Un estudi sobre l’anèmia ferropènica situa l’Atenció Primària com la peça clau per avançar en el seu diagnòstic i tractament
Es tracta d’una patologia freqüent, que pot ser greu en homes i en dones en edat no fèrtil
La col·laboració entre els serveis d’Hematologia i els Centres d’Atenció Primària pot ajudar a millorar la detecció i el tractament
Els resultats del treball, publicat a la revista Medicina Clínica Pràctica, són fruit d’un estudi d’àmbit estatal coordinat pel Dr. Germán Las Heras, cap d’Hematologia de l’SJD Hospital de Sant Boi
L’anèmia ferropènica és un motiu de consulta molt freqüent als Centres d’Atenció Primària (CAP). Actualment, el 10% de les dones en edat fèrtil tenen aquest tipus d’anèmia. Segons l’estudi ‘Diagnóstico y tratamiento de la anemia ferropènica en la asistencia primaria de España’, més de la meitat dels metges d’Atenció Primària consideren que l’anèmia ferropènica és una malaltia greu.
La ferritina, juntament amb l’hemoglobina i l’índex de saturació de la transferrina, és un dels indicadors bioquímics més útils i precisos per al seu diagnòstic. Un 80% dels metges enquestats l’inclouen quan hi ha sospita d’anèmia ferropènica, mentre que un 20% no el demana habitualment.
Aquests són els principals resultats d’un estudi pioner en l’àmbit estatal i coordinat pel Dr. Germán Las Heras Manso, cap d’Hematologia i Hemoteràpia a l’SJD Hospital de Sant Boi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Publicat a la prestigiosa revista Medicina Clínica Pràctica, l’estudi s’ha basat en una enquesta realitzada a 732 metges de diferents Centres d’Atenció Primària d’Espanya, i s’ha dut a terme amb l’objectiu de conèixer com es diagnostica i es tracta l’anèmia ferropènica a l’atenció primària, proporcionar més informació als hematòlegs, i descobrir si existeix alguna àrea de millora.
Primària i Especialitzada, construint plegats per millorar en el diagnòstic i tractament de l’anèmia
Les conclusions de l’estudi confirmen que actualment existeixen certes àrees de millora en el diagnòstic, el tractament i el seguiment de l’anèmia ferropènica. “En la majoria de casos, amb un bon diagnòstic acord a la gravetat de la patologia i un tractament mantingut el temps suficient, el seguiment es podria fer en la seva totalitat des de l’Atenció Primària”, afirma el Dr. Germán Las Heras.
És cert que l’especialista de les anèmies és l’hematòleg, però la manca d’especialistes limita la seva intervenció als casos més greus. A més, l’Atenció Primària segueix sent la porta d’entrada al sistema sanitari. Per aquest motiu, és indispensable seguir treballant de manera col·laborativa, mantenint una bona comunicació entre Atenció Primària i Atenció Especialitzada, i que se segueixin fomentant els espais de formació per als professionals dels CAP. Sense dubte, aquesta coordinació amb la Primària permet l’establiment de sinèrgies entre els metges de família i els metges dels hospitals. Es tracta d’una dinàmica que afavoreix i estimula la formació i el lideratge dels metges de família en el maneig de determinades malalties.
A les conclusions de l’estudi, també es parla sobre la importància d’incloure a les analítiques tots els marcadors que farien saltar l’alarma en cas de sospita d’anèmia ferropènica. L’índex de saturació de la transferrina és un d’aquests indicadors bioquímics ja que és clau per diferenciar entre una anèmia inflamatòria i una anèmia ferropènica. Els resultats de l’estudi mostren que únicament el 27,2% dels metges enquestats inclou l’índex de saturació de la transferrina (IST) en les analítiques. Segons Las Heras, és necessari fer servir tots els paràmetres del metabolisme del ferro (hemoglobina, ferritina i IST) per obtenir un diagnòstic més precís i poder prescriure el tractament més adequat.
La durada del tractament, un aspecte que pot marcar la diferència
Els resultats d’aquest estudi també han demostrat que, en algunes ocasions, la durada del tractament pot ser insuficient per a algunes persones. La majoria dels metges enquestats recepten tractaments durant tres mesos i prop del 50% finalitza el tractament quan l’hemoglobina es normalitza, encara que la ferritina segueixi baixa.
“En moltes ocasions, els usuaris que visiten al servei d’Hematologia, derivats d’Atenció Primària, prenen fàrmacs amb poca quantitat de ferro o tenen pautats tractaments molt curts”, explica el doctor Las Heras. Establir xarxes de diàleg continu entre Atenció Primària i els especialistes d’Hematologia permetria aclarir dubtes sobre diferents patologies i tenir un espai fix on intercanviar opinions amb professionals especialitzats.
Si es disposa d’informació més directa es poden resoldre diferents problemes com, per exemple, els valors de referència de la població que s’atén, que normalment es desconeixen i s’utilitzen els que marquen els laboratoris a les analítiques. “Idealment s’haurien de conèixer els valors de referència de la població objectiva per saber quins són els nivells de ferritina a tenir en compte”, comenta l´autor de l´estudi, tot i ser conscient que no és una proposta de fàcil implementació.
L’anèmia ferropènica: una malaltia greu?
Tot i que es tracta d’una malaltia freqüent, coneguda per la població i molt normalitzada, l’anèmia ferropènica pot ser una malaltia greu, especialment en homes i en dones postmenopàusiques. En aquests casos, l’anèmia pot ser deguda al sagnat digestiu per una neoplàsia de colon o de recte.
Per diagnosticar el més aviat possible aquesta malaltia i evitar arribar a consulta amb una anèmia greu és necessari que les persones que se sentin molt cansades, deprimides, tristes, amb caiguda de cabell, insomni o no es trobin bé demanin una analítica al seu CAP que inclogui la ferritina i l’índex de saturació de la transferrina.
