagnòstic i oferís un pla individualitzat amb tractaments innovadors i psicoteràpia. Volem evitar la cronicitat i millorar la qualitat de vida de les persones”, explica el doctor Salvatore Aguilar, referent de la Unitat de Depressió Resistent al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Una altra de les funcions de la Unitat de Depressió Resistent és abordar els diferents factors que causen o agreugen la depressió. “El mecanisme de la resistència és multifactorial i s’han de poder abordar totes les causes des del mateix dispositiu”, apunta Aguilar. Els tractaments no només redueixen símptomes, sinó que estimulen la neuroplasticitat del cervell, millorant la connectivitat neuronal i obrint una finestra d’oportunitat per a la rehabilitació psicològica i social. “Hem vist casos que, després de mesos de tractament, han recuperat funcionalitat i fins i tot han tornat a treballar”, afegeix Aguilar.
Cal millorar les diferents dimensions de la persona perquè després actuen entre sí, per exemple menjar sa, dormir be, fer esport, evitar l’estrès… I el tractament ha de ser integral, no només la visió biològica, doncs no es tracta només de la reducció de símptomes sinó de buscar la millora de la funcionalitat: apuntar-se al gimnàs o anar al Servei de Rehabilitació Comunitària, paral·lelament als tractaments, acaba revertint en una millora de la clínica depressiva. I per això és necessària una visió integral i el treball conjunt amb altres disciplines com la infermeria, psicologia, treball social, grups de suport i les famílies.
Testimonis en primera persona:
“Després de molts anys sense millora, ara em sento més funcional, aquest tractament m’ha donat esperança. De sobte hi ha un dia que t’aixeques notant el sol a la cara. Ara estic a punt de tornar a treballar”, relata Joaquín Gómez, de 55 anys, usuari de la Unitat de Depressió Resistent del Parc Sanitari SJD.
“Ja no sóc la persona que era. Amb el tractament, ho vaig superar i vaig voler començar a viure”. “Es necessita molt suport i afecte. Si trobes la persona adequada, es pot sortir d’aquí, es pot avançar”, explica Isabel Rodríguez, també usuària de la Unitat de Depressió Resistent.
La selecció del tractament és un procés personalitzat i basat en l’evidència científica. Els professionals de la unitat valoren les característiques clíniques de cada pacient i expliquen tots els escenaris possibles, tenint en compte factors com la presència de símptomes psicòtics, la lentificació motora, les comorbiditats i les contraindicacions. És un model de decisions compartides, on el pacient, amb el suport de la família, tria l’opció que prefereix d’entre les propostes dels especialistes, que van de menys a més invasives: esketamina, Estimulació Magnètica Transcranial (EMT) i Teràpia Electroconvulsiva (TEC). Aquest enfocament garanteix un tractament adaptat a cada cas i respectuós amb les preferències individuals.
Perspectiva futura
Els reptes per al 2026 inclouen:
• Atendre més pacients.
• Desenvolupar protocols combinats (esketamina + TEC, EMT + TEC).
• Potenciar la recerca en psiquiatria predictiva.
• Incorporar nous tractaments com la tDCS (estimulació per corrent directa) i, en col·laboració amb altres centres, la Estimulació Cerebral Profunda (DBS).
Context i sensibilització
La depressió resistent al tractament és aquella que no ha respost, com a mínim, a una farmacoteràpia i a una psicoteràpia, o en la qual han fracassat més de dos fàrmacs antidepressius previs provats en dosi i temps adequats. Es calcula que un 35-37% dels casos de depressió són resistents als tractaments. Això afecta milers de persones i és una de les principals causes de discapacitat a nivell mundial. Són xifres que evidencien la necessitat d’unitats especialitzades com la del Parc Sanitari SJD.
Amb aquesta unitat, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu reafirma el seu compromís amb la innovació en salut mental i la lluita contra l’estigma.



