Els experts reclamen un canvi de paradigma cap a la medicina personalitzada per afrontar amb més èxit la depressió resistent

Els percentatges creixents de depressió resistent al tractament (DRT), —entre un 35% i un 37% de les persones amb depressió al món—, posen en evidència els límits dels models actuals d’atenció i la necessitat d’avançar cap a una medicina més precisa i personalitzada.

Aquest és el principal missatge que s’extreu de la III Jornada d’abordatge de la depressió resistent al tractament, organitzades pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb la voluntat d’aproximar a la societat la realitat d’aquest trastorn des de l’experiència directa de les persones que el viuen. Precisament, amb aquesta intenció, alguns testimonis que n’han patit les conseqüències en primera persona s’han sumat al Parc Sanitari SJD per impulsar un canvi de paradigma que consideren essencial per tenir diagnòstics més precisos i intervencions personalitzades.

De 100 a zero en un no res

Els testimonis en primera persona han evidenciat l’impacte profund de la depressió resistent i la dificultat de trobar un tractament efectiu.

En Javier, pacient recuperat, explica com va “perdre la il·lusió per viure” de manera sobtada, sense un motiu aparent, després d’anys de vida activa. La seva percepció és que va passar “de 100 a zero en un no res”. Després de diferents tractaments sense èxit, va ser diagnosticat de depressió i va iniciar un abordatge especialitzat que li ha permès recuperar la seva vida. En Javier sap que la depressió tornarà i diu que està preparat per identificar-ne els símptomes i poder fer una intervenció ràpida per aconseguir un resultat eficaç en menys temps.

D’altra banda, la Loli, mare d’un pacient amb depressió des de fa més de vint anys, reclama, precisament, diagnòstics precoços i atenció especialitzada des de l’inici: “si hi haguéssim arribat abans, potser no s’hauria cronificat”, diu ella. El “periple” que va viure el seu fill fins que no va ser diagnosticat és com una llosa davant la “impotència” que sent la persona cuidadora davant un diagnòstic tan devastador. Tots dos relats coincideixen en una mateixa idea: la depressió resistent és un procés llarg, complex i sovint incomprès per part de la societat, i necessita d’un abordatge ajustat a cada persona, per reduir el temps d’espera fins a aconseguir l’efectivitat esperada.

Tantes depressions com persones

Els professionals experts del Parc Sanitari Sant Joan de Déu insisteixen que la depressió no és una malaltia homogènia. Es tracta d’un trastorn que combina factors biològics, psicològics i socials. “Hi ha tantes depressions com persones”, resumeixen. Aquesta complexitat explica per què els tractaments no sempre funcionen de manera uniforme i requereixen d’un abordatge integral capaç d’intervenir en tots els àmbits personals.

Del tempteig a la precisió

Actualment, el tractament de la depressió resistent sovint es basa en processos de prova i error de diferents tractaments i abordatges, guiats per criteris clínics objectius però també subjectius. Aquest model, tal com exposen els professionals, té limitacions clares i pot allargar el patiment de les persones afectades.

Davant d’aquest escenari, els especialistes proposen un canvi de paradigma cap a una psiquiatria de precisió, que permeti ajustar millor els diagnòstics, identificar el tipus de depressió i aplicar el tractament més adequat des del principi. “No es tracta de canviar totes les peces del cotxe, sinó d’identificar exactament quina falla i com reparar-la, tenint en compte l’experiència de qui condueix (la vida de la persona) i la carretera per on circula (l’entorn)”, explica el psiquiatra del Parc Sanitari SJD Salvatore Aguilar.

