Els experts esperonen els joves a recuperar l’esperança en el futur

Els joves necessiten ser escoltats, acompanyats, unir-se en comunitat i fomentar les converses presencials per tenir la força necessària per canviar la realitat i el seu futur. Aquesta ha estat la conclusió principal de la XX Jornada del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER), que s’ha celebrat avui al recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu sota el títol Joventut a la recerca de sentit: del patiment a l’esperança activa.

Les crisis econòmiques i mediambientals, i el fet de ser una generació que ha viscut una pandèmia, genera un context social en què el jovent es qüestiona contínuament el seu lloc al món, i viu amb desesperança el futur. Les dades epidemiològiques alerten que les generacions més joves pateixen, de manera intensa, les característiques d’una època plena de canvis, que dificulta l’entrada al món laboral, endarrereix l’emancipació i l’inici del cicle vital, i que incideix especialment en la salut mental, que es manifesta cada vegada a edats més primerenques.

“Les expectatives al voltant de les noves generacions estan canviant i des de diferents serveis educatius ens demanen suport, a nosaltres i a les altres entitats que treballem en salut mental, per abordar el seu malestar”, ha afirmat el Dr. Sebastià Santaeugènia, director gerent del Parc Sanitari SJD.

Què preocupa als joves?

Durant la conferència inaugural, Fernando Vidal, sociòleg i investigador de l’Institut Universitari de la Família, ha esmentat l’existència de quatre àrees de gran preocupació entre els joves: la precarietat laboral, amb el 46,4% dels joves en llocs de treball precaris i amb sous baixos; la dificultat per iniciar el cicle vital, amb una emancipació endarrerida a Espanya fins als 30 anys; la salut mental, on el 62% dels joves espanyols tenen ansietat, un 42% tenen problemes per conciliar el son i es registra una alta incidència d’accions autolesives i d’ideacions suïcides; i el greu impacte de les xarxes socials, l’ús de pantalles (amb una mitjana de quatre hores diàries d’exposició) i el consum habitual de  pornografia abans de l’adolescència. “Els joves són la principal força de transformació de la societat. Si hi ha un moment per actuar és ara”, ha declarat Vidal.

En base a les dades presentades a la conferència inaugural, la taula rodona sobre Malestar multifactorial, liderada pel catedràtic d’Antropologia Biològica Ramon Maria Nogués, pel filòleg Albert Soler i pel psicòleg Francisco Villar, ha debatut i identificat els quatre motius que  poden causar aquest malestar. En aquesta taula s’ha parlat sobre la manca de valors que ofereixen avui en dia les societats europees modernes; de com la tecnologia té segrestada la interioritat dels joves, que fugen de la solitud, i de la necessitat de cultivar el món interior de les generacions més joves; de la manca de grups de vinculació, molt necessaris des del punt de vista antropològic; i de l’augment de l’ecoansietat en les noves generacions.

Daniele Bruzzone, catedràtic de Pedagogia General i Social, i membre del directori de Viktor Frankl Institute, va intervenir a continuació per parlar d’esperança. Per a Bruzzone l’esperança és un dels pilars fonamentals de l’educació des d’una perspectiva fenomenològica i existencial, influenciada per la logoteràpia de Viktor Frankl. Segons Frankl, la motivació principal de l’ésser humà és trobar sentit a la pròpia vida, inclús en situacions de patiment.

Experiències de joves, visió compartida

La taula Viure amb sentit ha recollit la veu de tres joves d’edats similars que han parlat en primera persona: han debatut sobre la pressió que senten com a generació, la soledat no desitjada que pateixen; les altes expectatives de la vida generades per les xarxes socials com si “la vida real no fos suficient” i com això afecta la seva salut mental; així com la necessitat de trobar persones de confiança amb qui poder compartir aquest malestar. “No som una generació de vidre, però ara podem posar nom al malestar que patim i l’expressem, i necessitem tenir veu i  ser escoltats”, han afirmat.

El SAER ha organitzat aquesta XX edició de la jornada anual centrant-se en el patiment dels joves amb l’objectiu d’identificar una correlació significativa entre espiritualitat i salut, i millorar i promoure un acompanyament més adequat i respectuós amb les necessitats i sensibilitats dels joves.