Un model integral amb resultats esperançadors

El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha desenvolupat una Unitat de Depressió Resistent al tractament amb un model d’abordatge integral i personalitzat, que combina diferents opcions terapèutiques avançades, segons el perfil de cada pacient, que busquen estimular la neuroplasticitat del cervell i que s’apliquen en entorns clínics segurs i sota supervisió especialitzada:

• Esketamina intranasal
  Administrada en sessions controlades, actua ràpidament sobre circuits cerebrals implicats en la depressió. És especialment útil en casos on els antidepressius convencionals no han funcionat. Els pacients amb aquest tractament són els que més neuroplasticitat aconsegueixen, junt amb la psicoteràpia. Ha mostrat una resposta positiva en el 82% dels pacients.
• Teràpia electroconvulsiva (TEC)
  Una tècnica amb dècades d’evidència científica, indicada en depressions greus i resistents. Es realitza sota anestèsia i monitoratge mèdic, amb resultats molts significatius en la reducció de símptomes, entre un 85-90%.
• Estimulació Magnètica Transcranial (EMT)
  Procediment no invasiu que utilitza camps magnètics per estimular zones específiques del cervell relacionades amb l’estat d’ànim. Permet millores sense efectes secundaris greus i ha mostrat una resposta del 35-40%.
• Psicoteràpia i abordatge integral: infermeria, psicologia, treball social i suport familiar.
• Tractaments amb psicodèlics (recerca en entorn clínic)
  En fase experimental i sota protocols estrictes, aquests tractaments busquen desbloquejar patrons mentals i facilitar la psicoteràpia en pacients amb depressió crònica. Alguns dels pacients de la Unitat de Trastorns resistents són candidats a participar en aquest assaig.

Des de la seva posada en marxa (2025), ha atès 205 persones, de les quals 190 han millorat o s’han recuperat. El 80% dels pacients rep l’alta en menys de 12 mesos i amb una estada mitjana de sis mesos. Els resultats mostren un augment significatiu de millora en la qualitat de vida de les persones ateses. Els pacients més joves o amb menys temps d’evolució de la malaltia responen més ràpidament als tractaments.

La selecció del tractament és un procés personalitzat i basat en l’evidència científica. Els professionals de la unitat valoren les característiques clíniques de cada pacient i expliquen tots els escenaris possibles, tenint en compte factors com la presència de símptomes psicòtics, l’alentiment motor, les comorbiditats i les contraindicacions. És un model de decisions compartides, on el pacient, amb el suport de la família, tria l’opció que prefereix d’entre les propostes dels especialistes, que van de menys a més invasives: esketamina, Estimulació Magnètica Transcranial (EMT) i Teràpia Electroconvulsiva (TEC). Aquest enfocament garanteix un tractament adaptat a cada cas i respectuós amb les preferències individuals.

Més enllà del tractament: psicoteràpia i continuïtat

Els experts subratllen que els tractaments biològics no són suficients per si sols. La recuperació requereix treball psicoterapèutic continuat, seguiment després de la fase intensiva i intervenció sobre l’entorn social i familiar. Sense aquesta continuïtat, el risc de recaiguda és elevat.

En el marc de la III Jornada d’Abordatge de la Depressió Resistent al Tractament, celebrada avui, professionals de diferents centres han coincidit que el futur passa per guanyar precisió. Les ponències han posat en relleu el potencial dels tractaments com l’esketamina i la neuromodulació, la necessitat d’adaptar-los segons el perfil de cada pacient, el paper clau de la psicoteràpia i la importància de reconciliar el cervell i l’experiència vital. Tot apunta a un consens compartit: els tractaments actuals són efectius, però poden ser encara més acurats si es disposa de millors eines diagnòstiques.

En aquest context, els professionals assenyalen la necessitat d’incorporar tecnologies com la neuroimatge a la pràctica clínica. Disposar d’una millor “foto” del cervell permetria afinar el diagnòstic, identificar els circuits afectats i dirigir el tractament de manera més directa. L’objectiu és avançar cap a un tractament cada cop més personalitzat: un “vestit a mida” per a cada persona.

Els professionals remarquen que el repte no és només clínic, sinó també organitzatiu. Cal més continuïtat assistencial, reorganitzar els recursos i apostar per la innovació. “No és només tenir més eines, sinó utilitzar-les amb més precisió i adaptar-les millor a cada pacient.”